Illes Chatham
 Illes Chatham | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
 Vista de satèl·lit de les illes Chatham. L'illa més gran és Chatham i a la dreta hi ha l'illa Pitt | |||||
| Anomenat en referència a | HMS Chatham  | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Regió | Chatham Islands | ||||
| Població | |||||
| Total | 717 hab. (2001) | ||||
| • Densitat | 0,74 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 966 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | Maungatere Hill (294 m) | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Alfred Preece | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Zona horària | UTC+12:45 UTC+13:45 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
Les illes Chatham («Rekohu» en llengua moriori) són un arxipèlag de Nova Zelanda localitzat a l'oceà Pacífic, que comprèn 10 illes en un radi de 40 km. L'arxipèlag està situat a 800 km a l'est de Christchurch, a Nova Zelanda. Les illes han pertangut oficialment a Nova Zelanda des de 1842.
Contingut
1 Geografia
1.1 Clima
1.2 Integració territorial
2 Història
3 Demografia
4 Literatura
5 Bibliografia
6 Vegeu també
7 Enllaços externs
Geografia
La superfície total de les illes és de 996 km2, gairebé tota s'ubica en les 2 illes majors, Chatham (en aquesta es troba la capital Waitangi) i Pitt. Aquestes illes principals són les úniques habitades, i les illes menors constitueixen, en gran part, reserves amb accés restringit o prohibit. Les illes es troben a prop dels antípodes de Catalunya.
Clima
El clima varia depenent de l'estació, en l'estiu pot arribar als 34,5 graus i a l'hivern als 6 graus.
Integració territorial
Les illes són:
Illa Chatham (Wharekauri)- Illa Pitt
- Petita Mangere
Star Keys (Motuhope)
Forty-Fours (Motuhara)- Mangere
- Rabbit
Illa Sud-oest (rangatira)
Les Germanes (Rangitatahi)
La Piràmide (Tarakoikoia)
La majoria d'aquestes terres estan cobertes per falgueres i pastures, encara que hi ha algunes àrees de boscos. El terreny és accidentat, més a l'illa Pitt que en les altres, amb el punt més alt situat a l'illa Pitt, a 290 m.
L'illa Chatham, la principal d'aquest conjunt, té nombrosos llacs i llacunes, sent el major d'aquests dipòsits la llacuna Te Whanga. Altres llacs de l'illa Chatham són el Huro i el Rangitahi. Entre els rierols estan Te Awainanga i el Tuku.
Història
Els primers habitants d'aquestes illes pertanyien a tribus immigrants de la Polinèsia, que es van establir al voltant de l'any 1000, i d'aquest aïllament va sorgir el poble moriori. L'origen exacte d'aquesta gent roman com a tema de diverses discussions. Alguns han pensat que ells van arribar directament de les illes de la Polinèsia situades més al nord, però en l'actualitat les teories estàndard veuen a moaríes com provinents de continent de Nova Zelanda. Aquest debat té un matís polític, ja que els actuals habitants maoris, descendents d'aquells que van envair i conquerir l'arxipèlag en 1832, reclamen un accés als drets ancestrals maoris. Un extens reporti d'aquests reclams, Rekohu, ha estat publicat pel Tribunal Waitangi.
La població moriori de les illes arriba a 2000 habitants. Viuen com caçadors i recol·lectors, obtenint el seu aliment del mar i de la flora nativa. Aquesta societat va viure pacíficament, amb petites organitzacions, però mantenint una població estable mitjançant la castració d'un cert percentatge dels nens homes.
El nom de les illes Chatham prové del vaixell HMS Chatham, el capità William R. Broughton va desembarcar el 29 de novembre de 1791 i va reclamar possessió per a Gran Bretanya. Els caçadors de foques i de balenes aviat van fer d'aquestes illes un centre de les seves activitats. La pesca contínua contribuint significativament a l'economia, tot i que les indústries relacionades a les foques i les balenes van cessar les seves activitats al voltant del 1861.
Demografia
El cens de 2001, va registrar una població de 717 habitants a les illes Chatham.
Literatura
S'esmenta "l'illa Chatham", amb la seva latitud i longitud exacte, en l'obra de Jules Verne Robur el Conqueridor, on la descriu com "una gegantina estrella de mar de tres puntes".
Bibliografia
Clark, Ross. 1994. Moriori and Maori: The Linguistic Evidence. In Sutton, Douglas G., ed., The Origins of the First New Zealanders. Auckland: Auckland University Press.- Davis, Denise and Solomon, Māui. 2006. Moriori. In Te Ara – the Encyclopedia of New Zealand, updated 9 June 2006.
Diamond, Jared. Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies. Nova York: W. W. Norton, 1997, p. 53.
- Howe, Kerry R. 2006. Ideas of Māori origins. In Te Ara – the Encyclopedia of New Zealand, updated 9 June 2006.
King, Michael. Moriori: A People Rediscovered. rev. Viking, 2000 (Original edition 1989). ISBN ISBN 0-14-010391-0.
- McFadgen, B. G. «Archaeology and Holocene sand dune stratigraphy on Chatham Island». Journal of the Royal Society of New Zealand, 24, 1, març 1994, pàg. 17–44. DOI: 10.1080/03014223.1994.9517454 [Consulta: 21 agost 2007].
- Harper, Paul «Voter turnout up in local elections». The New Zealand Herald, 15-10-2010 [Consulta: 16 octubre 2010].
Waitangi Tribunal. 2001. Rekohu: A Report on Moriori and Ngati Mutunga Claims in the Chatham Islands. Report No. 64.
Vegeu també
- Llacuna Te Whanga
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Chatham |
Chatham Islands Council (anglès)
Hokotehi Moriori Trust (anglès)
1998 Information (anglès)
Photographs from the Christchurch Public Library (anglès)
Department of Conservation information (anglès)
Unofficial Flag (anglès)
Massey University study of Chathams ecology (anglès)
Information and pictures of Chatham Islands. The Sisters are also mentioned (anglès)
