Ngtjyty

; Província de Frísia
	;
bandera de Frísia	escut de Frísia
	; ;
Himne	; De âlde Friezen;
	; ;
Anomenat en referència a	; Frísia;
Localització
	; 53° 10′ 00″ N, 5° 40′ 10″ E / 53.166667°N,5.669444°E / 53.166667; 5.669444;
	;
	;
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Capital	; Ljouwert;
Conté la localitat	; ; ; ; Achtkarspelen ; Ameland ; Dantumadiel ; Harlingen ; Heerenveen ; Leeuwarden ; Ooststellingwerf ; Opsterland ; Súdwest-Fryslân (1r gener 2011); Schiermonnikoog ; Smallingerland ; Terschelling ; Tytsjerksteradiel ; Vlieland ; Weststellingwerf ; De Fryske Marren (1r gener 2014); Waadhoeke (1r gener 2018); Noardeast-Fryslân (1r gener 2019); Bolsward ; Nijefurd ; Sneek ; Wûnseradiel ; Wymbritseradiel ; Boarnsterhim ; Gaasterlân-Sleat ; Lemsterland ; Skarsterlân ; Franekeradeel ; Het Bildt ; Menaldumadeel ; Leeuwarderadeel ; Littenseradiel ; Dongeradeel ; Ferwerderadiel ; Kollumerland en Nieuwkruisland; ; ;
Població
Total	; 646.317 (2013)
• Densitat	; 112,43 hab/km²
Idioma oficial	; neerlandès i frisó occidental;
Geografia
Superfície	; 5.748,74 km²
Punt més alt	; Vuurboetsduin (45 m)
Limita amb	; ; ; ; Holanda Septentrional ; Província de Groningen ; Drenthe ; Flevoland ; Overijssel; ; ;
Organització política
• Comissari	; Arno Brok ;
Identificador descriptiu
Zona horària	; UTC+01:00;
	;
ISO 3166-2	; NL-FR
Codi NUTS	; NL12;
Altres
	; ;
Lloc web	; Lloc web oficial;
	; ;

Frísia (Fryslân en frisó, Friesland en neerlandès) és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia. El 2004 tenia 642.000 habitants. La seva capital és Ljouwert. Fa frontera amb les províncies de Groningen, Drenthe, Overijssel i Flevoland. A ponent i al nord és envoltada respectivament per l'IJsselmeer i el Mar de Wadden, al nord del qual hi ha una sèrie d'illes i bancs. Compta a més amb una comunicació directa amb Holanda Septentrional per mitjà de l'Afsluitdijk.

Frísia vista via satèl·lit

Contingut

1 Economia

2 Llengua

3 Literatura

4 Administració

5 Ciutats i illes

6 Municipis

7 Vegeu també

8 Enllaços externs

Economia

És una província amb un marcat caràcter agrari, on s'originaren les famoses vaques frisones. També és coneguda pel característic cavall negre frisó. El turisme és una altra gran font d'ingressos, especialment al sud-oest de la província i a les illes. Aquest fet però, provoca una gran estacionalitat de l'activitat econòmica, amb molt d'atur hivernal.

Llengua

A la província hi són oficials tant el frisó com el neerlandès. El frisó té l'estatus de llengua minoritària i és, a més del neerlandès, reconegut com a llengua nacional oficial sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La llengua és emprada pel govern, en la justícia, l'educació i els mitjans de comunicació.

Senyalització bilingüe a Frísia

A més del frisó estandarditzat hi ha un cert nombre de dialectes com l'aasters, hindeloopen, kleifries, schiermonnikoog, nordhoeks, woudfries i zuidwesthoeks.

A moltes ciutats de Frísia no es parla el frisó, sinó que s'hi parla un dialecte neerlandès amb forta influència del frisó, com l'ameland, bildts i midsland. A la província de Groningen es parlen dues varietats locals amb forta influència frisona, a Westerkwartiers i Kollumerpompsters. Al sud de la província, per sota del Tjonger pràcticament no es parla frisó, però hi ha la parla de Stellingwerfs, que es classifica com a baix saxó.

Literatura

Tot i escriure essencialment en neerlandès, una de les escriptores més importants del país frisó va ser Nine van der Schaaf (1882-1973).

