Ria de Foz



































Infotaula de geografia físicaRia de Foz
Tipus
Curs d'aigua
Ubicació

Estat Espanya
Autonomia Galícia
Província província de Lugo







Localizacion Ria de Foz.Galiza.png

43° 34′ 07″ N, 7° 14′ 54″ O / 43.568639°N,7.248403°O / 43.568639; -7.248403

Afluents
Riu Masma


Modifica les dades a Wikidata



Localització de la ria de Foz (nord-est de Galícia)


La ria de Foz és una ria de la província de Lugo, a Galícia. Pertany a les Rías Altas i es troba entre la ria de Viveiro i la ria de Ribadeo, a la costa del mar Cantàbric. Amb la seva superfície de 600 hectàrees, és la ria més petita de Galícia.[1]


Està formada pel curs mitjà i inferior del riu Masma i les seves aigües banyen els municipis de Barreiros i Foz i fan de límit entre ambdós municipis.[2][3][4] La boca de l'estuari és força tancada per una fletxa sorrosa (la platja d'Altar) i per instal·lacions portuàries i de defensa de la costa (platja d'A Rapadoira).[5] A Foz la ria acull un port de peix i un port esportiu.



Referències





  1. ↑ Ria de Foz»(castellà), Rias de Galicia, al web educativa do Concello da Corunã [consulta el 23 de juliol de 2013]


  2. ↑ «Ria de Foz» (castellà) Bloc Lo Mejor de Galicia


  3. ↑ «Val de Lourenzá». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  4. ↑ «Barreiros». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  5. ↑ «Ría de Foz - Masma» (gallec), Xunta de Galicia, Consellería do medio rural e do mar, [consulta el 23 de juliol de 2013]



Coord.: 43° 34′ 7.1″ N, 7° 14′ 54.25″ O / 43.568639°N,7.2484028°O / 43.568639; -7.2484028









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more