Ngtjyty

Мы, беларусы

(català) Nosaltres, els bielorussos
Mi, Belarussi
Primera pàgina de la partitura de Mi, Belarussi
Himne nacional de	Bielorússia
Lletra de	Mikhàs Klimkòvitx i Uladzímir Karizna, 2002
Compositor	Niestsier Sakalouski, 1944
Adoptat	24 de setembre de 1955 (música) 2 de juliol de 2002 (lletra)
Mi, Belarussi (instrumental)

Mi, Belarussi (en bielorús Мы, беларусы; en rus Мы, белорусы; es pot traduir com Nosaltres, els bielorussos) és el títol no oficial de l'himne nacional de Bielorússia, i el primer vers de la seva lletra. Oficialment, Mi, Belarussi es titula Himne nacional de la República de Bielorússia (en bielorús Дзяржаўны гімн Рэспублікі Беларусь i en rus Государственный гимн Республики Беларусь). L'himne fou originalment escrit i adoptat el 1955 pel seu ús a la República Socialista Soviètica de Bielorússia.^[1] La música de l'himne de l'RSS de Bielorússia fou composta per Niestsier Sakalouski i la lletra fou escrita per Mikhàs Klimkòvitx. Després de la dissolució de la Unió Soviètica es mantingué la música composta per Sakalouski, però se'n descartà la lletra. La nova lletra, escrita per Klimkòvitx i Uladzímir Karizna, fou adoptada segons un decret presidencial emès el 2 de juliol de 2002. Els versos de l'himne actual parlen d'una Bielorússia amistosa, honorant-ne les batalles militars passades i mirant endavant cap al futur. La música no es canvià a causa de les relacions històriques que manté amb el país.

Himne de l'RSS de Bielorússia

Article principal: Himne de la República Socialista Soviètica de Bielorússia

Mi, Belarussi fou usat originalment com l'himne de la República Socialista Soviètica de Bielorússia (en bielorús гімн Беларускай Савецкай Сацыялістычнай Рэспублікі; en rus гимн Белорусской Советской Социалистической Республики) des del 24 de febrer de 1955. L'himne original fou compost per Sakalouski i la lletra fou escrita per Mikhàs Klimkòvitx. Fou presentat davant un jurat el 1944, però van caldre 11 anys de modificacions abans que fos adoptat definitivament.^[2] Poc després que Bielorússia esdevingués un país independent, l'himne nacional fou modificat per deixar enrere la lletra de l'era comunista. El 1995 es féu un intent d'adoptar el poema Oh Déu totpoderós de Natàl·lia Arsènnieva com a himne nacional, però la proposició mai tingué èxit malgrat que estava recolzada per un comitè parlamentari.^[3]

Himne de la República de Bielorússia

L'única menció legal de l'himne nacional d'abans del 2002 és en la Constitució de la República de Bielorússia. L'Article 19 de la Secció 1 de la constitució diu que «els símbols de la República de Bielorússia com a estat sobirà són la seva bandera nacional, el seu emblema nacional i el seu himne nacional». La constitució, però, només mencionava l'ús de la bandera, l'himne i l'escut com a símbols nacionals, però cada símbol s'havia de definir per llei.^[4] La llei que introduïa l'himne no fou promulgada fins que el Decret presidencial 350 tingué efecte el dia 18 de juliol de 2002, el dia anterior al que Bielorússia esdevingué independent. L'objectiu principal d'aquest decret era establir la lletra de l'himne i, al mateix temps, introduir-ne la partitura. A més a més, també designava quan, on i com s'havia de tocar l'himne.^[5]

Abans de publicar el decret, el president Aleksandr Lukaixenko va escoltar cinc possibles candidats a esdevenir l'himne nacional. Tres d'aquest cinc –entre ells el que finalment fou escollit– utilitzaven la música composta per Sakalouski i començaven la lletra per "Mi, Belarussi".^[6] Segons el diari Sovétskaia Belorússia, el president Lukaixenko va pronunciar-se el 12 de juny de 2002, i escollí que la primera exhibició de l'himne fos el 3 de juliol, Dia de la Independència de Bielorússia i aniversari de la data de quan el 1944 la Wehrmacht fou foragitada de Minsk per l'Exèrcit Roig.^[7] Finalment, però, la primera interpretació va tenir lloc el 2 de juliol en un concert organitzat pel govern com a part de les celebracions del Dia bielorús de la Independència.