Administració

Resultats a les provincials de 2007

La seu del govern de la província de Físia es troba al "Provinsjehûs", a la Tweebaksmarkt de Leeuwarden. Els Estats Provincials (Provinsjale Steaten) de Frísia tenen 43 membres i l'Executiu Provincial (Deputearre Steaten) en té sis que són presidits pel Comissari del Rei (Kommissaris fan de Kening) Arno Brok. Els resultats a Frísia de les eleccions provincials frisones de 2003 i 2007 i a la Tweede Kammer de 2006 foren:

Eleccions provincials de 2003 i 2007
	2003	2003	2007	2007
Partit	Vots en %	Escons	Vots en %	Escons
CDA	27,4	16	25,8	12
PvdA	26,2	15	25,6	12
FNP	13,2	7	10,7	5
VVD	10,9	6	10,8	5
SP	4,8	2	9,6	4
ChristenUnie/SGP	5,6	3	8,2	3
GroenLinks	5,4	3	3,9	2
D66	2,5	1	1,3	-
Gemeentebelangen Friesland	1,9	1	-	-
LPF	1,7	1	-	-
Total	56,1	55	54,1	43

Eleccions legislatives de 2006
Partit	Vots en%	+/- (2003)
CDA	28,1	- 3,9
PvdA	27,5	- 6,0
SP	17,1	+ 11,1
VVD	10,6	- 2,0
ChristenUnie	6,1	+ 2,9
GroenLinks	3,8	- 0,7
PVV	3,3	+ 3,3
PvdD	1,3	+ 1,3
D66	1,1	- 1,7
SGP	0,4	- 0,1
LPF	0,2	- 3,5
Opkomst	82,9	- 0,7

Ciutats i illes

Bolsward (Boalsert)

Dokkum (Dokkum)

Franeker (Frjentsjer)

Harlingen (Harns)

Hindeloopen (Hylpen)

Ijlst (Drylts)

Ljouwert (Leeuwarden)

Sloten (Sleat)

Snits (Sneek)

Stavoren (Starum)

Workum (Warkum)

Municipis

Frísia té 20 municipis, amb els noms oficials en neerlandès i frisó

Municipi	Nom frisó	Extensió (km²)	Població (1 Februari 2008)	Densitat inw./km²	Renda per càpita € per hab.	Capital
Achtkarspelen	Achtkarspelen	102,61	28.104	274	11.400	Buitenpost
Ameland	It Amelân	59,18	3.450	57	11.700	Ballum
Dantumadeel	Dantumadiel	85,67	19.412	226	11.100	Damwoude
De Friese Meren	De Fryske Marren					Joure
Dongeradeel	Dongeradiel	167,27	24.655	147	11.400	Dokkum
Ferwerderadeel	Ferwerderadiel	97,65	8.858	91	11.400	Ferwerd
Harlingen	Harns	25,02	15.552	618	12.000	Harlingen
Heerenveen	It Hearrenfean	135,21	43.010	318	12.900	Heerenveen
Kollumerland en Nieuwkruisland	Kollumerlân	109,89	13.096	119	11.200	Kollum
Leeuwarden	Ljouwert	79,16	92.931	1165	12.300	Leeuwarden
Ooststellingwerf	Eaststellingwerf	224,16	26.355	117	11.900	Oosterwolde
Opsterland	Opsterlân	224,86	29.728	132	12.500	Beetsterzwaag
Schiermonnikoog	Skiermûntseach	40,79	949	23	14.200	Schiermonnikoog
Smallingerland	Smellingerlân	118,46	55.241	464	12.200	Drachten
Zuidwest-Friesland	Súdwest-Fryslân	30,10	33.257	1102	12.400	Sneek
Terschelling	Skylge	87,11	4.690	53	13.400	West-Terschelling
Tietjerksteradeel	Tytsjerksteradiel	149,59	32.201	215	12.500	Bergum
Vlieland	Flylân	36,16	1.123	28	13.300	Oost-Vlieland
Waadhoeke	De Waadhoeke					Franeker
Weststellingwerf	Weststellingwerf	221,53	25.688	116	12.000	Wolvega