Ngtjyty

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Dades bàsiques
Tipus entitat	acadèmia
Història
Fundació	1764
Organització i govern
Seu central	edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Espanya 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.384092°N,2.170742°E / 41.384092; 2.170742
Altres dades
Premi(s)	(2014)  Premi Creu de Sant Jordi
Web	Lloc web oficial
Mapa ubicació seu principal

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764^[1] com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Història de l'entitat

L'acadèmia té els seus orígens en la Conferència Fisico-matemàtica Experimental fundada el 1764 a Barcelona. Fou el seu primer president Francesc Subiràs. L'any següent es fundà com a institució acadèmica en l'aprovar-se els estatuts i passà a dir-se Reial Conferència Físico-matemàtica Experimental. Posteriorment, el 1770, Carles III d'Espanya va donar-li un nou estatus en anomenar-la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, que tractaria els afers relatius al Principat de Catalunya. Finalment, el 1887 canvià definitivament el nom per adoptar l'actual de Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.^[2]

La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. En algunes èpoques l'acadèmia també es dedicà a impartir classes. A partir del 1891 es feu càrrec del Servei Horari i el 1904 va fundar l'Observatori Fabra.^[2]

El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.^[3]

L'Acadèmia disposa d'una biblioteca amb més de cent mil volums que és considerada una de les més importants d'Espanya per l'abundància d'obres científiques de més de tres segles, un arxiu històric i un complex compost de l'observatori astronòmic Fabra, inaugurat el 1904, amb equips astronòmics, sismològics i meteorològics.

El 1835 començà a editar les Memorias de l'entitat, que més endavant va passar a ser un Boletín.^[2]

Seu

Article principal: Edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

La seu de l'Acadèmia, obra de l'arquitecte modernista Domènech i Estapà situada a la Rambla de Barcelona.

La seu de l'Acadèmia és obra de l'arquitecte Domènech i Estapà. Les escultures de la façana són obra de Manuel Fuxà. Està situada a la Rambla de Barcelona. Des de 1899 els baixos van ser ocupats per un cinema, que posteriorment es va convertir en l'actual Teatre Poliorama.

El 4 de març de 2014 va ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya^[4]

Presidents

Conferència Físico-matemàtica Experimental

• 
  Francesc Subiràs (1764-1766)^[5]
  

Reial Conferència Física

^[5][6]

• 
  Francesc de Dusay i de Fivaller (1766-1768)


• Jaume Roig (1768-1770)

Reial Acadèmia de Ciències i Arts

^[5]

• Jaume Roig (1770-1799)


• 
  Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (marquès de Llupià) (1799-1808), (1814-1820)


• 
  Francesc de Dusay i de Marí (marquès de Monistrol) (1820-1824)


• 
  Francesc de Bahi i Fonseca (1833)


• 
  Albert Pujol Gurena (1833-1835)


• 
  Agustí Yánez Girona (1835-1836), (1836-1837), (1841-1842), (1848-1849), (1853-1854), (1855-1856)


• 
  Josep Antoni Llobet i Vall-llosera (1837-1838), (1844-1845), (1851-1852), (1856-1857), (1859-1860)


• 
  Fèlix Janer i Bertrán (1838-1839), (1845-1846)


• 
  Raimon Fors i Cornet (1839-1840)


• 
  Joan Baptista Foix Gual (1842-1843)


• 
  Pere Vieta i Gibert (1846-1847)


• 
  Josep Melcior Prat i Solà (1847-1848), (1854-1855)


• 
  Josep Antoni Balcells i Camps (1849-1850)


• 
  Joan Josep Anzizu i Yurza (1850-1851)


• 
  Ramon Muns i Seriñà (1852-1853)


• 
  Josep Oriol i Bernadet (1857-1858)


• 
  Antoni Rave i Bergnes (1858-1859), (1870-1872)


• 
  Francesc Domenech i Maranges (1860-1861)


• 
  Vicent Munner i Valls (1861-1862)


• 
  Josep Arrau i Barba (1862-1863)


• 
  Antoni Ciprià Costa Cuixart (1863-1864), (1867-1868)


• 
  Narcís Vidal i Campderrós (1864-1866)


• 
  Josep Oriol Mestres i Esplugas (1866-1867)


• 
  Francesc Paradaltas i Pintó (1868-1870)


• 
  Julià Casaña i Leonardo (1872-1874), (1876-1878), (1884-1886)


• 
  Ramon de Manjarres i Bofarull (1874-1876)


• 
  Lucas Echeverría i Ugarte (1878-1880)


• 
  Frederic Trémols i Borrell (1880-1882)


• 
  Àngel del Romero i Walsh (1882-1884), (1886-1888), (1894-1895)


• 
  Joan Montserrat i Archs (1888-1890)


• 
  Rafael Puig i Valls (1892-1894), (1904-1906)


• 
  Silví Thos i Codina (1895-1904)


• 
  Jaume Almera i Comas (1906-1908)


• 
  Eugeni Mascareñas i Hernández (1908-1910)


• 
  Luis Mariano Vidal i Carreras (1910-1912)


• 
  Josep Doménech i Estapá (1912-1914)


• 
  Pere Marcer Oliver (1914-1916)


• 
  Eduard Alcobé i Arenas (1916-1924), (1939-1945)


• 
  Josep Serrat i Bonastre (1924-1926)


• 
  Carles de Camps i Olzinellas (marqués de Camps) (1926-1939)


• 
  Paulí Castells Vidal (1945-1946)


• 
  Eduard Vitoria Miralles (1946-1951)


• 
  Francesc Pardillo Vaquer (1951-1955)


• 
  Isidre Pòlit i Boixareu (1956-1958)


• 
  Francesc Planell i Riera (1958-1961)


• 
  Josep Pascual i Vila (1962-1977)


• 
  Lluís Solé i Sabarís (1977-1983)


• 
  Enric Freixa i Pedrals (1983-1995)


• 
  Ramon Parés i Farràs (1995-2004)


• 
  Rafael Foguet i Ambròs (2004-2011)


• 
  Ramon Pascual de Sans (2011-2017)


• 
  Joan Jofre i Torroella (2017-...)

Vegeu també

• Categoria:Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona


• Teatre Poliorama


• Astrolabi de Barcelona


• Acadèmia Balear de Ciències i Lletres

Bibliografia

• Real Academia de Ciencias y Artes, "Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico". Exemplar dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Toronto Disponible en línia.

Referències i notes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

• 
  Pàgina oficial de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.