Ngtjyty

No s'ha de confondre amb Cens universal.

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot a tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució Francesa el poder polític va començar a estar a les mans de cambres de representants, per la qual cosa era necessari regular el seu sistema d'elecció. Així, es va començar amb el sufragi censatari, en el qual votaven només els homes amb determinats requisits d'instrucció, renda i classe social; es va passar més tard pel sufragi masculí (segona meitat del segle XIX), en el qual podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins a arribar al sufragi femení (principis del segle XX), a la inclusió dels analfabets i gent de totes les races (segona meitat del segle XX).

Limitacions al sufragi universal

Dues dones sostenen un cartell on es demana el sufragi femení al Regne Unit el 1908.

Malgrat que sigui considerat un assoliment de la democràcia i una cosa imprescindible en tot sistema polític modern, al llarg de la història dels segles XIX i XX, i fins i tot en l'actualitat, el sufragi universal no ha estat possible per diverses polítiques, grups de pressió o règims polítics.

Molts sistemes, dels "universals" autodenominats exclouen constitucionalment i legalment votants potencials. Així, ciutadans convictes i malalts mentals són exclosos de la població amb dret a vot, per la qual cosa realment segueixen el sistema del sufragi censatari.

En el passat, nombroses societats han negat el dret a votar basant-se també en diferències de raça o ètnia. Per exemple, durant l'era de l'apartheid, no estava permès el vot a races que no fossin la blanca a Sud-àfrica. Igualment ocorria en l'època de predrets civils als Estats Units on, encara que els afroamericans tenien tècnicament dret a votar, se'ls negava el seu exercici mitjançant intimidacions o altres mitjans. El Ku Klux Klan, format després de la guerra civil nord-americana, va ser una de les organitzacions que va destacar en aquesta comesa.

Hi ha hagut moments en els quals als militars se'ls ha negat el dret al vot. Aquesta privació del dret al vot imposada a determinats països (per exemple, a França durant la III república) té motius complexos. Per una part, es tracta d'impedir la pressió dels oficials sobre els soldats, que deformaria el vot (tals fets no eren estranys durant el Consolat o el II Imperi a França i fins i tot en certes repúbliques sud-americanes actuals). Es tractava, d'altra banda, d'evitar la intrusió de la política en l'exèrcit, com a perjudicial per a la disciplina militar.

A Espanya

A Espanya, des de la Constitució de Cadis de 1812, el sufragi era censatari, limitat a propietaris i persones amb determinades "capacitats".
Durant el breu període del sexenni democràtic i la Primera República (1868-1874) va ser la primera vegada que es va implantar el sufragi universal directe dels homes majors de 25 anys. Fins als 1890 no s'aprova el sufragi universal dels homes majors de 25 anys, amb un govern liberal de Sagasta. El 1931 la Segona República dóna el dret de sufragi també a les dones, que es va aplicar per primera vegada en les Eleccions generals espanyoles de 1933.

Cronologia del Sufragi Universal per països

A continuació es mostra una llista cronològica de països i la data en la qual es va aconseguir implantar per primera vegada el sufragi universal:

Àfrica

• 
  Sud-àfrica -- 1994 (Eleccions sud-africanes de 1994)

Amèrica

• 
  Argentina -- 1947 (es reconeix el dret a vot de les dones).


• 
  Xile -- 1949 homes i dones majors de 21 anys (el 1934 les dones tenien el vot per a les eleccions municipals)-

1970 majors de 18 anys i analfabets

• 
  Canadà -- 1960
  


• 
  Colòmbia -- 1956
  


• 
  EUA -- 1965
  


• 
  Uruguai -- 1932
  

Àsia i Oceania

• 
  Austràlia -- 1962
  


• 
  Índia -- 1950 (com a part de la seva constitució)


• 
  Iraq -- 2005
  


• 
  Israel -- 1948
  


• 
  Japó -- 1945
  


• 
  Malàisia -- 1955
  


• 
  Nova Zelanda -- 1893
  


• 
  Sri Lanka -- 1931
  


• 
  Turquia -- 1931
  

Europa

• 
  Alemanya -- 1871
  


• 
  Àustria -- 1918
  


• 
  Bèlgica -- 1948
  


• 
  Txèquia -- 1918
  


• 
  Dinamarca -- 1915 (amb Islàndia)


• 
  Eslovàquia -- 1918
  


• 
  Espanya -- 1931 (durant el període republicà 1933-1939, abolit del 1939 al 1977 i reinstaurat el 1977)


• 
  Estònia -- 1918
  


• 
  Finlàndia -- 1906 (a les eleccions locals: 1917)


• 
  França -- 1944
  


• 
  Grècia -- 1952
  


• 
  Hongria -- 1918
  


• 
  Irlanda -- 1922
  


• 
  Itàlia -- 1945
  


• 
  Liechtenstein -- 1984
  


• 
  Lituània -- 1922
  


• 
  Luxemburg - 1919
  


• 
  Noruega -- 1913
  


• 
  Polònia -- 1919
  


• 
  Portugal -- 1976
  


• 
  Regne Unit -- 1928
  


• 
  Romania -- 1923
  


• 
  Rússia -- 1917
  


• 
  Suècia -- 1921
  


• 
  Suïssa -- 1990
  

Vegeu també

• Sufragi censatari