Porrat
























Infotaula d'esdevenimentPorrat

Porrat de Sant Antoni a Beniopa.JPG
Porrat de Sant Antoni al barranc de Beniopa

Tipus
festa
Lloc
País Valencià
Estat
Espanya


Modifica les dades a Wikidata

Un porrat és una fira tradicional molt arrelada a les diverses comarques valencianes, que se celebra baix l'advocació d'un sant, una ermita o santuari on se'l venera.[1] L'element més característic d'esta festa consistix en el mercat a l'aire lliure on es posen a la venda productes tradicionals, dolços i fruits secs. Es tracta de la venda d'aliments no bàsics que s'han de regalar o consumir en ocasió de la festa.[1] L'origen d'este costum popular s'atribuïx a la veneració de la societat agrícola als sants, per a aconseguir bones collites i fertilitat dels seus animals.[2][3]


Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer, diu el nostre refranyer popular, la qual cosa significa que amb la celebració del dia de Sant Antoni Abat, se celebra el primer dels porrats valencians, que són diversos i se succeïxen al llarg de l'any, el de Sant Vicent Màrtir, el de Sant Josep, el de Sant Blai i, en desembre, el de Santa Llúcia.[4] Considerat com l'acte central de l'ocasió religiosa, en el llenguatge popular hom es refereix a anar al porrat com a sinònim d'acudir als actes de la romeria en general.[1]




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Història


  • 3 Els porrats de la Safor


  • 4 Altres Porrats


    • 4.1 Gener


      • 4.1.1 Sant Antoni del porquet




    • 4.2 Febrer


    • 4.3 Març


    • 4.4 Sant Blai


    • 4.5 Sant Macià


    • 4.6 Sant Francesc de Paula


    • 4.7 Dilluns de Pasqua


    • 4.8 Primavera


    • 4.9 Sant Antoni de Pàdua


    • 4.10 Dia de la Sang


    • 4.11 Santa Anna


    • 4.12 Sant Llorenç


    • 4.13 Sants Abdó i Senent


    • 4.14 Octubre


    • 4.15 Santa Llúcia




  • 5 Referències


  • 6 Bibliografia





Descripció


Les parades del porrat consisteixen en una taula amb roba neta, sobre la qual les venedores posen les fruites seques.[1] El porrat pròpiament dit seria el cigró sec,[5] que se situa al costat de les parades en sacs, amb les vores enrotllades perquè no se n'isquen.[5] Tradicionalment, el porrat es venia utilitzant el mocador del client com a recipient per a transportar la compra,[5] fet que era conegut com fer el mocador i l'origen de la mocadorada de Sant Donís.[5]


Al llarg de tot el País Valencià se'n feien i es fan porrats, alguns dels quals han evolucionat.[5] Així, del Porrat de la Magdalena de Castelló, es va passar de vendre només el rotllo de pa a centenars de paradetes venent quincalleria variada.[5]



Història




Parada de llepolies en fira del Porrat.


Remuntar-se a la història del Porrat és, com gairebé sempre a València, viatjar a l'època musulmana de l'edat mitjana. El cronista Joan-Lluís Corbin ho corrobora i anota el que alguns historiadors atribuïxen l'origen del porrat a "coses dels moros", a propòsit que sembla que els cigrons torrats - torrat o porrat - formava part del menú de les celebracions dels musulmans valencians, i especialment en els casaments, a manera de tribut a les núvies, coneguda la preferència dels musulmans pels fruits secs. Per la seua banda, l'escriptor del segle XIX, Pascual Pérez i Rodríguez remunta el costum de vendre porrat ni més ni menys que a l'època dels romans, i diu que Horaci, en la seua Epístola als Pisons, esmenta el costum d'aquells de comprar cigrons torrats com distracció i llaminadura...


El Porrat entra en la tradició pròpiament valenciana, després de la Conquesta, amb motiu de les festes del dia de Sant Donís, en què la ciutat celebrava i celebra la triomfal entrada de Jaume I el Conqueridor a València. S'atribuïx el Porrat als primers temps d'esta celebració i ressenya que a la festiva data hi havia costum d'obsequiar amb xufes, tramussos, faves bullides, ametles i cigrons torrats, tradició que va variar, quant als productes objecte d'obsequi, en el dia de Sant Donís, però que va arrelar i es va estendre, tal qual, a altres festivitats, especialment a les nombroses i populars festes de carrer que celebraven els bulliciosos barris medials de València.


Els antics diccionaris valencians expliquen els porrats com espècie de xicoteta fira de productes comestibles, com cigrons torrats, avellanes, ametlles, orellanes, prunes seques, torró, etcètera, que es fa amb motiu de la festa d'algun sant i la seua huitena. Afegix l'historiador José Martínez Aloy que estes xicotetes fires de fruits torrats se celebren a les portes de certs santuaris fora de la ciutat, donant lloc a devots i alegres romeries.[4]



Els porrats de la Safor



Porrat de Sant Antoni al barranc de Beniopa

Porrat de Sant Antoni al barranc de Beniopa


Dels porrats de gener, el de Beniopa és el primer, se sol dir a Beniopa, que comença la Ruta dels Porrats de la Safor l'onze de gener. El Porrat de Sant Antoni de Beniopa ha sigut recentment recuperat i molts dels actes se celebren a la llera del barranc de Sant Nicolau; en el cas d'Oliva, amb les Calderes i el Porrat de Sant Antoni (20 i 21 de gener), es té constància de la primera celebració d'esta festa al costat de l'església de Sant Roc al segle XVII, amb la benedicció d'animals, repartiment de garrofes, missa i processons. El municipi ha recuperat també una tradició que havia desaparegut a mitjan segle passat, les Calderes de Sant Antoni. Este dinar popular es va iniciar en els anys quaranta, quan el capellà de Sant Roc, davant la misèria de la postguerra, va decidir fer unes calderes de menjar amb carn, creïlles i arròs per als pobres, un costum que es va mantindre durant vint anys. A Oliva es recorda esta tradició amb un dinar popular, com a obertura dels actes al voltant del porrat. El raval d'Oliva i el nucli històric del municipi, reunix més de seixanta llocs de venda de productes tradicionals artesans en un mercat medieval. La Ruta dels Porrats continua (19, 20 i 21 de gener) amb el Porrat de Sant Antoni de Benirredrà i Gandia, i la tradicional degustació de cassola d'arròs al forn, als voltants de l'ermita de Sant Antoni. A continuació, el Porrat de Sant Antoni Abat d'Almoines (19 i 20 de gener), amb la foguera de Sant Antoni i els correfocs, i amb el jocs populars com la Biga del Pollastre. El mateix cap de setmana se celebra el Porrat del Grau, també en honor a Sant Antoni. La celebració es trasllada a la Font d'en Carròs (cap de setmana següent); i continua amb el més populós de tots els porrats, el Porrat de Sant Blai de Potries (dies 3, 4 i 5 de febrer). El Cap de Setmana següent se celebra el Porrat de Sant Josep al barri del Raval de Gandia amb el pregó d'inici i el volteig de campanes des de l'església de Sant Josep i antiga mesquita del barri. Ròtova tanca les festivitats d'hivern amb els actes al voltant del Porrat de Sant Macià o de l'Interior (24, 25 i 26 de febrer), en més de 100 anys de tradició en la població, es considera el Porrat de l'interior, ja que és el punt d'encontre dels veïns de les comarques de la Safor i de la Vall d'Albaida. Tavernes de la Valldigna commemora el Dia de la Sang el 12 de juliol, i el Porrat de la Sang o de Sant Llorenç el 10 d'agost. La població de l'Alqueria de la Comtessa clou la Ruta dels Porrats amb el Porrat dels Sants de la Pedra, el 16 de setembre, organitzada als voltants de l'ermita dels Santets de la Pedra. Els organitzadors d'esta ruta pretenen convertir esta tradició popular religiosa en un atractiu turístic per promocionar els municipis d'interior fora de la Safor.[6][7][8][9]



Altres Porrats


Altres festes del Porrats celebrats a la geografia valenciana són:



Gener



  • Guadassuar, Fira i Porrat de Sant Vicent de la Roda, amb la Repartició de la Carn la vespra


  • València, a banda del Porrat de Sant Antoni, al Carrer de Sagunt, hi ha el Porrat de Sant Vicent (Plaça de l'Almoina i La Roqueta, 22 de gener), i el dia 30 (originàriament 29) a l'església de Sant Valer de Russafa.[1]



Sant Antoni del porquet




  • Almoines, Porrat per Sant Antoni,[10]


  • Beniopa, es fa revetlla revetlla de foc, Porrat de sant Antoni i benedicció d'animals.[11]


  • Benipeixcar, als voltants de l'ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara s'instal·la el tradicional Porrat de Sant Antoni.


