Ngtjyty

Tavernes de la Valldigna
Bandera de Tavernes de la Valldigna Escut de Tavernes de la Valldigna
Muntanya de les Creus des de Tavernes
Localització
39° 04′ 20″ N, 0° 15′ 57″ O / 39.072222222222°N,0.26583333333333°O / 39.072222222222; -0.26583333333333
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Safor
Municipi	2
Població
Total	17.158 (2018)
• Densitat	348,74 hab/km²
Gentilici	Valler (o tavernenc), Vallera (o tavernenca)
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	49,2 km²
Banyat per	Mar Mediterrània
Altitud	17 m
Limita amb	Cullera Favara Xeraco Benifairó de la Valldigna Alzira
Partit judicial	Sueca
Història i celebracions
Dia de mercat	Tot l'any els dijous. De juny a setembre: dissabtes a la platja.
Organització política
• Alcalde	Jordi Juan Huguet
Identificador descriptiu
Codi postal	46760
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	46238
Codi ARGOS de municipis	46238
Altres
Lloc web	www.tavernes.org

Tavernes de la Valldigna és una població de la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual n'és capital. També és coneguda com a la Vall de Tavernes o la Vall.

Història

La Valldigna ha estat poblada des de fa molts anys. En el terme municipal hi ha restes arqueològiques que permeten afirmar que ja hi va existir presència humana des del paleolític mitjà, com ho testifiquen les troballes en la cova del Bolomor (de 350.000 anys, les restes humanes més antigues trobades al País Valencià), i hi ha, així mateix, restes del mesolític en la cova del Vell, les troballes eneolítiques en la cova de la Carta i vestigis de l'edat del bronze en la cova del Bolomor de Dalt, en la dels Castellets i en la penya del Migdia.

Durant l'època musulmana, al terme de Tavernes hi havia diverses alqueries morisques, com ara l'Alcudiola, Maçalalí, Gebalsogra (que significa 'muntanya menor') i Gebalcobra ('muntanya major'). Aquestes dues últimes alqueries eren anomenades pels cristians l'Ombria i la Taverna, respectivament. Existia, també, un poblat cristià a peus de la marjal, al sud del terme, anomenat el Ràfol, el qual es trobava protegit per una muralla. Dins la Vall d'Alfàndec va ser constituïda parròquia independent l'any 1535.^[1] L'expulsió dels moriscs el 1609 va provocar un notable descens demogràfic, per la qual cosa es va concedir una nova carta de poblament als pobladors cristians. Alguns d'aquests llogarets van quedar abandonats arran de l'expulsió.

Tavernes va obtenir el títol de ciutat en desembre de 1916, concedit per Alfons XIII.^[2]

Geografia

Localitzada al NE de la comarca de la Safor, a 56 km de València, a 142 km de Castelló de la Plana, a 127 km d'Alacant, a 16 km de Gandia i a 20 km d'Alzira. Està situada en la part est de la Valldigna. Al nord, s'hi troba la vall del Massalari i la serra de les Agulles, amb l'alt de les Creus (540 m) i el puntal del Massalari (598 m) com a cims més destacats; mentre que al sud s'hi troba el massís del Mondúber. Pel centre del terme (la foia baixa), circula el riu Vaca (el qual limita amb la ciutat de Tavernes pel sud) i el barranc del Vadell, que alimenten la marjal de la Safor junt amb altres rius. Té una altitud de 15 metres sobre el nivell del mar, i conté excel·lents platges.

• Nord: Cullera, Favara
  


• Sud: Xeraco
  


• Est: Costa


• Oest: Benifairó de la Valldigna
  

Política i govern

Corporació municipal

La corporació municipal o ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 9 de Compromís, 4 de Partit Popular, 2 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE i 2 d'Esquerra Unida del País Valencià.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Tavernes de la Valldigna
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Tavernes de la Valldigna		Jordi Juan Huguet	4.803	48,4%	10 (+4)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Manuel Vidal Almiñana	2.370	23,88%	4 (-4)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Víctor Borrás Chofre	1.435	14,46%	2 (-1)
	Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà		Eduardo Boronad Sala	961	9,68%	1 (+1)
	Demòcrates-Units per Tavernes (D-UxT)		Vicenta Gertrudis Cortés Félix	192	1,93%	0
	Vots en blanc			162	1,63%
Total vots vàlids i regidors				9.923	100 %	17
	Vots nuls			145	1,44%**
Participació (vots vàlids més nuls)				10.068	74,61%**
Abstenció				3.426*	25,39%**
Total cens electoral				13.494*	100 %**
Alcalde: Jordi Juan Huguet (Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de Compromís[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Sueca.[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcalde de Tavernes de la Valldigna és Jordi Juan Huguet de Compromís.^[7][8]

Monuments

Torre de Guaita

L'església parroquial de Sant Pere és un monument declarat bé de rellevància local;^[9] se situa pràcticament al centre del nucli urbà de Tavernes. Va ser sufragània de la parròquia de Ràfol d'Alfàndec, fins a 1535, en què va ser declarada independent. La seua façana ha estat restaurada i hi destaca el rellotge de sol i la porta lateral orientada cap al monestir de la Valldigna.

