Manila





























































































Infotaula de geografia política










Bandera de Manila Escut de Manila

Montage of Manila.png
Imatges de Manila



Localització







Ph locator ncr manila.png

14° 35′ 00″ N, 121° 00′ 00″ E / 14.583333333333°N,121°E / 14.583333333333; 121



Estat Filipines
Àrea metropolitana Metro Manila
Capital de

Conté la localitat

Població
Total
1.780.148 (2015)
• Densitat
46.177,64 hab/km²
Geografia
Superfície
38,55 km²
Banyat per
Pasig River Tradueix i badia de Manila
Altitud
16 m
Limita amb

Història i celebracions
Fundació
10 de juny de 1571
Organització política
• Alcalde
Joseph Estrada
Identificador descriptiu
Codi postal
0900 - 1096
Zona horària
UTC+ 8
Prefix telefònic
+2
Altres
Agermanament amb



Lloc web
www.manila.gov.ph
Modifica les dades a Wikidata

Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants. La Gran Manila és l'àrea metropolitana més poblada de l'arxipèlag filipí i la desena del món, amb una població estimada de 20,5 milions d'habitants.


La ciutat és situada a la costa oriental de la badia de Manila, al costat de la desembocadura del riu Pasig, a l'illa de Luzon. Aglomera les funcions administratives, comercials, universitàries, industrials i portuàries de gran part del país. Compta amb dos aeroports internacionals: Ninoy Aquino i Clark. Administrativament, Manila es divideix en 16 districtes que inclouen 897 barangays.


Va ser fundada el 24 de juny de 1571 pel conquistador espanyol Miguel López de Legazpi; l'antiga ciutat emmurallada es conserva a l'actual districte d'Intramuros. Al llarg de la seva història ha patit diversos episodis bèl·lics, que han provocat la pèrdua de part del seu ric patrimoni arquitectònic i cultural.


El seu nom originari, Maynila, prové de construcció tagala May nilad, que significa '(lloc on) hi ha nilad'. El nilad (nila en tagal modern) és un arbust que creix en aquell indret.L'Església de San Agustín de Manila esta inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO amb el nom d'Esglésies barroques de les Filipines.




Contingut






  • 1 Demografia


  • 2 Economia


  • 3 Esports


  • 4 Fills il·lustres


  • 5 Vegeu també


  • 6 Referències


  • 7 Enllaços externs





Demografia


Segons el cens del 2007, la població de la ciutat era d'1.660.714 habitants, cosa que la feia la segona ciutat més poblada de les Filipines després de Quezon City, també dins la regió de la capital.[1]



Economia


Després de la independència l'any 1947, hi va haver un canvi en la política econòmica de les Filipines: de promoció de l'exportació a la substitució de la importació. El beneficiari de les polítiques de la substitució de les importacions va ser la regió de la capital.


La base industrial de la ciutat s'ha incrementat en dècades recents per incloure productes dels sectors tèxtil, editorial, agroalimentari, sanitari, tabac, pintura, olis, sabó i fusta.



Esports


Manila va ser la seu dels Jocs Asiàtics de 1954.[2]



Fills il·lustres




  • Felipe Arroyo Roxas (1840 - 1899), pintor


  • Federico Elizalde (1907 - 1979), músic i compositor d'origen espanyol.


  • José Estella Barrado (1864 - [...?], director d'orquestra i compositor.



Vegeu també



  • Cardona (Rizal)

  • Antonio de Morga

  • Koxinga

  • Fort Santiago



Referències





  1. ↑ Population and Annual Growth Rates by Region, Province, and City/Municipality: 1995, 2000, 2007. National Statistics Office [Consulta: 4 abril 2010]. 


  2. ↑ Asian Games (en anglès). Consell Olímpic d'Àsia, 2010 [Consulta: 16 novembre 2010]. 




Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Manila: Guia per a occidentals, article d'Emilio Calderón (castellà)








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more