Emblema nacional de Bielorússia


























Infotaula d'escutEmblema nacional de Bielorússia

Coat of arms of Belarus.svg
Detalls
Tipus
escut d'armes estatal
Adoptat per
Bielorússia
Adoptat
7 juny 1995
Estat
Bielorússia
Modifica les dades a Wikidata

L'emblema nacional de la República de Bielorússia (en bielorús Дзяржаўны герб Рэспублікі Беларусь, Dziaržaŭny hierb Respubliki Bielaruś; en rus Государственный герб Республики Беларусь, Gosudàrstvenni guerb Respúbliki Belarús) va reemplaçar el símbol històric del cavaller bielorús Pahónia (Пагоня) després del referèndum bielorús de 1995. Hi figura un sol ixent darrere la bola del món, damunt els raigs del qual està perfilat en verd el mapa de Bielorússia, tot plegat coronat per una estrella roja de cinc puntes. El conjunt està voltat d'una corona d'espigues de blat amb flors superposades abraçada amb una cinta amb els colors de la bandera estatal. A la base porta inscrit en lletres d'or el nom de l'estat en bielorús: Рэспублiка Беларусь (Respúblika Bielarús, República de Bielorússia).


L'emblema nacional de Bielorússia no es considera un escut d'armes o escut heràldic a causa de la manca d'elements heràldics. Està basat en el que usà anteriorment la República Socialista Soviètica de Bielorússia, dissenyat per Ivan Ivànovitx Dubàssov el 1950. Altres emblemes dels temps de la Unió Soviètica també són usats pel Tadjikistan, per l'Uzbekistan i per la regió de Transnístria.




Contingut






  • 1 Descripció


    • 1.1 Disseny


    • 1.2 Simbolisme


    • 1.3 Legislació




  • 2 Història


    • 2.1 Pahónia


    • 2.2 República Socialista Soviètica de Bielorússia


    • 2.3 El referèndum de 1995




  • 3 Escuts usats anteriorment


  • 4 Referències


  • 5 Vegeu també


  • 6 Enllaços externs





Descripció




L'emblema en un edifici de la capital, Minsk



Disseny


En el centre de l'emblema es troba una silueta en verd de Bielorússia, sobreimposada sobre els raigs d'un sol daurat. Aquest sol està parcialment cobert per un globus terraqüi amb la massa continental (una part d'Euràsia) en lila i l'oceà en color blau. Els dos costats de l'emblema estan guarnits per espigues de blat amb flors superposades; uns trèvols adornen les de la part esquerra, mentre que el lli adorna les de la part dreta. Envoltant les espigues es troba una cinta de color verd i vermell –els colors de la bandera de Bielorússia–; a la part inferior de l'emblema un doblec té escrit en or el nom en bielorús del país, Рэспублiка Беларусь (República de Bielorússia). A la part superior de l'emblema, finalment, hi ha una estrella roja de cinc puntes.[1]



Simbolisme


Els elements que comprèn l'emblema estatal no tenen relació amb cap simbolisme "oficial". El disseny de l'emblema de l'RSS de Bielorússia fou usat com a base per l'emblema bielorús actual; la diferència més important entre els dos és que el primer conté certes referències al comunisme –com la falç i el martell i la cinta vermella–, mentre que el segon no en té.



Legislació




Un passaport bielorús amb l'emblema nacional imprès a l'esquerra


La llei actual que regula el disseny i ús de l'emblema bielorús fou aprovada el 5 de juliol de 2004. L'article 9 del capítol 3 de la llei 301-3 comença descrivint el dibuix oficial de les armes bielorusses i regula el seu propi disseny. Oficialment, l'escut es pot mostrar a tot color, monocrom o bicolor. L'article 10 diu que l'emblema nacional ha de ser mostrat en certes ubicacions de manera continuada, tals com les residències del president del país, la cambra de l'Assemblea nacional i a les oficines governamentals de nivell nacional i regional. També pot ser utilitzat en documents expedits pel govern, entre els quals la moneda, el passaport i les cartes oficials.[2]


