Rotglà i Corberà


















































































































Infotaula de geografia políticaRotglà i Corberà










Escut de Rotglà i Corberà
Escut de Rotglà i Corberà

Rotglà i Corberà 04.JPG



Localització







Localització de la Costera respecte del País Valencià.png

39° 00′ 14″ N, 0° 33′ 55″ O / 39.003888888889°N,0.56527777777778°O / 39.003888888889; -0.56527777777778



Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarca Costera
Municipi
1
Població
Total
1.114 (2018)
• Densitat
179,68 hab/km²
Gentilici
Roglaní/roglanina o Roglaer/Roglaera
Predomini lingüístic
Valencià
Geografia
Superfície
6,2 km²
Altitud
118 m
Limita amb

Partit judicial
Xàtiva
Història i celebracions
Fundació
1611
Festa major
Setembre
Organització política
• Alcalde
Amador Climent Roselló
Identificador descriptiu
Codi postal
46816
Zona horària
UTC+01:00

Codi de municipi INE
46217
Codi ARGOS de municipis
46217
Altres



Lloc web
www.rotglaicorbera.es
Modifica les dades a Wikidata

Rotglà i Corberà és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.


Limita amb la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, la Llosa de Ranes, Vallés (a la mateixa comarca), i amb Sellent (a la comarca de la Ribera Alta).




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Història


  • 3 Demografia


  • 4 Economia


  • 5 Administració


  • 6 Monuments


  • 7 Festes i celebracions


  • 8 Referències


  • 9 Enllaços externs





Geografia


El terme municipal de Rotglà i Corberà es localitza en la part nord-est de la comarca de la Costera. Situat als contraforts de la Serra Grossa (Comarques Centrals de la Comunitat Valenciana) serra Grossa, dintre de la vall del riu Cànyoles (vall de Montesa) i al seu marge esquerre. El medi climàtic és típicament mediterrani. La seva estació plujosa és la tardor. La seva superfície improductiva està poblada per una vegetació arbustiva amb absència d'arbrat.


El relleu és bastant uniforme, encara que destaquen alguns turons de 200 m d'altitud amb tipogràfica en general de llomes. Destaquen els alts de Vista Bella, Carraposa i la Serreta; aquesta última, amb 250 m d'altitud, és el punt més alt del terme. Recorren la superfície del terme els barrancs del Quas, de la Font de la Canya, dels Juncarets, del Garrofer de l'Home Mort i dels Carnissers. Cap a l'est, la topografia és més suau, amb una morfologia gairebé plana, amb pendents uniformes. El terme de Rotglà i Corberà està en el límit de la zona d'horta de la comarca de la Costera, i acaba cap al nord i l'oest amb una topografia més accidentada.



Història


Quant a Rotglà (anomenat antigament l'Alcúdia Blanca) cal dir que el 1520 va sofrir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva; el 1535 s'erigí en rectoria de moriscs i se separà de Xàtiva; després de l'expulsió, en Joan Rotglà Sanz atorgà carta de poblament a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. Pel que respecta a Corberà, també estava poblat per moriscs (30 famílies el 1572); després de l'expulsió és repoblat pel seu senyor, en Francesc Bellvís, qui atorgà carta de poblament el 12 de juliol del 1611 a 26 famílies cristianes; el 1813 s'hi va produir un enfrontament armat entre soldats napoleònics i espanyols, en els quals aquests se n'emportaren la pitjor part; en 1684 l'església es va segregar de la de Xàtiva. Al març de 1748 a Corberà, el terratrèmol de Montesa va produir l'ensorrament de diversos edificis, entre ells el palau dels Corberà, que abraçava la meitat de la plaça principal del poble (concretament la meitat sud). En 1854 ambdós municipis es fusionaren i donaren lloc a l'actual.



Demografia


































Evolució demogràfica

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008
2011
1.054 1.007 1.036 1.018 1.016 1.035 988 999 1.018 1.132 1.120 1.208


Economia


Econòmicament compta amb una agricultura mixta de secà: vinya, olivera, prunera i ametler; i de reguiu: taronger, albercoquer, hortalisses i dacsa. Hi ha bestiar vaquí i granges d'aus.



Administració



















































































Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període

Alcalde o alcaldessa

Partit polític

Data de possessió

Observacions

1979 - 1983
Alfredo Gómez Sanchis

PL

19/04/1979

--

1983 - 1987
Alfredo Gómez Sanchis

PSPV-PSOE

28/05/1983

--

1987 - 1991
Agustín Gómez Climent

CDS

30/06/1987

--

1991 - 1995
Agustín Gómez Climent

UV

15/06/1991

--

1995 - 1999
Agustín Gómez Climent

UV

17/06/1995

--

1999 - 2003
Pilar Domènech i Aliaga

BLOC

03/07/1999

--

2003 - 2007
Rafael Sancristóbal
Mercedes Castelló (Pacte)
Independents
PP

14/06/2003

--

2007 - 2011
Mercedes Castelló García

PP

16/06/2007

--

2011 - 2015
José Gómez Mondría
Amador Climent Roselló (Pacte)
IPRC
PSPV-PSOE

11/06/2011

--

Des de 2015
Amador Climent Roselló

PSPV-PSOE

13/06/2015

--


Monuments




  • Església dels Sant Joan.


  • Ermita de la Mare de Déu del Socors.


  • Museu del Tabac. Inaugurat en 2007. Instal·lat en un edifici de forma pentagonal format per cinc naus que replegaven el tabac de cinc comarques. En 1982 va paralitzar la seua activitat i va ser comprat per l'ajuntament en 2004.



Festes i celebracions


Celebra les seves Festes patronals principalment la primera setmana del mes de setembre. També disposa d'altres activitats festives la segona setmana de setembre.


També disposa de diversos actes culturals com cavalcades de reis al gener, carnestoltes al febrer, el Porrat de Torrent juntament amb les falles al març i foguera de Sant Joan al juny.



Referències





Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rotglà i Corberà Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Ajuntament de Rotglà i Corberà


  • País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.


  • Institut Valencià d'Estadística.


  • Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.










Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka