Premi Nacional de Disseny
Multi tool use
Premi Nacional de Disseny
| Tipus |
premi
|
 |
El Premi Nacional de Disseny formà part dels Premis Nacionals de Cultura i era concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professional de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotació de 18.000 euros.
El premi fou designat per un jurat encapçalat pel Conseller de Cultura i era atorgat en una cerimònia realitzada el mes de setembre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura. A principis d'abril de 2013 es va fer públic que el Govern de la Generalitat de Catalunya reduïa els premis Nacionals de Cultura de 16 a 10 guardonats, i n'abolia les categories, creant un sol guardó de Premi Nacional de Cultura, amb la intenció de "tallar el creixement il·limitat de categories".[1]
Guanyadors
Des del 2003 el Premi Nacional de Disseny s'ha atorgat a:[2]
- 2003 - Daniel Giralt-Miracle
- 2004 - Foment de les Arts Decoratives-FAD
- 2005 - Editorial ACTAR
- 2006 - Pati Núñez
- 2007 - Martí Guixé
- 2008 - Nani Marquina
- 2009 - Enric Jardí
- 2010 - Claret Serrahima
- 2011 - Javier Mariscal[3]
- 2012 - Enric Satué
Referències
↑ Closas, Núria «Es redueixen els Premis Nacionals de Cultura». Diari Ara, 03-04-2013, p.31. ISSN: 2014-010X [Consulta: Abril 2013].
↑ Premis Nacionals de Disseny, al web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
↑ «Mariscal, Premi Nacional de Cultura en Disseny i Pessarrodona en Literatura». elsingulardigital.cat [Consulta: 22 febrer 2011].
Premis Nacionals de Cultura
|
|---|
| 1995-2012 |
Arquitectura i Espai Públic · Arts Visuals · Audiovisual · Cinema · Circ · Còmic · Cultura Popular · Dansa · Disseny · Literatura · Música · Patrimoni Cultural · Pensament i Cultura Científica · Periodisme · Projecció Social de la Llengua Catalana · Teatre · Trajectòria Professional i Artística
|
| Des de 2013 |
2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018
|
M VM6py RFdQQ3i1Y6Eywq cp7z3
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