La llei també restringeix l'ús de l'emblema en altres contexts; per exemple, les ciutats, pobles o óblasts no poden adoptar cap escut d'armes ni emblema que continguin l'emblema nacional, ja sigui completament o només en part. A més, les organitzacions que no estan contingudes en la Llei de símbols nacionals només poden fer servir l'emblema amb el corresponent permís. El símbol pot ser utilitzat tant per ciutadans bielorussos com estrangers, només sota la condició que sigui mostrat amb respecte; els ciutadans, però, no el poden fer servir en capçaleres de cartes ni targetes de visita si no són agents del govern.[2]


En addició als usos estàndard anomenats a la llei, l'emblema ha estat usat en diverses altres circumstàncies. S'ha mostrat, juntament amb la bandera nacional, al principi i al final d'un clip de vídeo de l'himne del país (Mi, Belarussi) que es passa sovint a la televisió nacional. Un altre ús de l'emblema és en urnes i campanyes per correu postal durant les eleccions nacionals i locals. Finalment, també apareix en els senyals fronterers del país.



Història



Pahónia




El Pahónia tal com apareixia el 1991


Article principal: Pahónia

Fins que fou reemplaçat després del referèndum de 1995, el país utilitzava l'escut d'armes tradicional, el Pahónia, amb camper de gules, carregat amb un cavaller amb armadura empunyant una espasa damunt un cavall sallent, tot d'argent; el cavaller duu un escut d'argent carregat amb una creu patriarcal d'or.


El Pahónia fou usat com l'escut d'armes oficial en moltes ocasions. Ja eren les armes personals d'Algirdas, gran duc de Lituània l'any 1366; es van continuar utilitzant fins que el Gran Ducat de Lituània fou annexat per l'Imperi Rus el 1795, encara que les armes foren incorporades a l'escut d'armes imperial.[3] La idea de retornar al símbol històric nacional fou del poeta bielorús Maksim Bahdanovič, que escrigué un poema titulat Pahónia. Les armes foren usades de nou el 1918 quan la breu República Popular de Bielorússia va usar el Pahónia com a part del seu emblema. Més recentment, el Pahónia fou l'escut d'armes oficial del país a partir del 1991, quan Bielorússia es va autodeclarar independent de la Unió Soviètica. Des que fou eliminat de l'emblema oficial del país –després del referèndum de 1995–, alguns grups de l'oposició com el Front Popular Bielorús han fet servir el Pahónia com a part dels seus propis símbols de partit polític, o bé l'han utilitzat com a forma de protesta contra el líder bielorús Aleksandr Lukaixenko.[4]



República Socialista Soviètica de Bielorússia


Article principal: República Socialista Soviètica de Bielorússia



Emblema de 1920




Escut d'armes de 1937 amb la inscripció Treballadors del món, uniu-vos! (d'esquerra a dreta) en bielorús, jiddisch, rus i polonès




Emblema de 1958


Des de 1920 fins a la caiguda de la Unió Soviètica l'any 1991, l'RSS de Bielorússia utilitzà un emblema en comptes d'un escut d'armes. El primer emblema usat per la Bielorússia soviètica fou adoptat el 1919, i és similar a la insígnia contemporània de les repúbliques de Rússia i Ucraïna. La part central de l'emblema és un escut vermell estilitzat que mostra un sol naixent; sobre el sol hi ha la falç i el martell en or, que simbolitzen la unitat entre treballadors i camperols. A sobre seu hi ha escrites en negre les sigles Б.С.С.Р, que denoten el nom de la república: БССР (BSSR) és una abreviatura del nom complet del país (Беларуская Савецкая Сацыялістычная Рэспубліка, República Socialista Soviètica de Bielorússia). L'escut està envoltat d'una corona d'espigues de blat; a la base, un llaç vermell té inscrit en bielorús el lema de la Unió Soviètica: treballadors del món, uniu-vos!.[5]


El 1937 aquest emblema fou reemplaçat per un de nou; es tragué l'escut i s'inclogué més text. La part dreta de l'emblema mostra fulles de roure, i la part esquerra mostra una corona d'espigues de blat amb trèvols a dalt de tot. Al centre hi ha un sol ixent darrere un perfil terrestre; sobre el sol hi ha el martell, la falç i l'estrella roja. al voltant de les espigues de blat i les fulles de roure, una cinta vermella té inscrita la frase "treballadors del món, uniu-vos!" escrita (d'esquerra a dreta) en bielorús, jiddisch, polonès i rus. Les inicials Б.С.С.Р –del nom de la república– també estan escrites a la seva base. Deu anys abans, el 1927, l'escut era el mateix, excepte les escriptures de la cinta inferior: en comptes de les sigles Б.С.С.Р hi havia С.С.Р.Б, és a dir, les inicials de la República Socialista Soviètica de Bielorússia.[6]