    Parada de bijuteria en fira del Porrat




  • Benirredrà, Porrat de Sant Antoni.[12]


  • Benissa: les festes en honor de Sant Antoni amb Fira i Porrat durant 3 caps de setmana.[13]


  • Catarroja, celebra Sant Antoni Abat i es venen a l'església de Sant Antoni pans beneïts i es realitza el Porrat.[14]


  • Fanzara, per Sant Antoni, benedicció d'animals, foguera, Porrat i repartiment de rotllos.[15]


  • La Font d’en Carròs, Porrat de Sant Antoni.[16]


  • Oliva, Porrat i calderes de Sant Antoni.[17]


  • Ontinyent, festes de Sant Antoni al barri de l'Ermiteta, amb la crema de fogueres, la benedicció dels animals, el repartiment de la garrofeta, el porrat, les danses i diverses actuacions musicals i de carrer.[18]


  • Pego, les festes a Sant Antoni Abat comencen amb el Porrat de Sant Antoni, on la tradició mana beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.


  • Sueca, Porrat de Sant Antoni.[19]


  • Xàbia, Fira i Porrat de Sant Antoni.[3]


  • València: Al Carrer de Sagunt.[1]



Febrer




  • Manuel, el 2 de febrer (dia de la Candelària). [20]

  • Raval de Gandia, Porrat del Raval.[21]


  • València, A banda del Porrat de Sant Blai a les esglésies de Santa Caterina i Sant Valer (Russafa), hi ha el del 19 de febrer a Campanar.[1]



Març



  • Torrent d'en Fenollet (Llanera de Ranes). Se celebra el primer divendres de març. [22]


Sant Blai



Gaiatos de Sant Blai (Torrent)

Gaiatos de Sant Blai (Torrent)




  • Albal, s'instal·la per les festes patronals parades per a la venda del típic Porrat.[23]


  • Llaurí, es venen els tradicionals rotllets de Sant Blai, i fan fira i el tradicional Porrat.[24] 




  • Pedreguer, l'Ermita de Sant Blai celebra el Porrat de Sant Blai amb moltes paradetes.[25]


  • Potries, Porrat de Sant Blai.[26]


  • Torrent, Fira del Porrat .[27]


  • València, a les esglésies de Santa Caterina i Sant Valer (Russafa).[1]



Sant Macià



  • Ròtova, el Porrat de Sant Macià.[28]


Sant Francesc de Paula



  • Alaquàs, Festa del Porrat.[29]


Dilluns de Pasqua



  • Alcora, Festa del Rotllo.[30]


Primavera



  • Xeraco, Porrat de primavera.[31]


Sant Antoni de Pàdua



  • Bocairent, Fira i Porrat.[32]


Dia de la Sang



  • Tavernes de la Valldigna, Porrat del Dia de la Sang, al Clot de la Font.[33]


Santa Anna



  • Simat de la Valldigna, Porrat de Santa Anna.[33]


Sant Llorenç


  • Tavernes de la Valldigna, Porrat de Sant Llorenç als voltants de l'ermita de Sant Llorenç, al Racó de Joana.[33]


Sants Abdó i Senent



  • L'Alqueria de la Comtessa, tradicional Porrat en honor dels Santets de la Pedra.[34]


Octubre




  • Altea, Porrat d'Altea 3, 4 i 5 d'octubre.[35]


  • L'Alcúdia, Fira Gastronòmica, fireta d'atraccions i paradetes del Porrat.[36]



Santa Llúcia




  • Algímia d'Alfara, Porrat de Santa Llúcia.[37]


  • Montcada, Fira del Porrat.[38]


  • València.[1]



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,71,8 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 188.


  2. ↑ «Informe sobre la declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial del Porrat de Potries». Informe Consell Valencià de Cultura, març 2008.


  3. ↑ 3,03,1 «Fira i Porrat de Sant Antoni». Xabia.org. [Consulta: febrer 2015].


  4. ↑ 4,04,1 «La Tradició dels Porrats». Las Provincias, gener 2007 [Consulta: 2 febrer 2015].


  5. ↑ 5,05,15,25,35,45,5 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 189.


  6. ↑ «Els porrats de la Safor. Del 17 de enero al 28 de febrero, Comarca de la Safor». Valenciaterraimar.org. [Consulta: 2 febrer 2015].


