Tetragnàtids











































Infotaula d'ésser viuTetragnàtids
Tetragnathidae

Metellina mengei (aka).jpg
Metellina mengei




Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Arachnida
Ordre Araneae
Família
Tetragnathidae
Menge, 1866.[1]
Diversitat

48 gèneres, 1001 espècies.[2]

Distribució


Distribution.tetragnathidae.1.png


Modifica les dades a Wikidata




Tetragnatha sp.


Els tetragnàtids (Tetragnathidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[2] Fou descrita per A. Menge l'any 1866. Són aranyes allargades amb quelícers i potes llargues, que fan teranyines orbitals més aviat petites. Algunes espècies solen ser en la vegetació de vora l'aigua.[1] De vegades se les anomena aranyes de mandíbules llargues (en anglès, long jawed spiders) per la forma allargada dels quelícers.


La seva distribució és molt extensa, i poden trobar-se per tot el món exceptuant la zona més septentrional d'Amèrica i Aràbia.[2]




Contingut






  • 1 Sistemàtica


    • 1.1 Fòssils


    • 1.2 Superfamília




  • 2 Referències


    • 2.1 Bibliografia




  • 3 Vegeu també


  • 4 Enllaços externs





Sistemàtica


Segons el World Spider Catalog amb data de 15 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 48 gèneres i 1.001 espècies de les quals 349 pertanyen al gènere Tetragnatha, 171 espècies a Leucauge i 146 espècies a Chrysometa.[2] Hi ha alguns canvis en els darrers anys ja que el 2 de novembre de 2006 hi havia reconeguts 52 gèneres i 955 espècies.[2] El gènere Nephila, abans en aquesta família, ha passat ha ser el representant principal de la subfamília dels nefilins (aranèids).[3]


Els 48 gèneres reconeguts són:[2]





  • Alcimosphenus Simon, 1895


  • Allende Álvarez-Padilla, 2007


  • Antillognatha Bryant, 1945


  • Atelidea Simon, 1895


  • Azilia Keyserling, 1881


  • Chrysometa Simon, 1894


  • Cyrtognatha Keyserling, 1881


  • Dianleucauge Song & Zhu, 1994


  • Diphya Nicolet, 1849


  • Dolichognatha O. Pickard-Cambridge, 1869


  • Doryonychus Simon, 1900


  • Dyschiriognatha Simon, 1893


  • Eryciniolia Strand, 1912


  • Glenognatha Simon, 1887


  • Guizygiella Zhu, Kim & Song, 1997


  • Hispanognatha Bryant, 1945


  • Homalometa Simon, 1898


  • Leucauge White, 1841


  • Mecynometa Simon, 1894


  • Mesida Kulczy?ski, 1911


  • Meta C. L. Koch, 1836


  • Metabus O. Pickard-Cambridge, 1899


  • Metellina Chamberlin & Ivie, 1941


  • Metleucauge Levi, 1980


  • Mitoscelis Thorell, 1890


  • Mollemeta Álvarez-Padilla, 2007


  • Nanningia Zhu, Kim & Song, 1997


  • Nanometa Simon, 1908


  • Nediphya Marusik & Omelko, 2017


  • Neoprolochus Reimoser, 1927


  • Okileucauge Tanikawa, 2001


  • Opadometa Archer, 1951


  • Opas O. Pickard-Cambridge, 1896


  • Orsinome Thorell, 1890


  • Pachygnatha Sundevall, 1823


  • Parameta Simon, 1895


  • Parazilia Lessert, 1938


  • Pholcipes Schmidt & Krause, 1993


  • Pickardinella Archer, 1951


  • Pinkfloydia Dimitrov & Hormiga, 2011


  • Sancus Tullgren, 1910


  • Schenkeliella Strand, 1934


  • Tetragnatha Latreille, 1804


  • Timonoe Thorell, 1898


  • Tylorida Simon, 1894


  • Wolongia Zhu, Kim & Song, 1997


  • Zhinu Kallal & Hormiga, 2018


  • Zygiometella Wunderlich, 1995




Fòssils


Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[4]



  • †Anameta Wunderlich, 2004 (Paleogen, Bitterfield i Ambre bàltic)

  • †Balticgnatha Wunderlich, 2004 (Paleogen, Ambre bàltic)

  • †Corneometa Wunderlich, 2004 (Paleogen, Ambre bàltic)

  • †Eometa Petrunkevitch, 1958 (Paleogen, Ambre bàltic)

  • †Huergnina Selden & Penney, 2003 (Cretaci, Las Hoyas, Conca (Espanya))

  • †Macryphantes Selden, 1990 (Cretaci)

  • †Palaeometa Petrunkevitch, 1922 (Paleogen, Florissant)

  • †Palaeopachygnatha Petrunkevitch, 1922 (Paleogen, Florissant)

  • †Priscometa Petrunkevitch, 1958 (Paleogen, Ambre bàltic)

  • †Samlandicmeta Wunderlich, 2012 (Paleogen, Ambre bàltic)



Superfamília


Els tetragnàtids havien format part de la superfamília dels araneoïdeus (Araneoidea), al costat de tretze famílies més entre les quals cal destacar pel seu nombre d'espècies: linífids, aranèids, terídids i nestícids. Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[5][6]



Referències





  1. ↑ 1,01,1 Menge, A. (1866). Preussische Spinnen. Erste Abtheilung. Schriften der Naturforschenden Gesellschaft in Danzig (N.F.) 1: 1-152.


  2. ↑ 2,02,12,22,32,42,5 (anglès) Referència World Spider Catalog : Tetragnathidae +base de dades
    . Accés el 15 de gener de 2019


  3. ↑ Dimitrov, D., Benavides, L. R., Arnedo, M. A., Giribet, G., Griswold, C. E., Scharff, N. & Hormiga, G. (2017). Rounding up the usual suspects: a standard target-gene approach for resolving the interfamilial phylogenetic relationships of ecribellate orb-weaving spiders with a new family-rank classification (Araneae, Araneoidea). Cladistics 33(3): 221-250 & Suppl. doi:10.1111/cla.12165


  4. ↑ Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.


  5. ↑ Coddington, 2005, p. 24.


  6. ↑ World Spider Catalog, 2018.




Bibliografia




  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 

  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

  • Chickering, A.M. (1963): "The Male of Mecynometa globosa (O. P.-Cambridge) (Araneae, Argiopidae)". Psyche 70:180-183. PDF



Vegeu també



  • Araneoïdeu

  • Llista d'espècies de tetragnàtids

  • Classificació de les aranyes



Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies



  • Tatragnatha sp. Fotos i informació (anglès)

  • Reference Fotos: Tetragnatha laboriosa

  • Venusta Orchard Spider - Family Tetragnathidae

  • Fotos de Tetragnatha sp.










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more