Bonnétable és un municipi francès, situat al departament del Sarthe i a la regió de País del Loira. L'any 2007 tenia 4.143 habitants.
Contingut
1Demografia
1.1Població
1.2Habitatges
1.3Piràmide de població
2Economia
2.1Ingressos
2.2Activitats econòmiques
3Equipaments sanitaris i escolars
4Poblacions més properes
5Referències
Demografia
Població
El 2007 la població de fet de Bonnétable era de 4.143 persones. Hi havia 1.795 famílies de les quals 612 eren unipersonals (246 homes vivint sols i 366 dones vivint soles), 653 parelles sense fills, 441 parelles amb fills i 89 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:[1]
Habitants censats
Habitatges
El 2007 hi havia 2.083 habitatges, 1.829 eren l'habitatge principal de la família, 93 eren segones residències i 161 estaven desocupats. 1.789 eren cases i 254 eren apartaments. Dels 1.829 habitatges principals, 1.211 estaven ocupats pels seus propietaris, 593 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 25 estaven cedits a títol gratuït; 27 tenien una cambra, 182 en tenien dues, 404 en tenien tres, 601 en tenien quatre i 615 en tenien cinc o més. 1.120 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 889 habitatges hi havia un automòbil i a 575 n'hi havia dos o més.[2]
Piràmide de població
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Bonnétable el 2009[3]
Homes
Edats
Dones
8
95 o +
16
16
90 a 94
32
32
85 a 89
104
36
80 a 84
68
136
75 a 79
132
156
70 a 74
176
132
65 a 69
172
96
60 a 64
108
96
55 a 59
116
112
50 a 54
108
124
45 a 49
120
84
40 a 44
108
112
35 a 39
112
140
30 a 34
148
132
25 a 29
136
76
20 a 24
56
148
15 a 19
96
108
10 a 14
112
64
5 a 9
112
88
0 a 4
96
Economia
El 2007 la població en edat de treballar era de 2.154 persones, 1.576 eren actives i 578 eren inactives. De les 1.576 persones actives 1.443 estaven ocupades (777 homes i 666 dones) i 132 estaven aturades (46 homes i 86 dones). De les 578 persones inactives 262 estaven jubilades, 130 estaven estudiant i 186 estaven classificades com a "altres inactius".[4]
Ingressos
El 2009 a Bonnétable hi havia 1.819 unitats fiscals que integraven 3.933 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.538€.[5]
Activitats econòmiques
Dels 175 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 9 d'empreses alimentàries, 6 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 22 d'empreses de construcció, 46 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 7 d'empreses de transport, 13 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa d'informació i comunicació, 14 d'empreses financeres, 8 d'empreses immobiliàries, 14 d'empreses de serveis, 22 d'entitats de l'administració pública i 12 d'empreses classificades com a "altres activitats de serveis".[6]
Dels 56 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una gendarmeria, 1 oficina de correu, 6 oficines bancàries, 1 funerària, 5 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 taller d'inspecció tècnica de vehicles, 1 autoescola, 3 paletes, 4 guixaires pintors, 10 fusteries, 1 lampisteria, 1 electricista, 1 empresa de construcció, 7 perruqueries, 2 veterinaris, 6 restaurants, 2 agències immobiliàries, 1 tintoreria i 2 salons de bellesa.[7]
Dels 29 establiments comercials que hi havia el 2009, 3 eren supermercats, 2 grans superfícies de material de bricolatge, 2 botigues de més de 120 m2, 4 fleques, 2 carnisseries, 1 una llibreria, 6 botigues de roba, 1 una botiga d'equipament de la llar, 1 una sabateria, 1 una botiga d'electrodomèstics, 2 botigues de mobles, 2 drogueries, 1 una joieria i 1 una floristeria.[8]
L'any 2000 a Bonnétable hi havia 41 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 1.672 hectàrees.[9]
Equipaments sanitaris i escolars
El 2009 hi havia 1 hospital de tractaments de mitja durada (seguiment i rehabilitació), 1 un hospital de tractaments de llarga durada, 2 farmàcies i 3 ambulàncies.
El 2009 hi havia 2 escoles elementals. Bonnétable disposava d'un col·legi d'educació secundària amb 410 alumnes.
Poblacions més properes
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
Bonnétable
Briosne-lès-Sables (2,5 km)
Terrehault (3,1 km)
Rouperroux-le-Coquet (5,0 km)
Jauzé (5,0 km)
Prévelles (5,3 km)
Courcemont (5,5 km)
Torcé-en-Vallée (5,8 km)
Courcival (5,8 km)
Saint-Georges-du-Rosay (5,9 km)
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonnétable
↑Population et logements par commune depuis le recensement de 1962 (1961 pour les Dom) à 1999
↑Logement, 1968-2007
↑«Population par sexe et âge quinquennal de 1968 à 1999».
↑Emploi et population active 1999 et 2007
↑Revenus fiscaux des ménages en 2008
↑Créations et stock d'établissements par commune en 2009
↑Nombre d'équipements des services aux particuliers
↑Nombre d'équipements et de services dans le domaine du commerce en 2009
↑Exploitations agricoles
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Bonnétable a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Bonnétable a l'INSEE
France par comune Dades detallades de totes les comunes de França accessibles a partir del mapa.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...