Convergència Socialista de Catalunya
Dades bàsiques | |
---|---|
Abreviació | CSC |
Tipus entitat | organització política |
Ideologia | socialisme, marxisme, catalanisme i antifeixisme |
Posició política | esquerra |
Història | |
Predecessor | Moviment Socialista de Catalunya |
Fundació | 1974 |
Successor | Partit Socialista de Catalunya-Congrés |
Dissolució | 1978 |
Organització i govern | |
Seu central |
|
Convergència Socialista de Catalunya (CSC) fou una organització política creada el 1974 per l'ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya, encapçalada per Joan Reventós i Carner, el Moviment per l'Autogestió i el Socialisme, Reconstrucció Socialista de Catalunya i antics militants provinents de Forces Socialistes Federals, del Front Obrer de Catalunya i d'altres grups i persones independents de l'Assemblea de Catalunya. Entre els seus militants hi va haver Enric Truñó i Lagares.[1]
Va formar part de l'Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Polítiques de Catalunya i de la Federació de Partits Socialistes. Participà amb la Convergència Socialista del País Valencià i el Partit Socialista de les Illes en la Coordinadora Socialista dels Països Catalans, però els seus esforços exteriors se centraren en la Federación de Partidos Socialistas, que els vinculava a partits similars del País Basc i d'Espanya.
Va ser un partit d'ideari socialista marxista, nacionalista, democràtic i autogestionari, esdevingué l'eix del procés d'unió de tots els socialistes de Catalunya. Assolí parcialment aquest objectiu després del conegut com a "Míting de la Llibertat", al Palau Blaugrana de Barcelona, el 22 de juny de 1976. L'1 de novembre següent contribuí a la creació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés.
Referències
↑ claror.cat, Currículum vitae d'Enric Truñó
Enllaços externs
Contingut sobre el CSC amb llicència GFDL