Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona
Multi tool use
Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona
| Història |
|---|
| Fundació |
1868 |
| Organització i govern |
|---|
Seu central |
|
|
 |
Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona fou una organització obrera de caràcter sindical creada a Barcelona l'octubre de 1868 aprofitant la permissivitat arran la revolució de 1868, i que tenia la finalitat de coordinar les reivindicacions dels obrers de Barcelona.
A primers de desembre de 1868 va fer una crida A los Obreros de Cataluña per a organitzar un congrés obrer de tot el Principat. Aquest congrés se celebrà el dia 13 de desembre de 1868 amb assistència de més de 100 delegats que representaven a 61 societats obreres de Barcelona, Igualada, Manlleu, Martorell, Mataró, Moià, Roda de Ter, Sabadell, Sallent, Sant Andreu de Palomar, Tarragona i Tiana. La primera junta va ser presidida per Joan Fargas.
El febrer de 1869 canvià el nom pel de Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i va enviar dos delegats (Gaspar Sentiñón i Rafael Farga i Pellicer) al IV congrés de l'AIT celebrat a Basilea el setembre de 1869. Els dirigents més destacats foren Joan Fargas, Rafael Farga i Pellicer, Joan Nuet i Climent Bové.
Enllaços externs
Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona a veuobrera.org
9eYT,sErLCnelfjN
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
