Castell d'Alfàndec
Multi tool use
Castell d'Alfàndec o Marinyén |
|---|
 Castell de Marinyén o d'Alfàndec
|
| Dades |
|---|
| Tipus |
castell
|
| Característiques |
|---|
| Estat d'ús |
En ruïnes |
| Material utilitzat |
tapiera i maçoneria |
| Construcció |
segle XI |
|
| Ubicació geogràfica |
|---|
|
Safor |
Benifairó de la Valldigna |
|
39° 02′ 53″ N, 0° 16′ 33″ O / 39.04797778°N,0.27591111°O / 39.04797778; -0.27591111Coord.: 39° 02′ 53″ N, 0° 16′ 33″ O / 39.04797778°N,0.27591111°O / 39.04797778; -0.27591111
|
|
|
|
| Bé d'interès cultural |
|---|
| Identificador |
RI-51-0010910
|
|
|
 |
El castell d'Alfàndec o castell de Marinyén està situat al terme municipal de Benifairó de la Valldigna (la Safor, País Valencià). Conegut a la Valldigna com castell de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d'aquest es va tirar al precipici una reina mora. De construcció àrab, la seua situació al cim d'un inaccessible turó el feia inaccessible fins fa uns anys, quan es va habilitar un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat.
Descrit ja en temps del Cid Campeador com un "Castrum Sarracenum in monte magno", era el centre protector i recaptador dels impostos dels habitants de la vall d'Alfàndec (avui anomenada Valldigna). Del castell depenien les alqueries habitades per camperols lliures i propietaris de les seues terres, amb una forta organització tribal, per tindre un origen de parentiu comú tots els que les habitaven. Aquestes alqueries eren Massalalí, Alcudiola, Ràfol, Alfulell, l'Ombria, la Xara, Simat, Benifairó i Tavernes, de les quals només les tres últimes encara hi perviuen.
Sota les construccions medievals, es conserven restes d'un poblat de l'edat de bronze. Els vestigis principals d'aquest castell són la porta de l'Albacar, la torre de l'Homenatge i la finestra per on diu la llegenda que es va tirar la reina mora. En aquestes restes predomina l'arquitectura dels segles XIII i XIV. Entre aquestes ruïnes s'han trobat monedes romanes i un petit tresor de monedes de Jaume I. També hi romanen alguns llenços i una capella gòtica dels segles XIV-XV.
Enllaços externs
Documentació del castell segons la Conselleria de Cultura.
Imatge del castell.
El castell de la Reina Mora.
Els castells de la Safor... en l'oblit.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Alfàndec
|
8Cj,Q28tNPCh56lo YeaxsnKTEe1R1EnI0,B
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
