Convergència Socialista de Catalunya
Multi tool use
Convergència Socialista de Catalunya
| Dades bàsiques |
|---|
| Abreviació |
CSC |
| Tipus entitat |
organització política
|
| Ideologia |
socialisme, marxisme, catalanisme i antifeixisme
|
| Posició política |
esquerra
|
| Història |
|---|
| Predecessor |
Moviment Socialista de Catalunya
|
| Fundació |
1974 |
| Successor |
Partit Socialista de Catalunya-Congrés
|
| Dissolució |
1978 |
| Organització i govern |
|---|
Seu central |
|
|
 |
Convergència Socialista de Catalunya (CSC) fou una organització política creada el 1974 per l'ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Joan Reventós i Carner, el Moviment per l'Autogestió i el Socialisme, Reconstrucció Socialista de Catalunya i antics militants provinents de Forces Socialistes Federals, del Front Obrer de Catalunya i d'altres grups i persones independents de l'Assemblea de Catalunya. Entre els seus militants hi va haver Enric Truñó i Lagares.[1]
Va formar part de l'Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques de Catalunya i de la Federació de Partits Socialistes. Participà amb la Convergència Socialista del País Valencià i el Partit Socialista de les Illes en la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, però els seus esforços exteriors se centraren en la Federación de Partidos Socialistas, que els vinculava a partits similars del País Basc i d'Espanya.
Va ser un partit d'ideari socialista marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, esdevingué l'eix del procés d'unió de tots els socialistes de Catalunya. Assolí parcialment aquest objectiu després del conegut com a "Míting de la Llibertat", al Palau Blaugrana de Barcelona, el 22 de juny de 1976. L'1 de novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés.
Referències
↑ claror.cat, Currículum vitae d'Enric Truñó
Enllaços externs
Contingut sobre el CSC amb llicència GFDL
| Registres d'autoritat |
|
| Bases d'informació |
|
nm27K,Mojt1593oI s,2,AxOk5UaY5ECBts0ErhsBOs,vec4fChYYHV O,MocDBoEZbYp7JsBW6ugk s
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
