Ngtjyty

Francesc I

Nom original	(fr) François Ier du Saint-Empire
Biografia
Naixement	Francesc Esteve 8 de desembre de 1708 Palau Ducal de Nancy, Lorena
Mort	18 d'agost de 1765(1765-08-18) (als 56 anys) Palau d'Innsbruck, Austria
Causa de mort	Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament	Cripta Imperial de Viena
Emperador d'Occident
13 de setembre de 1745 – 18 d'agost de 1765
← Carles VII Josep II →
Coronació	4 d'octubre de 1745, Frankfurt
Gran Duc de Toscana
12 de juliol de 1737 – 18 d'agost de 1765
← Joan Gastó Leopold II →
Duc de Teschen
Març de 1729 – 18 d'agost de 1765
← Leopold II Josep II →
Duc de Lorena
Març de 1729 – 9 de juliol de 1737
← Leopold I Estanislau I →
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	Aristòcrata i coin collecting
Altres
Títol	Duke of Lorraine and Bar
Casa reial	Casa de Lorena
Cònjuge	Maria Teresa I d'Àustria
Fills	Maria Elisabet Maria Anna Maria Carolina Josep II Maria Cristina Maria Elisabet Carles Josep Maria Amàlia Leopold II Maria Carolina Maria Joana Gabriela Maria Josepa Maria Carolina Ferran, Duc de Mòdena Maria Antonieta, reina de França[1] Maximilià Francesc, Arquebisbe -Elector de Colònia
Pares	Leopold I de Lorena Elisabet Carlota d'Orleans
Germans	Carles-Alexandre de Lorena, Léopold Clément of Lorraine , Louis of Lorraine , Elisabet Teresa de Lorena, Élisabeth Charlotte of Lorraine i Princess Anne Charlotte of Lorraine
Premis
cavaller de l'orde del Toisó d'Or  Membre de la Royal Society  Gran Creu de Cavaller de l'orde militar de Maria Teresa
Signatura

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria. Francesc és el fundador de la branca dels Habsburg-Lorena sorgida arran de la seva unió marital.

Família

Francesc Esteve de Lorena era el fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans. Francesc era nét per via paterna del duc Carles V de Lorena i de l'arxiduquessa Elionor Maria d'Àustria i per via materna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. A més a més per via materna era besnét del rei Lluís XIII de França a través dels ducs d'Orleans i besnebot del rei Lluís XIV de França.

Francesc I tenia molts lligams amb la Casa d'Àustria, descendent de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, era el seu besavi, i pertanyent a una família que s'havia distingit pel seu servei incondicional a Àustria i als Habsburg havia passat llargues temporades de la seva vida a la cort vienesa.

Francesc I (a l'esquerra) i Maria Teresa d'Àustria (a la dreta) amb la seva família.

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic aviat veié en Francesc un candidat ideal per casar amb la seva filla i hereva, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Francesc pertanyia a una casa menor de la reialesa amb la qual cosa la unió amb Maria Teresa no comprometia a Àustria a cap aliança política de futur i a més a més les possessions de Francesc permetien portar a terme una important obra d'enginyeria política per l'acceptació de Maria Teresa com a hereva per part de les potències.

A les capitulacions matrimonials, Francesc es comprometé a cedir el ducat de Lorena, possessió immemorial de la seva família, al príncep Estanislau I de Polònia que havia estat expulsat de Polònia essent el candidat profrancès i sogre de Lluís XV de França. Alhora, a la mort d'Estanislau, el ducat s'integraria a la Corona francesa com a dot de la muller del rei Lluís, la princesa Maria Leszczyńska. Francesc era compensat de tres maneres diferents, d'una banda se li cedia el gran ducat de la Toscana, ja que els Mèdici no tenien descendent clar al gran ducat, de l'altra se li dóna una més que important compensació econòmica que farà de Francesc un home molt ric i finalment amb la promesa francesa de no intervenir en la successió a l'Imperi.

Francesc es casà amb Maria Teresa I d'Àustria el 12 de febrer de l'any 1736 a la catedral de Viena. S'establí posteriorment durant una temporada a Florència on fou declarat gran duc a la mort de l'últim Mèdici. La parella tingué setze fills:

• Maria Elisabet (1737-1740)


• Maria Anna (1738-1739)


• Maria Carolina (1740-1741)


• 
  Josep II, emperador romanogermànic (1741-1790). Es casà en primeres núpcies amb la princesa Isabel de Borbó-Parma i en segones núpcies amb la princesa Maria Josepa de Baviera.


• 
  Maria Cristina d'Àustria (1742-1798). Es casà amb el príncep Albert de Saxònia. Esdevingué governadora dels Països Baixos austríacs.


• Maria Elisabet d'Àustria (1743-1808)


• Carles d'Àustria (1745-1761)


• 
  Maria Amàlia d'Àustria, duquessa de Parma, (1746-1804). Es casà amb el duc Ferran I de Parma l'any 1769.


• 
  Leopold II, emperador romanogermànic (1747-1792). Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Exercí durant el període (1765 - 1792 el càrrec de Gran duc de Toscana.


• Maria Carolina (1748-1748)


• Maria Joana (1750-1762)


• Maria Jose (1751-1767).


• 
  Maria Carolina, reina de les Dues Sicílies, (1751-1814). Es casà amb el rei Ferran I de les Dues Sicílies l'any 1768.


• 
  Ferran III de Mòdena, arxiduc, (1752-1819). Es casà amb l'hereva de la Casa dels Este la princesa Maria Beatriu d'Este hereva dels dominis del Ducat de Mòdena, el Principat de Carrara i el Ducat de Massa. L'any 1803 com a compensació per l'annexió napoleònica de Mòdena reberen el principat de Brisgòvia.


• 
  Maria Antonieta d'Àustria, (1755-1792), es casà amb el rei Lluís XVI de França i fou executada a la Plaça de la Bastilla, París, en mans de la República francesa.


• 
  Maximilià d'Àustria, bisbe-elector (1756-1801) Des de 1784 i fins a la seva mort ostentà el càrrec d'elector-bisbe de Colònia un càrrec històricament vinculat a la família dels Habsburg.

L'any 1745, després de la victòria austríaca a la Guerra de Successió austríaca, fou declarat emperador romanogermànic per la Dieta. A partir d'aquest moment Francesc cedeix el poder a la seva muller tot i que se li mantindrà un estatus de coregent. Francesc es dedicà a les seves dues grans aficions, la caça i els negocis.

Amb la compensació rebuda pel ducat de Lorena, Francesc sabé invertir correctament, crear fàbriques i llocs de treball. A la seva mort, els Ausburg eren rics per primera vegada a la història i no ho deixaren de ser fins a l'any 1918.

Francesc morí l'any 1765 a Viena i fou enterrat al Convent dels Caputxins de Viena, la cripta tradicional dels Habsburg.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic