Ngtjyty

; Torrella
	;
	; Arc i església de Torrella;
	; ;
Localització
	; 38° 59′ 20″ N, 0° 34′ 18″ O / 38.988888888889°N,0.57166666666667°O / 38.988888888889; -0.57166666666667;
	;
	;
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Costera
Municipi	; 1
Població
Total	; 148 (2018)
• Densitat	; 134,55 hab/km²
Gentilici	; Torrellà, torrellana
Predomini lingüístic	; Valencià;
Geografia
Superfície	; 1,1 km²
Altitud	; 135 m
Limita amb	; ; ; ; Canals ; Cerdà ; la Granja de la Costera ; Llanera de Ranes ; Novetlè ; Vallés ; Xàtiva; ; ;
Partit judicial	; Xàtiva;
Història i celebracions
Festa major	; Abril;
Organització política
• Alcalde	; Francisco Moreno Gayà;
Identificador descriptiu
Codi postal	; 46814
	;
Codi de municipi INE	; 46243
Codi ARGOS de municipis	; 46243;
Altres
	; ;
Lloc web	; www.torrella.es;

Torrella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè i Vallés.

Contingut

1 Geografia

2 Història

3 Demografia

4 Economia

5 Administració

6 Monuments

7 Llocs d'interés

8 Festes i celebracions

9 Referències

10 Enllaços externs

Geografia

El seu terme és de reduïdes proporcions i el relleu és gairebé pla, ja que només mereixen ser destacats la Lloma Vella i el barranc de la Foia. La major part del terme es rega amb la séquia de Ranes i entre els conreus hi ha un fort predomini dels cítrics (49 hectàrees). L'espai urbà s'organitza en tres carrers en el sentit dels meridians, i un altre transversal, el carrer de la Pau.^[1]

El sòl és calcari en les zones més elevades, i sedimentari quaternari en les parts més profundes.

El clima és de tipus mediterrani.

Història

Població documentada en època islàmica que rere la conquesta cristiana passà a dependre de Xàtiva. Els seus primers senyors van ser el Llansol i després, segons consta en el Llibre del Repartiment, Petrus Torrelles, qui va donar el topònim a la població. El 1609 tenia 28 famílies i era el seu senyor mossèn Torrella. El 1611, juntament amb altres pobles propers, mantingué un plet amb la ciutat de Xàtiva perquè els obligaven a satisfer uns tributs sobre la carn i, com no pagaven, els expropiaven béns de llurs cases. En el segle XIX produïa blat, dacsa, seda, garrofes i oli.^[2] Obtingué la independència de Xàtiva a les primeries del segle XIX.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010
167	191	213	204	196	175	174	166	149	150	145

Economia

La seua economia és bàsicament agrària. La superfície conreada està dedicada en regadiu a tarongers i hortalisses i dintre del secà es troben vinyers, ametllers i garroferes.

La comercialització de les taronges constituïx la principal i gairebé única font d'ingressos per als habitants de Torrella.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Vicente Martínez Climent	UCD	19/04/1979	--
1983 - 1987	Vicente Martínez Climent	AP	28/05/1983	--
1987 - 1991	Vicente Martínez Climent	AP	30/06/1987	--
1991 - 1995	Vicente Martínez Climent	PP	15/06/1991	--
1995 - 1999	Vicente Martínez Climent	PP	17/06/1995	--
1999 - 2003	Vicente Martínez Climent	PP	03/07/1999	--
2003 - 2007	Francisco Moreno Gayà	PSPV	14/06/2003	--
2007 - 2011	Francisco Moreno Gayà	PSPV	16/06/2007	--
2011 - 2015	Francisco Moreno Gayà	PSPV	11/06/2011	--
Des de 2015	Francisco Moreno Gayà	PSPV	13/06/2015	--

Monuments

Església de la Mare de Déu dels Àngels

Església de la Mare de Déu dels Àngels és un edifici del segle XIII, construït després del terratrèmol del 1748 que va assolar la comarca. El temple és una construcció típica d'estil neoclàssic amb planta rectangular i una sola nau central rodejada de 6 capelletes. També disposa de dos altars dedicats a Sant Vicent Ferrer i al Santíssim Crist de la Fe, així com un petit museu parroquial.

Portal de l'Horta.

Portal del Cementeri Vell.

Pouet de Sant Vicent.

Font de la Gastronomia.

Calvari.

Llocs d'interés

La Serreta, amb una extensió de 4.550 m², aquest indret està compost principalment de plantes aromàtiques, garrofers, pins, carrasques i algun tipus de bardissa pròpia de la zona. A més de tota la riquesa natural, està enclavat en un punt immillorable per a gaudir d'unes magnífiques vistes, les quals abracen tota la vall de Xàtiva i els seus voltants.

El Museu Etnològic Municipal de Torrella va ser creat l'any 1981 on es recrea les cases típiques del poble.

Festes i celebracions

Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals a l'abril en honor al Santíssim Crist del Calvari, la Verge dels Àngels i Sant Vicent Ferrer.

Verge dels Àngels. 2 d'agost.

Referències

↑ Gran Enciclopedia de la CV. València; Editorial Prensa Valenciana, volum XVI, pàgines 106 - 107. ISBN 84-87502-63-6

↑ Diccionario histórico de la CV. València: Editorial Prensa Valenciana, volum II, p. 751. ISBN 84-8750229-6

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torrella

Ajuntament de Torrella

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.

Institut Valencià d'Estadística.

Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

[1] Gran Enciclopedia de la CV. València; Editorial Prensa Valenciana, volum XVI, pàgines 106 - 107. ISBN 84-87502-63-6

[2] Diccionario histórico de la CV. València: Editorial Prensa Valenciana, volum II, p. 751. ISBN 84-8750229-6

搜尋此網誌