Ngtjyty

Una doctrina és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de validesa general. El mot en català "doctrina" deriva del llatí doctrina. És pròpia de maneres de fer d'algunes empreses, alguns partits polítics, algunes religions o mètodes científics i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple.

A nivell jurídic, tècnicament una doctrina és el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari.

La paraula adoctrinament ha adquirit noves connotacions durant el segle XX, quan s'usa relativa a l'educació. En l'educació es perseguix que la persona a educar romanga el més externament possible als coneixements proposats mentre que en l'adoctrinament roman dins del cos de coneixements o creences i absorbix les seues ensenyances. Per exemple, estudiar teologia pot considerar-se com un procés d'adoctrinament, l'equivalent educatiu del qual seria l'estudi comparatiu de les religions.

Doctrines religioses

L'Església Catòlica

Per a l'Església Catòlica, doctrina és tota veritat ensenyada per l'Església com necessària de creure. Satisfà un dels punts següents:

1. Va ser formalment revelada per Déu (Ex.: la Presència Real Eucarística)


2. És una conclusió teològica (Ex.: la canonització d'un sant)


3. És part de la llei natural (Ex.: la pecaminositat dels anticonceptius).

En cada cas, la qual cosa ho constituïx doctrina és l'autoritat de l'Església que ho ensenya i ha de ser cregut. Esta ensenyança pot donar-se:

1. solemnement: pronunciaments ex cathedra per part del papa
   


2. pel magisteri ordinari: en l'exercici de l'Església de la seua autoritat peremnia per a ensenyar.

Els dogmes són aquelles doctrines que l'Església proposa per a ser cregudes com formalment revelades per Déu.

Especificitat oriental

A Orient es produeix un fenomen no gaire fàcil a resoldre amb la terminologia occidental habitual.
L'hinduisme, el jainisme, el xintoisme, però sobretot el daoisme, el budisme o el ioga: són "religions"? o bé "filosofies"? o més aviat "tècniques" o "pràctiques"? Es tracta de moviments que presenten característiques o formes que permeten incloure'ls en totes aquestes definicions, sense poder tancar-los completament en cap d'elles. A l'Índia, per exemple, hom utilitza la paraula "dharma" per a definir els diferents ensenyaments que, suposadament, revelen una veritat i ensenyen un sistema d'actes a practicar per a copsar i apropar-se d'aquesta veritat. A la Xina i al Japó, Dao o Do signifiquen simultàniament "el Tot" i el "camí" per a arribar-hi. Per això, aquests conjunts de pensament es defineixen sovint simplement com a "ensenyaments" o "doctrines",^[1] sense que aquestes darreres impliquin, en principi, cap obligació de creença o de comportament (és corrent, als països orientals, que un mateix individu practiqui alhora ritus pertanyents a diverses confessions o "doctrines").

Doctrines científiques

• 
  Doctrina de la neurona, de Santiago Ramón i Cajal, va romandre com a tal durant molts anys, i encara ocupa moltes pàgines en llibres d'anatomia com el Testut francés.

Doctrines militars

• 
  La guerra rellamp (blitzkrieg) en la Segona Guerra Mundial
  


• 
  Doctrina de la destrucció mútua assegurada, dels temps de la Guerra Freda.

Doctrines polítiques

• La Doctrina Monroe promulgada en 1823 en resposta a l'amenaça que suposava la restauració monàrquica a Europa i la Santa Aliança.


• La Doctrina Truman de la necessitat la lluita en tot l'escenari mundial contra el comunisme.


• La Doctrina Bréjnev de la "sobirania limitada" dels estats socialistes.


• La doctrina conservadora social progressista del moviment Federal Republicà (Veneçuela).

Notes

Vegeu també

• Pensament


• Ideologia

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viccionari