Bandera de Letònia

Multi tool use
Bandera de Letònia |
|

|
Detalls |
Tipus |
bandera nacional
|
Ús |

|
Disseny |
Camp vermell carmí amb una franja estreta blanca centrada. |
Subjectes representats |
camper i faixa
|
Adoptat per |
Letònia
|
Adoptat |
20 de gener de 1923 i reinstaurada el 27 de febrer de 1990 |
Colors |
carmí i blanc
|
 |
La bandera de Letònia es compon d'un camp vermell carmí travessat pel centre d'una franja horitzontal blanca més estreta, en relació 2:1:2.[1]
El granat representa els teixits pintats de móra, vestits pels guerrers letons al segle XIII. A partir de 1279, el granat blanc granat va esdevenir el símbol de Latvie, una regió que va esdevenir la llar dels letons. Aquest símbol fou reprès segles més tard per les associacions d'estudiants letons que es reunien per nacionalitats a la Universitat de Tartu a Estònia i durant un festival de música a Riga el 1873. Aquesta bandera fou adoptada en la independència de 1918. Fou prohibida per l'URSS a partir de 1940, fou autoritzada de nou el 1988 i oficial amb la independència el 1990.
Disseny
Les proporcions i colors de la bandera estan establerts per llei. Sent les proporcions de la franja blanca la meitat d'ampla que les vermelles (2:1:2) i la relació d'alçada i ample d'1:2[2]
La relació de colors és la següent:
- Model de color Pantone: Blanc, Vermell (201C)
- Model de color RGB: Blanc (255/255/255), Vermell (158/27/52)
- Model de color CMYK Banc (0/0/0/0), Vermell (25/100/77/20)
Cronologia
Bandera del Ducat de Curlàndia i Semigàlia (1562-1795)
Bandera de Letònia (1918-1940)
Bandera de la RSS de Letònia (1919-1920)
Bandera de la RSS de Letònia (1940-1953)
Bandera de la RSS de Letònia (1953-1990)
Bandera de Letònia (1990 en endavant)
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandera de Letònia 
|
↑ «Symbols» (en anglès). Latvia.eu. [Consulta: 6 octubre 2016].
↑ «Latvijas valsts karoga likums» (en letó). Latvijas Republikas Saeima. [Consulta: 6 octubre 2016].
Banderes d'Europa
|
- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Àustria
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia
- Itàlia
- Kosovo
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia
- Moldàvia
- Mònaco
- Montenegro
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia
- San Marino
- Sèrbia
- Suècia
- Suïssa
- Turquia
- Ucraïna
- Xipre
|
Dependències i estats amb reconeixement limitat |
- República Turca de Xipre del Nord
|
O7Ao BBSKt8WWTCt O3R,ibYBUd pD rK6E2d9I8Ej0YWk6utg U7iN,K pztmuWeRltHA9E1oxJPhE,chlPowbCw0Vzk3ynA
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...