Ermengol IV d'Urgell

Multi tool use
Multi tool use






















































Infotaula de personaErmengol IV d'Urgell
Biografia
Naixement
1050 (Gregorià)
Mort
1092 (Gregorià) (41/42 anys)
Os de Balaguer

  Comte d'Urgell

1066 – 1092

← Ermengol III

Ermengol V →

Activitat
Ocupació
Aristòcrata
Altres
Títol
Comte
Família
Casal d'Urgell
Cònjuge
Adelaida de Forcalquier
Fills
Guillem III d'Urgell
Ermengol V d'Urgell
Adelaida d'Urgell
Pare
Ermengol III d'Urgell
Germans
Isabel d'Urgell i Isabel d'Urgell
Modifica les dades a Wikidata

Ermengol IV d'Urgell, dit el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066–1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).


Va regnar als dotze anys sota la tutela de la comtessa-vídua Sança d'Aragó, tercera muller del seu pare. El buit de poder fou aprofitat pels nobles urgellencs per a ocupar grans dominis. No fou fins al 1075 que Ermengol IV aconseguí imposar-se a la noblesa. Va col·laborar amb Pere I d'Aragó i es va refer econòmicament gràcies a les paries rebudes de Lleida i Fraga. Va reconquerir el 1076 la conca del Sió amb les viles d'Agramunt i d'Almenar; la zona de Linyola i Bellcaire el 1091, així com Calassanç i Gerb,[1] que va convertir en la seva capital, com a pas previ per la presa de Balaguer.[2] Fou un ferm defensor de la incorporació de la reforma gregoriana al comtat d'Urgell.



Llinatge


Era fill d'Ermengol III d'Urgell i Clemència de Bigorra, succeint al seu pare a la mort d'aquest.


Es casà vers el 1077 amb Llúcia de la Marca, filla de Bernat I de la Marca. D'aquest matrimoni tingueren:



  • Ermengol V d'Urgell (1078–1102) que fou comte d'Urgell

En segones núpcies es casà el 1079 amb Adelaida de Forcalquier, besnéta de Guillem II de Provença. D'aquest matrimoni tingueren:




  • Guillem III d'Urgell i de Forcalquier (v1080-1129), comte de Forcalquier


  • Adelaida d'Urgell, morta jove

























































































































































































































































































































































































 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 16. Borrell II de Barcelona
 
 
 
 
 
 
 
 8. Ermengol I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 17. Letgarda de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 4. Ermengol II d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 9. Tedberga de Gavaldà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 2. Ermengol III d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 5. Constança de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 1. Ermengol IV d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 24. Roger I de Carcassona
 
 
 
 
 
 
 
 12. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 25. Adelaida de Melguèlh
 
 
 
 
 
 
 
 6. Bernat II de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 26. Garcia Arnau I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 13. Garsenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 27. Ricarda d'Astarac
 
 
 
 
 
 
 
 3. Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 7. Clemència
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Referències





  1. ↑ Gonzalvo i Bou, Gener. Història del panteó dels comtes d ́Urgell. Universitat de Lleida, 2014, p. 28. 


  2. ↑ Font Rius, José María. Cartas de población y franquicia de Cataluña (en castellà). vol.2. Editorial CSIC, 1983, p. 96. ISBN 8400053168. 















Ermengol IV d'Urgell

Casal d'Urgell
Casal d'Urgell

Naixement: 1056 Mort: Gerb, 1092
Títols

Precedit per:
Ermengol III
(pare)
Comte d'Urgell
(Llista de comtes d'Urgell)
(1066–1092)

Succeït per:
Ermengol V
(fill)








pMiX3b 2SNHl2zwn,Vkd,PcY8DQ7LBKvqmAN1Py,kQ3eqk6QpNtJr
-
A4g1dqiJ4sMjO0PA5Fe2UKScRi0uhkgQC uuTm,W HFEy2v8lpXTROh

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more