Cobi























































Infotaula personatgeCobi

Figureta d'en Cobi (2).jpg
Figureta d'en Cobi al Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch de Barcelona.

Tipus
mascota oficial olímpica
Creat per
Xavier Mariscal
Propietari dels drets
Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona
Origen
Espanya
Context
Present a l'obra
The Cobi Troupe
Primera aparició
29 de gener de 1988
Dades
Espècie
gos d'atura català
Sexe
masculí
Família
Família
The Cobi Troupe
Altres
Amics
Petra, Nosi
Modifica les dades a Wikidata

En Cobi va ser la mascota olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Dissenyat pel valencià Xavier Mariscal el 1988, representa un gos d'atura català d'estil cubista. El seu nom prové de les sigles del Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona (COOB'92).[1]




Escultura del Cobi a l'Estany de Cobi, al Parc del Port Olímpic de Barcelona.




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Història


  • 3 Impacte


  • 4 Marxandatge


    • 4.1 Adaptació volumètrica




  • 5 Presència a museus


  • 6 Curiositats


  • 7 Referències


  • 8 Bibliografia


  • 9 Enllaços externs





Descripció


Cobi representa un gos d'atura català amb trets humans. Es comporta com una persona i competeix com un atleta, característiques habituals en les mascotes representatives d'uns jocs esportius. Té el dors lleugerament pla respecte al volum frontal i no disposa de cua, sempre camina dret com els homes, té unes potes que són cames i braços, un morro que és boca i unes urpes que són mans i peus. El fidel amic de l'home es mostra alegre, sovint representat amb els braços oberts, simbolitzant l'hospitalitat, amb les orelles aixecades parant atenció i amb una boca somrient i plena de felicitat.



Història


El Comitè Olímpic Espanyol va convocar un concurs restringit per triar, entre diversos models de mascotes (hi van participar Ferran Amat, Ángel Beaumont, Francesc Capdevila, Xavier Mariscal, Francesc Petit i Pere Torrent) la que representés oficialment Barcelona. El 29 de gener de 1988 es va fer pública la decisió del jurat, que va escollir la proposta de Mariscal, que s'inspirava en el gos d'atura català i el disseny del qual procedia del món del còmic i la il·lustració.[1]



Impacte


La radical modernitat de Cobi s'evidencia en el fet de no recordar gens les mascotes que l'havien precedit, basades en una estètica pseudowaltdisneyiana. Segurament per això va patir un primer rebuig popular, tot i que la simpàtica panxeta, l'estètica poc combativa i la imatge d'ingenuïtat i de bonhomia que transmet van fer que ben aviat es guanyés adeptes, fins al punt d'esdevenir un dels símbols més representatius de la Barcelona de la fi del segle XX.[2]



Marxandatge


La figura de Cobi va ser produïda en tota mena de suports i materials, tots propis del marxandatge d'aquest tipus de productes, orientats bàsicament cap al consum.


Abans i durant els Jocs, Cobi va aparèixer en una varietat d'anuncis dels espònsors olímpics com Coca-Cola, Brother Industries, Estrella Damm i Danone. Fins i tot va tenir la seva pròpia sèrie de televisió, The Cobi Troupe. També va aparèixer en una extensa gamma de records, anomenada Cobiana, que va demostrar ser una lucrativa font d'ingressos. Durant els jocs, un Cobi inflable va estar lligat a la façana marítima de Barcelona. Segons el Comitè Olímpic Internacional, Cobi, juntament amb Misha, va ser un dels èxits més populars i comercials dels Jocs Olímpics.



Adaptació volumètrica


L'adaptació volumètrica de la peça va comptar amb la col·laboració d'Esteve Agulló i el dissenyador gràfic Josep Maria Trias i Folch, autor també del logotip de Barcelona’92 que Cobi porta al pit. Ambdós eren llavors integrants de l'equip Quod, Disseny i Màrketing, SA, que va portar a terme el projecte de normalització tridimensional de la mascota.


El 1989 l'empresa Pilma Disseny produí Cobi en dues versions: alumini i bronze, i en va fer un tiratge de 10.000 peces. Un any abans d'abandonar-ne la producció el 1992, es va fabricar també de resina sintètica, material que li va proporcionar el color carnós dels humans. La mateixa empresa el va distribuir a Espanya embalat en una consistent capsa de cartó a dues tintes (negre i argent). Com calia esperar amb una figura tan representativa, Cobi va aconseguir un gran impacte social i un enorme èxit comercial i va ser molt venut entre 1989 i 1992.[3]



Presència a museus


Un exemplar de la figura Cobi adaptada volumètricament -una peça d'alumini, de 15 cm d'alçària i 670 g. de pes- es podia veure a l'exposició permanent del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona[4] al Palau Reial de Pedralbes, i es pot veure actualment al Museu del Disseny de Barcelona.


El 2012 el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch (Barcelona) li va dedicar una exposició.[5]



Curiositats


D'entre totes les rèpliques inflables que se'n van fer cal destacar la que en la cerimònia de clausura dels Jocs va sortir volant en un vaixell. En desinflar-se el globus, aquest va caure sobre el mar d'on el va recollir un pescador que el remolcà fins al port d'Arenys de Mar. Posteriorment va ser entregada a Comediants, la companyia que havia realitzat la cerimònia.[6]


El Cobi és la primera mascota olímpica convertida en una versió acadèmica.[7] Amb l'autorizació del COI, es va convertir en el símbol del Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona.



Referències





  1. ↑ 1,01,1 «BARCELONA 1992 MASCOT» (en anglès). Olympic. [Consulta: 15 juliol 2017].


  2. ↑ Segons una enquesta realitzada el 1988 només agradava al 7% de la població catalana. No obstant això, a mesura que s'acostaven els jocs, Cobi va començar a agradar més. Així, el 1991, el 47,7% dels catalans deien que els agradava i a un 15% els hi agradava molt.


  3. ↑ Mariscal, Javier El llibre del Cobi.. Edicions de l'Eixample [Barcelona], 1992.


  4. ↑ Amb el número de registre MADB135.892


  5. ↑ Una petita mostra al Museu Olímpic recorda l'impacte que fa 20 anys va tenir el Cobi


  6. ↑ publicació = El País | lloc = Barcelona | data = 08/07/2012


  7. ↑ «Centre d’Estudis Olímpics » The Academic Cobi» (en es-es). [Consulta: 14 juliol 2017].




Bibliografia



  • CAPARRÓS, Mónica; CAPELLA, Daniel; PALACIOS, Pedro: "Diseño Olímpico. Logotipos y mascotas para la olimpiada Barcelona 92". Ardi, Barcelona: Editorial Formentera, núm.3 (maig-juny 1988), p.150-165.

  • CAPELLA, Daniel: "Diseño Olímpico". Ardi, Barcelona: Editorial Formentera, núm. 28 (juliol-agost 1992), p. 60-81.

  • CASANOVA, ROSSEND: "Figura Cobi". Col·lecció de disseny industrial. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Museu de les Arts Decoratives, 2008. Catàleg en format digital. ISBN 978-84-9850-132-2

  • "Barcellona: il Cobi. A Magical Mascot for the Barcelona Games", L'Arca. Milà: L'Arca Edizioni spa, núm 59 (abril 1992), p.86-89

  • MARISCAL, Javier (et al.): El llibre del Cobi. Barcelona: Edicions de l'Eixample SL, 1992.

  • Jordi Busquet i Jordi Farré (1992), Aceptación y apropiación social de la mascota olímpica de Barcelona '92

  • "Cobi the pooch: not your average Olympic mascot", Anchorage Daily News, quoted in Robert E Rinehart (1998), Players All: Performances in Contemporary Sport, Indiana University, p137, ISBN 0-253-21223-5

  • Donald McNeill (1999), Urban Change and the European Left, Routledge (UK), p47-8, ISBN 0-415-17062-1



Enllaços externs



  • Col·lecció de Disseny Industrial del DHUB Barcelona


  • (anglès) Cobi the Sheep Dog









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more