Cementita
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Substància | compost químic |
|---|---|
| Massa molecular | 183,836113 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | CH₄Fe₃ |
SMILES canònic | Model 2D C.[Fe].[Fe].[Fe] |
| InChI | Model 3D |
 | |
Estructura cristal·lina de la cementita
La cementita o carbur de ferro és un material que es produeix per efecte de l'excés de carboni sobre el límit de solubilitat,és un constituent dels acers, i altres aliatges ferris com les foses blanques, que apareix quan el refredament de l'aliatge segueix el diagrama metaestable Fe-Fe3C en comptes de seguir el diagrama estable ferro-grafit. Si bé la composició química de la cementita és Fe3C, l'estructura cristal·lina és del tipus ortoròmbica, amb 12 àtoms de ferro i 4 àtoms de carboni per cel·la.La cementita conté un 6,67% de carboni,1 i és un compost intermetàl·lic d'inserció.
Contingut
1 Propietats físiques
2 Observació al microscopi
3 Vegeu també
4 Referències
5 Bibliografia
Propietats físiques
La cementita és molt dura, de fet és el constituent més dur dels acers al carboni, amb una duresa de 68 *HRc. La cementita destaca per ser un constituent fràgil, amb allargament nul i molt poca resiliència. La seva temperatura de fusió és de 1227 ºC. Com que la cementita és molt dura i fràgil, no és possible utilitzar-la per a operacions de laminatge o forja a causa de la seva dificultat per ajustar-se a les concentracions d'esforços.
Tots els aliatges Fe-C que *solidifican segons el diagrama metaestable, entre elles tots els acers, tenen com a úniques fases ferrita i cementita en estat de *recocido. La cementita pot aparèixer com *microconstituyente, o al costat de la ferrita formant un *microconstituyente diferent a la ferrita o a la cementita anomenat *perlita.
Observació al microscopi
Existeixen diferents formes d'observar la cementita d'un aliatge en un microscopi de reflexió. Els reactius més utilitzats són el *picrato sòdic alcalí en calent i el *NITAL-3. El primer *obscurece completament a la cementita, mentre que el segon solament ataca a la vora de gra de la cementita deixant el nucli blanc.
Es tracta d'una fase soluble en estat sòlid que pot fer-se desaparèixer mitjançant un tractament tèrmic adequat (recuit de gratificació).
Vegeu també
- Cohenita
- Esferoidita
- Diagrama eutèctic
Referències
Bibliografia
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementita |
- Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre I, Edicions Reverté, 1995, ISBN 84-291-7253-X
- Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre II, Edicions Reverté, 1996, ISBN 84-291-7254-8
