Els psicòdids (Psychodidae) són una família de dípters de l'ordre dels nematocers. És l'única família de la superfamília dels psicodoïdeus. Segons les darreres estimacions conté 144 gèneres i 3026 espècies.[1] Els adults tenen antenes llargues i un cos pelut.
Contingut
1Història natural
2Subfamílies
3Referències
4Enllaços externs
Història natural
Les larves de les subfamílies Psychodinae, Sycoracinae i Horaiellinae viuen a hàbitats aquàtics o semiterrestres, àdhuc als inodors, sovint amb poc oxigen.
La subfamília Phlebotominae inclou espècies hematòfagues, és a dir que xuclen sang, i que poden transmetre diverses malalties, com la leishmaniasi. Les espècies de la subfamília dels sicoracins són paràsits de les granotes i l'espècie Sycorax silacea pot transmetre els cucs de la microfilariasi.[2]
Subfamílies
Subfamília Bruchomyiinae
Subfamília Horaiellinae
Subfamília Phlebotominae
Subfamília Psychodinae
Subfamília Sycoracinae
Subfamília Trichomyiinae
Referències
↑Pape, T., Blagoderov, V., & Mostovski, M. B. (2011). Order Diptera Linnaeus, 1758. Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness. Zootaxa, 3148(237), 222-229.
↑Desportes, C. 1941. Forcipomyia velox Winn et Sycorax silacea Curtis, vecteurs dIcosiella neglecta (Diesing, 1850) filaire commune de la grenouille verte. Annals de Parasitologie Humaine et Compareè, 19: 53-68.
Quate, L.W. 1955. A revision of the Psychodidae (Diptera) in America north of Mexico. University of California Publications in Entomology.
Quate, L.W. & B.V. Brown. 2004. Revision of Neotropical Setomimini (Diptera: Psychodidae: Psychodinae). Contributions in Science, 500: 1-117.
Vaillant, F. 1971. Psychodidae - Psychodinae. In: E. Lindner, ed. Die Fliegen der Palaearktischen Region, 9d, Lieferung 287: 1-48.
Young, D.G. & P.V. Perkins. 1984. Phlebotomine sand flies of North America (Diptera: Psychodidae). Mosquito News, 44: 263-304.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psicòdids
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
