Vosges (serralada)
Multi tool use
Llac de Schiessrothried als Vosges
Els Vosges (en alemany Vogesen) són una serralada de l'est de França paral·lela al Rin per la seva riba esquerra. Té uns 250 km en direcció sud-oest a nord-est, entre la Vall de Saverne (Tabernae) al nord, el pas de Belfort al sud, l'altiplà triàsic de la Lorena i els turons de les Faucilles a l'oest, i la plana d'Alsàcia a l'est. El punt culminant és el Ballon de Gebweiler de 1.424 metres, al sud de la serralada (cap al nord l'altura és molt inferior i ronda els 400 metres). El seu nom antic fou Vosegus (també Vogesus)
Juli Cèsar va entaular combat amb Ariovist el 58 aC entre el sud dels Vosges i el Rin.
La regió fou poblada pels sèquans; els leucs i mediomàtrics eren al nord d'aquestos i a l'est dels Vosges; i entre els Vosges i el Rin vivien també els rauracs, tribocs, nèmetes, vangions i caracats. La taula de Peutinger marca la regió com a Silva Vosagus.
La seva carena marca la frontera entre els les regions de la Lorena (a l'oest) i l'Alsàcia (a l'est).
Vegeu també
- Departament francès dels Vosges
Coord.: 48° 00′ N, 07° 00′ E / 48.000°N,7.000°E / 48.000; 7.000
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vosges 
|
| Registres d'autoritat |
BNF: cb119521777
GND: 4063742-6
VIAF: 234591699
|
bfmj QK0N08E3dbk JEOGoQtd G9qstQoVanRVclDqK8Sl,6 WIjQM1zn,I4IBGNIZX8,Tifq5Y9p
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
) m 
(1.424 m)
