Ciències socials















Infotaula ocupacióCiències socials

Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg
Tipus d'ocupació
ciència
Modifica les dades a Wikidata

Les ciències socials o humanes[1] són les ciències que s'ocupen d'aspectes de l'home no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada. Es diferencien de les humanitats, malgrat que poden coincidir en metodologies d'investigació en algunes disciplines com l'antropologia, en el paper que atorguen a les dades i al mètode científic, mentre que es distancien de les ciències experimentals perquè inclouen les representacions mentals i els supòsits dels individus estudiats (aspecte intern de l'observació).[2]


Algunes ciències socials són:[3]




  • Ciències Polítiques[4]

  • Antropologia

  • Sociologia

  • Història

  • Economia


  • Ciències de la Comunicació[2]


  • Pedagogia[cal citació]


  • Psicologia[2]




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Antropologia cultural, antropologia social, etnologia i sociologia


    • 2.1 Denominació


    • 2.2 Classificació




  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Vegeu també





Història


A l'Antiga Grècia no hi havia separació entre els tipus de ciència, tot era considerat coneixement. El positivisme va escindir les branques del saber, que havien crescut fins a exigir l'especialització dels estudiosos per la impossibilitat d'abastar-les completament. El terme ciències socials apareix per primer cop al segle XIX, a una obra de William Thompson.


Des del segle XX la recerca va anar unida a l'estadística, buscant resultats comparables a altres àmbits científics. L'etnografia, però, va reivindicar la recerca qualitativa com a pròpia de les ciències socials, encara que compatible amb altres mètodes d'anàlisi.


El 2008 la investigadora Virginia Molina proposà l'aplicació de les ciències de la complexitat a les ciències socials.[5]



Antropologia cultural, antropologia social, etnologia i sociologia


A l'àmbit de les ciències socials hi ha discussions acadèmiques respecte l'antropologia social, la cultural i la sociologia a nivell de classificació i de denominació i semàntica.



Denominació


Alguns autors consideren que l'antropologia cultural és sinònima a la social[6][7] mentre que altres les diferencien.[8]


El nom antropologia cultural és especialment utilitzat a Amèrica del Nord. Alguns britànics també l'utilitzen.[9]



Classificació


Autors consideren que l'antropologia cultural és una branca de l'antropologia[6] mentre que altres consideren que l'antropologia social (baix la consideració de sinònima a la cultural) és una branca de la sociologia.[7] De la segona manera de pensar, Radcliffe-Brown l'anomenà "sociologia comparada".[10] També hi ha autors que pensen que la sociologia és una branca de l'antropologia social.[10]


Hi ha qui diferència l'antropologia social de la sociologia perquè els primers estudien als "salvatges" (societats no industrials) i els segons a les societats industrials. Açò suposa un problema alhora de definir les diferències entre "salvatges" o "primitius" i "moderns" o "industrials".[10] Altres diferenciacions són: el criteri d'estudi de la totalitat de les relacions (per a l'antropologia social) i les específiques a un problema (per a la sociologia); i el criteri de tècnica, on els antropòlegs s'aproximen als individus estudiats i els sociòlegs no.[11]


L'etnologia, segons l'ús que fan els britànics de la paraula, es diferència de l'antropologia social per investigar pobles del passat, relacionat amb l'arqueologia.[11]



Referències





  1. ↑ Govern Basc. Departament d'Educació, Universitats i Investigació. «¿Qué son las ciencias sociales?». hiru.es. [Consulta: 30 maig 2018].


  2. ↑ 2,02,12,2 Priest, Susanna «¿Qué tienen de científico las ciencias sociales?». Mètode, 84, 03-02-2015.


  3. ↑ Puga, 2009, p. 106.


  4. ↑ Vanegas Avilés, Luz Marina «La ciencia política en las ciencias sociales». Reflexiones, 89, 2010, pàg. 197-203.


  5. ↑ Molina, Virginia «Ciencias sociales y complejidad». Desacatos. Revista de Ciencias Sociales, 28, 2008.


  6. ↑ 6,06,1 Harris, 1990, p. 14.


  7. ↑ 7,07,1 Mair, 1982, p. 9.


  8. ↑ Harris, 1990, p. 21.


  9. ↑ Mair, 1982, p. 16.


  10. ↑ 10,010,110,2 Mair, 1982, p. 14.


  11. ↑ 11,011,1 Mair, 1982, p. 15.




Bibliografia




  • Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X. 


  • Mair, Lucy. Introducción a la antropología social. 7a. Madrid: Alianza, 1982. ISBN 84-206-2067-X. 

  • Puga, Cristina «Ciencias sociales. Un nuevo momento». Revista Mexicana de Sociología, 71, 2009, pàg. 105-131.



Vegeu també





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciències socials Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Ludologia

  • Mapa mut





Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more