  7. ↑ «La Safor inicia la Ruta dels Porrats con el de Sant Antoni de Beniopa». Lasprovincias.es, gener 2012.


  8. ↑ «Ruta dels Porrats». Turisafor.com. [Consulta: febrer 2015].


  9. ↑ «Unitat d'Actuació Ruta dels Porrats». Mancomunitat-safor.org. [Consulta: febrer 2015].


  10. ↑ «Almoines celebra por primera vez un Porrat para Sant Antoni». Gentedelasafor.com. [Consulta: febrer 2015].


  11. ↑ «Beniopa celebra su Porrat con la bendición de animales y una exhibición de motos clásicas». Lasprovincias.es, 08-01-2015.


  12. ↑ «El Porrat de Sant Antoni ompli els carrers de Benirredrà». Saforguia.com. [Consulta: febrer 2015].


  13. ↑ «Festa declarada d'interés turístic local». Benissa.net. [Consulta: febrer 2015].


  14. ↑ «Porrat, demonios y hogueras para Sant Antoni Abat». Levante-emv.coml, gener 2009.


  15. ↑ «Fiestas y tradiciones». Fanzara.es. [Consulta: febrer 2015].


  16. ↑ «Nostres Festes». Lafontdencarros.es. [Consulta: febrer 2015].


  17. ↑ «Porrat i Calderes Sant Antoni a Oliva». Oliva.es, gener 2014. [Consulta: febrer 2015].


  18. ↑ «Les festes... gener». Turismo.ontinyent.es. [Consulta: febrer 2015].


  19. ↑ «Un poco de datos e historia». http://www.albufera.info/servicios/iframe.php?file=poblaciones/sueca/sueca.htm.+[Consulta: febrer 2015].


  20. ↑ «El porrat. Ajuntament de Manuel». Ajuntament de Manuel. [Consulta: octubre 2018].


  21. ↑ «El Raval de Gandia celebra su tradicional “porrat”». Saforinformatiu.es, febrer 2012. [Consulta: febrer 2015].


  22. ↑ «El Porrat de Torrent, tradición de La Costera» (en es). www.valenciaturisme.org. [Consulta: octubre 2018].


  23. ↑ «Programació Sant Blai 2015». Albal.es. [Consulta: febrer 2015].


  24. ↑ «Este fin de semana se celebra en Llaurí la festividad de San Blas». Tusnoticiasdelaribera.com. [Consulta: febrer 2015].


  25. ↑ «Agenda. Hivern. Pedreguer». Soldeinvierno.net. [Consulta: febrer 2015].


  26. ↑ «Porrat de Sant Blai». Potries.org. [Consulta: febrer 2015].


  27. ↑ «Fira del Porrat». Elpuntavui.cat. [Consulta: febrer 2015].


  28. ↑ «Porrat de Sant macià de Ròtova». Plataformadigitaldefiestas.com. [Consulta: febrer 2015].


  29. ↑ «La Penya El Foc 2000 celebra aquest cap de setmana l'onzena edició de la Fira del Porrat d'Alaquàs». Alaquas.org. [Consulta: febrer 2015].


  30. ↑ «Alcora: Festa del Rotllo». Lasprovincias.es. [Consulta: febrer 2015].


  31. ↑ «Arranca el Porrat de Primavera de Xeraco». Lasprovincias.es. [Consulta: febrer 2015].


  32. ↑ «ERMITA DE SANT ANTONI DE PADUA». Bocairent.org. [Consulta: febrer 2015].


  33. ↑ 33,033,133,2 «Festes i tradicions. Porrats». Valldignaturisme.org. [Consulta: febrer 2015].


  34. ↑ «Festes i Esdeveniments». Lalqueriadelacomtessa.es. [Consulta: febrer 2015].


  35. ↑ «El Porrat d'Altea crece en su segunda edición». Altea.es. [Consulta: febrer 2015].


  36. ↑ «L'Alcúdia viu enguany la XX edició de la Fira Gastronòmica». Elpuntavui.cat. [Consulta: febrer 2015].


  37. ↑ «Fira de Santa Llúcia». Algimiadealfara.es. [Consulta: febrer 2015].


  38. ↑ «Festivitat de Santa Bàrbara». Moncada.es. [Consulta: febrer 2015].




Bibliografia



  • Cucó, Josepa; Gregori, Joan; Llop, Francesc. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, Comerç i serveis. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 349 (Temes d'Etnografia Valenciana, tercer volum). ISBN 84-00-06083-0. 



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more