Institut Cartogràfic de Catalunya




 























































































Infotaula d'organitzacióInstitut Cartogràfic de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya - Barcelona.jpg

Institut Cartogràfic de Catalunya - Barcelona.jpg
Seu de l'ICC

Dades bàsiques
Abreviació
ICC
Tipus entitat
Entitat pública
Propòsit
Geodèsia i cartografia
Activitat
Zona on actua
CatalunyaCatalunya
Organització i govern

Seu central Vista-down.png

  • antic pavelló de la Caixa de Pensions


  • Parc de Montjuïc s/n
    08038 Barcelona

  • 41° 22′ 12″ N, 2° 09′ 21″ E / 41.37°N,2.15574°E / 41.37; 2.15574
Director
Jaume Miranda i Canals[1]


Web
Institut Cartogràfic de Catalunya






Dades seu principal




Antic pavelló de la Caixa de Pensions

Institut Cartogràfic de Catalunya - Barcelona.jpg
Dades (Edifici)
Tipus
edifici
Arquitecte
Josep Maria Ribas i Casas
Manuel Maria Mayol i Ferrer
Data de creació o fundació
1928
Característiques
Estil arquitectònic
academicisme i arquitectura neoclàssica
Altitud
48 m
Localització
Jardins Fabià Puigserver - Passeig de Santa Madrona, Barcelona







41° 22′ 12″ N, 2° 09′ 21″ E / 41.37°N,2.1558333333333°E / 41.37; 2.1558333333333



Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador
41324



Lloc web oficial
Institut Cartogràfic de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va ser una entitat de la Generalitat de Catalunya que tenia com a finalitat dur a terme les tasques tècniques de desenvolupament de la informació cartogràfica en l'àmbit de les competències de la Generalitat.[2]




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Aplicacions


  • 3 Edifici


  • 4 Publicacions destacades


  • 5 Referències


  • 6 Enllaços externs





Història




Senyal geodèsic de l'ICC a l'Ermita de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols


L'ICC va ser creat el 1982, i inaugurat l'any 1983,[2] reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat de Catalunya[3] i de la Generalitat de Catalunya durant la dècada de 1930, substituint així el Servei Cartogràfic creat el 1978.[2] Des del 1985, a la seu de l'ICC es va allotjar a la Cartoteca de Catalunya que disposa d'un extens fons cartogràfic des del segle XV fins a l'actualitat.[4]


Jaume Miranda i Canals va ser el director general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) del 1982 fins al 2014, quan l'1 de febrer d'aquell mateix any es crea l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), suprimint així l'ICC i l'IGC.[5] Miranda, referent en la creació de la política d’informació geogràfica de Catalunya, va participar molt activament en la concepció, creació i posada en marxa de l’ICC.[6]



Aplicacions


Instamaps és una plataforma web oberta per a la creació, disseminació i compartició de mapes a Internet. Permet a l'usuari no expert la creació de la seva pròpia geoinformació, bé dibuixant-la, bé carregant els seus arxius de dades. Aquesta eina facilita l'accés a geoinformació de diferents fonts de dades com el portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya o d'altres organismes. També permet consumir dades directament de les xarxes socials, a serveis WMS i accedir a fitxers remots de dades.[7][8][9][10]


Al lloc web de l'ICC hi ha el Visor Imatges del Servidor d'Imatges Ràster (VISSIR), una aplicació basada en codi obert que permet la visualització i descàrrega de la cartografia produïda a l'ICC.



Edifici


Article principal: Antic pavelló de la Caixa de Pensions


Publicacions destacades



  • Atles Nacional de Catalunya


  • Revista Catalana de Geografia, revista digital de geografia, cartografia i ciències de la Terra


  • Atles d'història urbana de Girona, segles VI aC-XVI (2010)[11]

  • Joaquim Calafí i Rius & Esther Muns i Cabot (editors), 30 anys Institut Cartogràfic de Catalunya: L'ambició de la mesura 1982-2012, Barcelona, ICC, 2013, 385 pàgines



Referències





  1. ↑ «El director de l’ICC rep la Medalla d’Honor de la Cambra de Comerç de Barcelona», 11 de novembre de 2013


  2. ↑ 2,02,12,2 «Institut Cartogràfic de Catalunya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  3. ↑ Sella, Antoni; Pujol, Enric «La construcció d'un país modern» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.


  4. ↑ «Cartoteca Digital» (en català). ICC. [Consulta: 19 octubre 2015].


  5. ↑ «Informació Corporativa: Presentació» (en català). ICC. [Consulta: 19 octubre 2015].


  6. ↑ «Jaume Miranda, Antoni Roca, Jaume Guillamet i Josep Olesti, nous membres numeraris de l’IEC». Institut d’Estudis Catalans, 16-12-2014. [Consulta: 30 maig 2016].


  7. ↑ http://www.instamaps.cat


  8. ↑ http://www.naciodigital.cat/canaldigital/noticia/17546/instamaps/nova/eina/crear/compartir/mapes


  9. ↑ http://www.naciodigital.cat/noticia/84414/instamaps/nova/eina/crear/compartir/mapes/creada/icc


  10. ↑ http://generalitat.blog.gencat.cat/2015/03/25/instamaps-una-eina-de-visualitzacio-de-geoinformacio-2-2/


  11. ↑ Jordi Camps i Linell, «La cartografia d'un ésser viu. Ahir es va presentar a l'Ajuntament de Girona «l'Atles d'història urbana de Girona, segles VI aC-XVI”», El Punt, 1 de març de 2011, pàgina 46




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Cartogràfic de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Llista de publicacions impreses i digitals

  • Visor de Mapes de Catalunya

  • Com ha estat el teu municipi

  • Cartoteca Digital









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more