Prop de l'entrada principal de la platja, s'alça la torre de Guaita (segle XVII), declarada bé d'interés cultural; és condicionada actualment com a zona d'esplai. Altres BIC que es localitzen al terme de Tavernes són el castell de Tavernes, monument popularment conegut com el castell de la Reina Mora i els Escuts del Molló.

Hi ha diferents monuments declarats béns de rellevància local, com l'ermita del Crist del Calvari,^[10] de 1874 ^[11] l'antic hospital de Sant Roc,^[12] l'edifici de l'ajuntament^[13] i l'església parroquial de Sant Josep, una ermita reconvertida en parròquia el 1953.^[11][14]

També trobem al terme el Molí del Pla, del segle XVII que va pertànyer al senyoriu de Santa Maria de Valldigna^[15][16]

Llocs d'interès

Tavernes de la Valldigna disposa de dues de les millors platges d'arena del litoral mediterrani^{[cal citació]} (la platja de Tavernes i la platja de la Goleta), amb sis quilòmetres totals de costa, i motes encara visibles. Tenen un caràcter familiar molt marcat^{[cal citació]}. Durant l'estiu, s'hi realitzen una gran quantitat^{[cal citació]} d'activitats esportives i culturals (com el festival Sete Sóis Sete Luas),^[17] destinades a persones de totes les edats. La platja de Tavernes disposa d'una àmplia gamma^{[cal citació]} de restaurants on es poden degustar els menjars típics. Actualment, la platja de Tavernes de la Valldigna disposa del distintiu de la bandera blava.^[18]

En les zones pròximes a la platja, és possible també fer visites de caràcter mediambiental, concretament als ullals Grans, de les Penyetes i del Gat (brolladors naturals d'aigua amb vegetació de marjal) i a la desembocadura del riu Vaca, en el límit amb el terme municipal de Xeraco, on es poden observar tota mena d'aus aquàtiques.

Clot de la Font

El jaciment de la cova de Bolomor està situat en l'extremitat septentrional del massís del Mondúber, en les muntanyes de l'Ombria, a dos quilòmetres de la població de Tavernes. Ocupa una cavitat d'uns cinc-cents metres quadrats en una altura de cent metres sobre el nivell de la vall. El jaciment es va donar a conèixer per Joan Vilanova i Piera, l'any 1868. Els nivells arqueològics de Bolomor, amb una gran potència estratigràfica de més de 10 metres, formen la més antiga seqüència sedimentària de restes faunístiques i industrials i per a l'establiment d'una periodicitat paleoclimàtica que explica els canvis ambientals de bona part del Quaternari. El Bolomor prova com eren les primitives comunitats de pobladors que van desenvolupar les seues activitats econòmiques i formes de vida en les planes litorals valencianes. Elements importants del jaciment del Bolomor són la troballa de restes humanes, un molar de 130.000 anys d'antiguitat, i la presència de fogueres, les quals constitueixen les primeres activitats de domesticació del foc conegudes a la península Ibèrica.

A part de l'esmentada torre de Guaita, un paratge prou freqüentat és la font del Clot de la Font, a 2 km del nucli urbà, situada a peu de la muntanya de l'Ombria. Altres llocs on anar són l'ermita de Sant Llorenç (té el seu origen a l'antic poblat d'Alcudiola),^[19] al racó de Joana, i el mirador, ambdós situats a mitja ascensió de la muntanya de les Creus, al nord-est de la ciutat.

A Tavernes també és possible gaudir del senderisme, ja que hi ha diversos camins habilitats i senyalitzats per a tal activitat.^{[cal citació]} Un recorregut bastant utilitzat^[Qui?] pels vallers és l'ascens a la muntanya de les Creus, a uns 560 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Existeix, a més, una tradició de pujar a peu a aquesta muntanya l'1 de maig. Des de dalt d'aquesta muntanya, gaudirem de magnífiques vistes, ja que es pot veure en dies clars València, Eivissa i més enllà de Dénia. Altres llocs per a practicar senderisme són la font de la Sangonera i la muntanya de l'Ombria.

Al terme municipal de Tavernes hi ha quatre LIC (lloc d'importància comunitària), cosa que demostra la gran diversitat d'hàbitats presents en aquesta zona. Aquests són:

• Marjal de la Safor


• Dunes de la Safor


• Serres del Montdúver i la Marxuquera


• Serra de Corbera

Demografia

Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Tavernes tenia l'1 de gener de 2014 17.822 habitants.

Platja de la Goleta

Platja de Tavernes

Article principal: Platja de Tavernes

La platja de Tavernes, situada a uns 5 km de la capital municipal i a 1 km de l'estació de rodalia RENFE de la línia C-1, inclou 1.627 habitants censats, dels quals 849 són homes i 778 són dones. Però la població que arriba a tindre aquesta platja en estiu pot superar els 40.000 habitants per causa del turisme. Té una longitud de 2 kilòmetres i una amplària mitjana de 20.^[20][21]

Economia

Tavernes de la Valldigna és una població eminentment agrícola, on el cultiu de la taronja és clarament majoritari. La indústria del moble ocupava una gran part de la població activa de Tavernes, on destacaven les empreses de Tabervall (240 empleats el 2005)^[22] i Federico Giner (210 empleats).^[23][24] Altres indústries importants són Envases Grau (110) i Alpesa (70), empreses dedicades a la fabricació de caixes de cartó, així com Asfaltos Chova (90).^[25]

Agricultura

Com s'ha dit, el cultiu de cítrics ocupa pràcticament tota l'activitat agrària de Tavernes, però, òbviament, no sempre ha sigut així. En aquesta vall, s'han conreat garroferes, oliveres, canyamel, blat... Però, a poc a poc, s'anà introduint i expandint el cultiu de la taronja. Als anys 60 del segle XX, encara es conreava a les parts properes de les marjals arròs. Aquest cultiu va entrar en crisi i fou substituït per tarongers i hortalisses, havent d'aterrar-se els terrenys en els quals es conreava, i aterrant també gran part de la marjal de la Safor i ullals (tot i que hi ha zones que no han pogut ser aterrades). El cultiu de l'arròs, en aquella època, requeria la presència d'unes construccions, anomenades sequers, destinades a deixar eixugar l'arròs. És per això que, actualment, hi ha un barri de Tavernes anomenat els Sequers, perquè, fa uns anys, la zona estava repleta d'aquestes construccions esmentades.

Tavernes ha estat una ciutat on els magatzems de cítrics^[26]
han tingut gran importància en l'economia. A la segona meitat del segle XX, sorgiren grans magatzems de cítrics, però, a poc a poc, anaren desapareixent o traslladant-se a altres ciutats, i actualment queden amb un parell de magatzems menuts. També hi havia magatzems d'hortalisses i maduixes, del qual destacava Frestaber, actualment la producció de maduixots pràcticament ha desaparegut del terme.

Transport

Estació de rodalia de Tavernes

Per la ciutat de Tavernes passa la carretera CV-50 Tavernes de la Valldigna-Llíria (construïda per allà l'any 1860), la qual finalitza en la zona coneguda com a Borderia, enllaçant amb la N-332 Vera(Almeria)-València (que travessa el terme de nord a sud, en paral·lel a l'AP-7) i amb la carretera CV-603 (coneguda com la calçada), que arriba a la platja de Tavernes. Aquesta última carretera es creua amb la CV-605 Natzaret-Oliva (el camí reial).

Tavernes disposa d'una estació de rodalia RENFE en la C-1 València-Gandia del nucli de València. Està situada a 1 km de la platja i a uns 2,5 km de la capital municipal. En dies laborables circulen trens cada 15 minuts en hora punta i cada 30 en les hores planes; en dies festius i dissabtes passen cada hora.

Abans hi havia una línia de ferrocarril que passava pel centre de la ciutat (pel passeig de Colom i passeig de Lepant) i l'unia amb Carcaixent per una part, i amb Gandia, Dénia i Alacant per l'altra. Fou la primera línia de via estreta construïda a l'estat espanyol (1864).^[27] Dirigida inicialment pel marqués de Campo, el tram Gandia-Carcaixent era fet amb tracció animal, fins allà el 1881, en què passà a ser de tracció a vapor. Després, la línia passà a ser gestionada per diverses companyies fins a arribar a FEVE l'any 1965. El tram Carcaixent-Gandia fou clausurat per deficitari el 1969 (el 1974, es tancaria el tram Gandia-Oliva-Dénia i el tram Dénia-Alacant romandrà obert fins a l'actualitat gestionat per FGV). L'últim any del seu funcionament circulaven 7 trens diaris entre Carcaixent i Dénia, dels quals 4 continuaven sense necessitat de fer transbord a Dénia fins a Alacant. El trajecte sencer (Carcaixent-Alacant) es feia en unes 3 hores 40 minuts; el tram Carcaixent-Tavernes en una mitja hora; i el tram Tavernes-Gandia en uns 20 minuts. Posteriorment, l'any 1973, s'inauguraria la prolongació del ferrocarril d'ample ibèric Silla-Cullera fins a Gandia, utilitzant part de l'antic traçat. Inicialment, es pretenia construir la nova estació a Borderia, però s'optà definitivament per una ubicació més propera a la platja i llunyana al poble. Aquesta línia ha anat augmentant el nombre de serveis diaris des dels 12 l'any 1982, 32 l'any 1992 i els 44 de l'actualitat.