Aquest emblema fou de nou reemplaçat per un altre l'any 1950. La característica central d'aquest són la falç i el martell creuats, símbol comunista que simbolitza la unitat dels treballadors i camperols. Sota aquest símbol, un sol surt darrere el globus. La insígnia està envoltada per espigues de blat, reminiscència de la bandera roja usada pel moviment comunista. La base de l'emblema mostra les sigles БССР, i la cinta vermella duu la frase "treballadors del món, uniu-vos!" escrita en bielorús a l'esquerra i en rus a la dreta. L'estrella roja del comunisme es troba sobre la falç i el martell. Aquesta versió de 1950 fou dissenyada per Ivan Ivànovitx Dubàssov, un Artista del Poble de l'URSS.[7]



El referèndum de 1995


Article principal: Referèndum bielorús de 1995

El 14 de maig de 1995 se celebrà un referèndum en totes les regions de Bielorússia. De les quatre preguntes proposades, una era la següent: "Aprova la introducció dels nous símbols nacionals?". Amb una participació del 64,7%, els nous símbols nacionals foren aprovats amb una proporció de 3 a 1 (75,1% contra el 24,9%). La manera com es dugué a terme el referèndum fou molt criticada per l'oposició, incloent-hi la redacció exacta de la pregunta sobre la insígnia nacional.[8] Els defensors del Pahónia també criticaren que el Pahónia i l'antiga bandera blanca-vermella-blanca fossin comparats amb els símbols nazis en la propaganda feta durant la campanya prèvia al referèndum.[9] La comparació es féu perquè la bandera blanca-vermella-blanca i el Pahónia s'havien usat en alguns símbols del Consell Central Bielorús, el govern bielorús sota el control de l'Alemanya nazi. Aleksandr Lukaixenko celebrà l'elecció dels símbols de tipus soviètic, especialment davant la seva base veterana de la Gran Guerra Patriòtica, dient que «us hem retornat la bandera del país pel qual vau lluitar. Us hem retornat també la memòria i el sentiment d'orgull humà».[10]



Escuts usats anteriorment


El que segueix és una llista dels escuts usats històricament per Bielorússia. També s'hi inclouen els períodes de temps quan Bielorússia formà part de la Confederació de Polònia i Lituània i de la Unió Soviètica.[11]




Referències





  1. «Description of the National emblem» (en anglès). President de la República de Bielorússia.


  2. 2,02,1 «Llei 301-3 de la República de Bielorússia - Law of the National Symbols of the Republic of Belarus» (en rus).


  3. «The Coat of Arms of Lithuania» (en anglès). Seimas of the Republic of Lithuania, 10-01-2001.


  4. «Símbols del Front Popular Bielorús» (en bielorús).


  5. «Гербы Советской Белоруссии, 1919 (Història de l'emblema de la Bielorússia soviètica)» (en rus). Heraldicum.


  6. «Гербы БССР (Unió Soviètica)» (en rus). Геральдикум. Русский Центр флаговедения и геральдики, 16 desembre del 2003.


  7. Anònim. Флаг и Герб СССР (Banderes de la Unió Soviètica) (en rus), 1972, p. 26. 


  8. «Belarusian Statehood and Laws» (en anglès).


  9. «Belarus Guide - Pahonia» (en anglès).


  10. «Vitali Silitski - A Partisan Reality Show» (en anglès). Belarus News and Analysis, 11-05-2005.


  11. «Минский областной исполнительный комитет» (en bielorús).




Vegeu també



  • Heràldica bielorussa

  • Bandera de Bielorússia



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emblema nacional de Bielorússia Modifica l'enllaç a Wikidata



  • Presidència de la República de Bielorússia – Símbols estatals (anglès) (bielorús) (rus)


  • Heraldry of the World – Història de l'escut (anglès)


  • Hubert Herald – Història de l'escut (neerlandès) (anglès)




Gold Medal ca.svg







Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka