Ngtjyty

Llanera de Ranes
Escut de Llanera de Ranes
Església de Llanera de Ranes
Localització
38° 59′ 30″ N, 0° 34′ 17″ O / 38.9916644°N,0.5713389°O / 38.9916644; -0.5713389
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Costera
Capital	Llanera de Ranes
Municipi	1
Població
Total	1.049 (2018)
• Densitat	112,8 hab/km²
Gentilici	Llanerí, llanerina
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	9,3 km²
Altitud	140 m
Limita amb	Anna Canals Cerdà Estubeny la Granja de Rocamora Rotglà i Corberà Sellent Torrella Vallés Xàtiva Alcàntera de Xúquer la Granja de la Costera
Partit judicial	Xàtiva
Història i celebracions
Festa major	Setembre
Organització política
• Alcalde	Vicente Sanchis Bonete
Economia
Pressupost	709.138,29 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal	46814
Codi de municipi INE	46154
Codi ARGOS de municipis	46154
Altres
Lloc web	www.llaneraderanes.es

Llanera de Ranes és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Cerdà, Estubeny, la Granja de la Costera, Xàtiva, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a les comarques de la Canal de Navarrés i la Ribera Alta respectivament).

Geografia

Situat en el marge esquerre del riu Cànyoles. El terreny és pla, amb una altitud mitjana de 120 m. i format per sediments miocens. No existeixen accidents geogràfics d'importància. La població està edificada sobre el suau pendent de la Costera de Ranes.

Història

Fou un annex de la desapareguda alqueria àrab de Cairent. Lloc de moriscos, comptava amb 32 cases abans de l'expulsió d'aquests. En el segle XVI ostentaren el senyoriu els Vilaragut, comtes d'Olocau. El 1650 es va concedir el títol de marquès de Llanera a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau. Amb el temps el marquesat passà als Fenollet i, finalment, als Castillo. Antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble. En 1838 se'l va afegir el municipi de Torrent de Fenollet.

Demografia

Economia

Els cultius predominants són els cítrics (150 ha), hortalisses, blat de moro i tubercles en els terrenys irrigats; i l'olivera (150 ha), garrofera, vinya i cereals en el secà.

Administració

Monuments

• 
  Església de sant Joan Baptista. De 1675.


• 
  Ermita del Crist de la Santa Fe. Primer terç del segle XVIII.

Museus

• 
  Museu d'Aquarel·les Boluda. Museu dedicat a l'aquarel·la, centrat en la figura del pintor valencià Boluda. Obert els caps de setmana.


• 
  Museu etnològic Lluis Perales. Interessant museu etnològic. Obert els caps de setmana.

Festes i celebracions

• 
  Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals en honor a Sant Joan Baptista, la Divina Aurora i al Crist de la Fe la setmana que precedeix al primer diumenge de setembre.


• 
  Porrat de Torrent. Fira que se celebra en el poblat de Torrent del Fenollet durant la quaresma per privilegi real des de fa segles.

Fills il·lustres

• 
  Emili Revert i Martínez, el Xiquet de Llanera (Llanera de Ranes, 1910) fou un pilotaire favorit en les apostes de començaments del segle XX.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llanera de Ranes

• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  Institut Valencià d'Estadística.


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.