Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira. El centre i principal nucli urbà és Lo Puèi de Velai.
Contingut
1Geografia
2Economia
3Història
4Vegeu també
Geografia
Velai és situat al sud-est del Massís Central, entre la vall de l'Alier a l'oest i els contraforts muntanyencs del marge dret del Roine a l'est. És una regió mitjanament alta, amb el punt més alt al Mont Mesenc, a 1754 m.
El relleu de Velai s'articula al voltant del massís de Maigal que constitueix el centre del país.
A l'est i al nord-est, el pla granític de Tença.
Al sud, el pla basàltic del Mesenc.
A l'oest i al sud-oest, el planell de Puèi de Velai i la plana volcànica de Velai.
Al nord, la plana granítica de Crapona d'Arzon.
El relleu de planades és interromput per les valls del riu Loira.
Economia
Hi destaca l'agricultura de cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d'ovins, però l'activitat típica de la comarca són les puntes.
Història
La colonització gal·la no va deixar gran empremta a Velai. No obstant això, la dominació política i militar dels cèltics va influir de manera decisiva en l'estructura i la cohesió del país. Durant la conquesta romana, fou territori dels gals Vellavi. La capital administrativa va ser, durant un temps, Roession (Ruessium) ("ben situada"), avui dia Saint-Paulien, però és entorn de Lo Puèi de Velay on s'articulà el país dels vellave.
Després de la seva integració al regne de França, Velay fou annexat a la província del Llenguadoc i a la senescalia de Beaucaire. El país participava en les assemblees del Llenguadoc, però en les seves qüestions internes era regit per una assemblea escollida anualment: els Estats de Velai. La vida política de Velai era constantment convulsionada per les lluites pel poder entre el bisbat i la noblesa. El període de les guerres de religió va ser particularment dur i violent. Lo Puèi de Velai va romandre afecta al camp catòlic, mentre que les terres dels voltants ajudaren als hugonots. En termes generals, la Revolució Francesa no fou ben acceptada per la població, que va romandre fidel als seus valors religiosos.
Vegeu també
Aureli del Velai.
Regions culturals i històriques d'Occitània
Alvèrnia · Bearn · Borbonès · Delfinat · Gascunya incloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran · Guiena incloent Agenès, Carcí, Perigord i Roergue • Llemosí incloent la Marca llemosina · Llenguadoc incloent el País de Foix i Fenolleda · Mònaco · País Niçard · Provença incloent el Comtat Venaissí · Valls Occitanes · Velai (històricament a Llenguadoc) · Vivarès (històricament a Llenguadoc)
Enclavament de La Gàrdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Velai
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...