Denominació d'Origen Conca de Barberà
 | |
| Tipus | Denominació d'Origen |
|---|---|
| Seu | Montblanc |
| Superfície | 3.500 ha (2015) |
| Viticultors | 1.100 |
| Varietats blanques | Parellada, macabeu, chardonnay, garnatxa blanca, chenin, moscatell de gra petit, sauvignon |
| Varietats negres | cabernet franc, cabernet sauvignon, garnatxa negra, monastrell, merlot, pinot noir, sirà, trepat, ull de llebre i samsó |
| Designació oficial | 1985 |
| Producció | 5.764,39 hl (2015) |
| Cellers | 24 |
| Mapa localitzador | |
 | |
Font: INCAVI | |
 | |
La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.
Contingut
1 Geografia
2 Història
3 Vinificació
4 Referències
5 Enllaços externs
Geografia
La plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l'envolten, especialment la serra de Prades per ponent. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus. L'altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari.
La zona de la denominació d'origen s'estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
Història
Vinyes a tocar del monestir de Poblet
La història vinícola de la comarca es remunta al segle I aC amb la romanització, però la seva tradició està estretament lligada al monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle XIII.
La irrupció de la fil·loxera a finals del segle XIX va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. El 1894 naixia la Cooperativa de Barberà de la Conca a la que van seguir tota una llista de cellers cooperatius. Destaquen els cellers modernistes dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Cèsar Martinell i Brunet, anomenats «catedrals del vi» per Àngel Guimerà.
Vinificació
La varietat de raïm autòctona i característica de la Conca de Barberà és el trepat[1] que produeix un vi rosat característic, lleuger i aromàtic. També s'utilitza per fer vi blanc amb cupatge de parellada i macabeu, i vi negre amb cupatge d'ull de llebre. El 80% de la producció són vins blancs novells, frescos i fruitosos, amb predomini del parellada.
Referències
↑ Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.
Enllaços externs
- Consell Regulador
Reglament de la DO, publicat al DOGC núm. 4585 del 3-3-2006.
Coord.: 41° 22′ 38″ N, 1° 9′ 50″ E / 41.37722°N,1.16389°E / 41.37722; 1.16389
Segells alimentaris catalans | |
|---|---|
| D'origen i de qualitat | Denominació d'origen protegida (DOP) · Indicació geogràfica protegida (IGP) · Denominació d'origen (DO) de vi · Indicació geogràfica de begudes espirituoses · Marca de Garantia |
| Sistema de producció i/o elaboració | Certificació ecològica · Producció integrada · Artesania alimentaria · Especialitat tradicional garantida (ETG) |
| Tipologia de Venda | Acreditació de Venda de proximitat |
Segells de vi, alcohols i begudes espirituoses | |
|---|---|
| Denominació d'origen de vins (DO) |
|
| Denominació d'Origen Qualificada | Denominació d'Origen Qualificada Priorat |
| Indicació Geogràfica de begudes espirituoses | Ratafia catalana |
Vegeu també: Gastronomia de Catalunya - Vi de Catalunya | |