Hi ha un sistema de bus urbà que connecta la ciutat de Tavernes amb l'estació de RENFE i la platja. En l'època estival, la freqüència de pas és de cada 30 minuts als matins, i 60 minuts a la vesprada, mentre que en la resta de l'any amb prou feines circulen 6 autobusos diaris. També hi ha alguns autobusos que la connecten diàriament amb Gandia, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Xàtiva, Alzira i València, i d'altres que puntualment l'uneixen amb Madrid mitjançant els autobusos d'AutoRes.
Hi ha un carril bici^[28] que uneix la platja i l'estació de rodalia, tot i que no és del tot complet.

Com arribar-hi

Des de València (50 km):
per la carretera nacional N-332.
Per la carretera nacional (autovia) N-430 fins a Alzira. Després CV-50.
Per l'autopista AP-7 (eixida Favara/Cullera/Tavernes). Amb ferrocarril mitjançant els trens de rodalia RENFE de la línia C-1 Gandia-València.

Des d'Alacant (116 km):
per la carretera nacional N-332.
Per l'autopista AP7 (eixida Xeresa/Xeraco/Tavernes).

Des de Barcelona (416 km):
per l'autopista AP-7 o la carretera N-332.
Amb ferrocarril mitjançant els trens Euromed o regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.

Des de Madrid (400 km):
autovia A-3 (per València o per Albacete/Xàtiva). Amb ferrocarril mitjançant els trens Alaris o els trens regionals destinació València. Després, amb la línia de rodalia C-1.

Gastronomia

A banda de la paella, són típics els plats que tenen com a base l'arròs, cuinat de mil formes diferents. D'entre tots aquests destacarem l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i naps i els pebres farcits amb arròs. Altres plats típics són el putxero (olla) amb pilota i les coques de mestall.

Hi ha plats molt arrelats a algunes èpoques de l'any. Així doncs, el divendres Sant en algunes cases es manté la tradició de cuinar arròs al forn amb mandonguilles d'abaejo i panses, així com també els "pepitos" uns panellets farcits de sofregit (pot ser amb carn, tonyina, ou, verdures...) i després fregits.

Quant a les postres, es recomana l'arnadí o caramull^[29] i les coques d'ametló (també conegudes com a coques cristines). El primer sol menjar-se a Pasqua i les segones a Nadal.

Festes

Les festes patronals del poble se celebren a setembre, el segon i el tercer cap de setmana del mes.

La setmana fallera (a març) es viu amb molta intensitat.

També se celebren festivals de música: Festivern (cap d'any), Iboga (final de juliol), Mediterranea (a mitjans d'agost), Sete Sois Sete Luas (durant l'estiu), etc.

Costums

El joc de la pilota valenciana està molt arrelat en aquesta població de la Valldigna. A més, esta localitat ha sabut conservar molts dels balls i de les danses autòctones de la població. Actualment, el Grup de Balls Populars "La Vall de Tavernes"^[30] continua amb la conservació d'estos balls, dels quals cal anomenar balls com el "ball de comptes per la de l'u", la "jota vallera" o el "bolero de Tavernes". Una altra dansa d'esta població és la "dansa del vetlatori". Aquesta última era una dansa que es ballava a la porta de la casa del difunt quan es moria un "mortitxol" o "albat" (un infant menor de set anys, que se suposava que, en no tindre encara ús de raó, es convertia automàticament en àngel i se n'anava al cel).

Vegeu també

• Subcomarca de la Valldigna.


• Comarca de la Safor.


• Vall d'Alfàndec.


• 
  Cova del Bolomor.


• 
  Torre de la Vall.


• 
  Riu Vaca.


• 
  Barranc del Vadell.


• Grup de rock local Metall i so.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tavernes de la Valldigna

• 
  Ajuntament de Tavernes de la Valldigna.


• 
  Institut Valencià d'Estadística.


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.


• 
  Informació sobre la línia Carcaixent-Dénia-Alacant.


• 
  Horari dels autobusos Bunyol de les línies Simat-Tavernes-València, Tavernes-Simat-Alzira i Tavernes-Estació RENFE-Platja.


• 
  Horari dels autobusos Simbus de les línies Simat-Tavernes-Gandia i Gandia-Tavernes-Carcaixent/Alzira/Xàtiva.