Biblioteca nacional






Vista de la Biblioteca Nacional de Catalunya,[1] a Barcelona.


Una biblioteca nacional és la institució on es diposita, recull, preserva i difon el patrimoni bibliogràfic (llibres, diaris, revistes, fulletons, enregistraments, etc.) d'un país. A diferència d'una biblioteca pública, aquesta està integrada per col·leccions úniques i històriques d'accés restringit al públic en general. Conté, per exemple, primeres edicions d'obres històriques. A diferència d'un Arxiu Nacional, no guarda els documents administratius, legals o col·leccions d'institucions públiques o particulars.


Com a custodi del patrimoni d'una nació, en la majoria dels casos per llei, certa quantitat d'exemplars de les obres impreses o produïdes a altres suports al país s'han de dipositar a la biblioteca nacional. Aquesta mesura, coneguda com a dipòsit legal, també serveix per registrar i constatar els drets d'autor. El dipòsit legal es va establir per primer cop a França el 1537[2] amb l'objectiu d'omplir les biblioteques reials, que més endavant esdevindrien biblioteques nacionals. Els fons de les Biblioteques nacionals també poden provenir de donacions de col·leccions privades.


Les biblioteques nacionals estan obligades a preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic del país, per la qual cosa han de mantenir unes condicions òptimes de conservació, on s'inclouen les condicions ambientals (temperatura, ventilació, humitat, il·luminació...) i les condicions de seguretat (vigilància, accés restringit, sistemes contra-incendis...)


En el cas d'Amèrica i Espanya les seves respectives biblioteques nacionals es troben agrupades en l'Associació d'Estats Iberoamericans per al desenvolupament de les Biblioteques Nacionals d'Iberoamèrica (ABINIA, 1989).


The European Library (La Biblioteca Europea) és l'estament destinat a integrar les existències de les biblioteques nacionals europees.



Vegeu també


  • Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)


Referències





  1. ↑ ATI. «Catalogació / Professionals / Inici - Biblioteca Nacional de Catalunya». [Consulta: 4 maig 2018].


  2. ↑ «The missions of the BnF» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2018].




Enllaços externs




  • IFLA - National Libraries Section (anglès)

  • Llistat de Biblioteques i Arxius de la pàgina oficial del Ministeri de Cultura d'Espanya









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more