Bielorússia no tenia cap himne anterior al que fou adoptat durant l'era soviètica. Quan Lukaixenko va publicar el seu decret seleccionant el nou himne nacional es van fer pocs canvis a l'himne de l'era soviètica: es van eliminar les referències a Rússia, al Partit Comunista de la Unió Soviètica i a Lenin, però es va mantenir el tema general de l'«amistat dels pobles» i la música original de Sakalouski. El govern va decidir mantenir aquesta darrera per tal de no trencar la continuïtat històrica, i també per la seva qualitat musical.^[8] Després que s'adoptés l'himne nacional, el procés d'adopció dels símbols nacionals ja estava complet.^[8]

Reacció

L'ONG Freedom House, en un informe sobre Bielorússia que publicà el 2003 (Country Report of Belarus, pàgina 125), comentà que el president Lukaixenko havia «reintroduït els símbols estatals antigament usats per la República Socialista Soviètica de Bielorússia. El 2002, el president aprovà una versió estilitzada de l'himne de l'era soviètica Mi, Bielarussi (Nosaltres, bielorussos) com a nou himne nacional del país». En l'informe també es mencionà la prohibició de Lukaixenko d'usar els símbols que s'usaven anteriorment des de la independència de Bielorússia el 1991: l'escut del Pahónia i la bandera blanca-vermella-blanca, símbols que el president afirmava que s'associaven amb el feixisme perquè el Consell Central Bielorús pronazi els feia servir durant la II Guerra Mundial.^[9] El 2003, el Dr. Taras Kuzio va escriure a Radio Free Europe que el president «Lukaixenko és el patriota soviètic bielorús per excel·lència que presideix un règim estancat en la nostàlgia soviètica». També postulà que els motius tant de Rússia com de Bielorússia per recuperar els símbols de l'era soviètica eren principalment per sobreposar-se a aquesta nostàlgia.^[10]

Regulació

L'himne ha de ser reproduït amb la lletra i melodia establertes per la llei. Els canals de televisió i emissores de ràdio que són propietat de l'estat han d'emetre'l cada dia a les sis del matí (quan comencen) i també quan tanquen (normalment cap a mitjanit). L'himne també pot ser reproduït en certes ocasions, tals com trobades governamentals, esdeveniments esportius i inauguracions presidencials. Mentre l'himne està sonant els ciutadans han de quadrar-se, i aquells que duguin uniforme policial o militar han de fer la salutació militar.^[11]

Altres cançons

Un dels temes preferits en el concurs per esdevenir himne oficial era el poema Маладая Беларусь (Jove Bielorússia), de Ianka Kupala. El poema, però, mai fou acompanyat d'una composició musical, per la qual cosa no va poder ser escollit com l'himne nacional.^[12]

Bielorússia i Rússia han treballat per establir vincles més propers i, com a resultat, s'ha proposat la creació de la Unió de Rússia i Bielorússia (o Estat de la Unió). Quan esdevingui una realitat, els dos països podran mantenir els seus propis símbols nacionals, encara que s'ha proposat un himne no oficial per a la Unió, la cançó Unió Sobirana de les Nacions (en bielorús Дзяржаўны саюз народаў, en rus Державный союз народов). Aquesta peça musical, derivada de l'himne nacional de la Unió Soviètica, parla d'una unió més àmplia entre les dues nacions.^[13]

Alguns immigrants bielorussos consideren Vaiatski marx (La marxa dels soldats) i Màhutni Boja (Oh Déu totpoderós) com el seu himne. El primer dels dos era l'himne oficial de la República Nacional Bielorussa^[14] –un estat creat el 1918 durant l'ocupació alemanya que només durà 10 mesos^[15]– i el segon és un himne usat per aquells qui s'oposen al govern de Lukaixenko.^[14]

Lletra oficial

Himne de l'RSS de Bielorússia

Com a comparació, a continuació es mostra una part de l'himne de l'RSS de Bielorússia:

Partitura i multimèdia

	Vocal (2002) Graviació del 2002 del govern bielorús Instrumental Gravació del 2002 de la Banda de la Marina dels Estats Units
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

• 
  

  

  
  

  
  

  Vocal, pàg. 1
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Vocal, pàg. 2
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Instrumental, pàg. 1
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Instrumental, pàg. 2
  

  
  

  
  

Notes

Referències

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• 
  Pàgina del president de la República de Bielorússia que inclou una versió vocal de l'himne (anglès)
  


• 
  Decret 350 del president Lukaixenko en el qual se selecciona Mi, Belarussi com a himne nacional del país (bielorús)
  


• 
  Article sobre el procés de selecció del diari Sovètskaia Belorússia (bielorús)
  


• 
  Gravacions de l'himne de Bielorússia (anglès)