El Serrà (Sant Quirze Safaja)

Multi tool use

|
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (juliol de 2018)
|

|
La Viquipèdia no és una base de dades ni un conjunt de llistes. El projecte apropiat és Wikidata. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís. Verifiqueu les polítiques de Wikidata.
|
El Serrà |
|
Dades |
Tipus |
Masia |
Característiques |
Estat d'ús |
En bon estat d'ús |
Altitud |
703,6 msnm
|
|
Ubicació geogràfica |
|
Moianès |
Sant Quirze Safaja |
Localització |
Sant Quirze Safaja |
|
41° 43′ 23″ N, 2° 11′ 15″ E / 41.72318889°N,2.18742222°E / 41.72318889; 2.18742222Coord.: 41° 43′ 23″ N, 2° 11′ 15″ E / 41.72318889°N,2.18742222°E / 41.72318889; 2.18742222
|
|
|
|
 |
El Serrà és una masia del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès.
Està situada al sector central del terme, al sud-est del punt quilomètric 6,4 de la carretera C-1413b, al Collet de la Creu del Serrà, des d'on surt en aquella direcció el Camí del Serrà, que mena a aquesta masia en poc més de 600 metres en línia recta.
A migdia de la masia, en els costers que davallen cap al Tenes s'estén la Solella del Serrà, i cap al sud-oest davalla el serrat del Morro del Xai.
La masia del Serrà és la seu de la institució privada Fai ecològic, formada per un equip de professionals qualificats en Ciències de la Salut, del Medi Ambient i de la Comunicació, que treballen en la integració de diferents camps relacionats amb la salut, el medi ambient, l'agricultura ecològica, les relacions humanes i la comunicació.
Pertany a aquesta masia la capella de la Mare de Déu de la Divina Providència del Serrà, situada al costat de llevant del Collet de la Creu del Serrà, abans esmentat.
Enllaços externs
El Serrà en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- Fai ecològic, institució situada a la masia del Serrà
F0CZFw17Ey6IhxiqO pMF4,E4J11OhQE8mEqlKDskce9zqd,5JAmeWL uA4X9hW NTHmKGSZy0ceYs BXvy18CJ9C0RqIBi
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...