Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Bhutan
Druk Yul
bandera de Bhutan Escut de Bhutan
Himne	Druk tsendhen
Lema	Cap
Localització
27° 27′ N, 90° 30′ E / 27.45°N,90.5°E / 27.45; 90.5
Capital + Ciutat més gran	Thimphu
Conté la localitat	Districte de Bumthang Districte de Chukha Districte de Dagana Districte de Gasa Districte de Haa Districte de Lhuntse Districte de Mongar Districte de Paro Districte de Pemagatshel districte de Punakha Districte de Samdrup Jongkhar Districte de Samtse Districte de Sarpang Districte de Thimphu Districte de Trashigang Districte de Trashiyamgtse Trongsa District Districte de Tsirang Districte de Wangdue Phodrang Districte de Zhemgang
Població
Total	753.947 (2013)
• Densitat	19,64 hab/km²
Idioma oficial	dzongkha
Geografia
Superfície	38.394 km²
• Aigua	Negligible
Punt més alt	Gangkhar Puensum  (7.570 m)
Punt més baix	Drangme Chhu  (97 m)
Limita amb	República Popular de la Xina Índia
Història
Independència
Reconeguda	de l'Índia el 8 d'agost de 1949
Organització política
Forma de govern	Monarquia constitucional
Òrgan executiu	Lhengye Zhungtshog
Òrgan legislatiu	Parlament del Bhutan
• Druk Gyalpo	Jigme Khesar Namgyal Wangchuck
• Primer ministre	Tshering Tobgay
Màxima autoritat judicial	Cort Suprema del Bhutan
Membre de	Organització de les Nacions Unides (21 setembre 1971) Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (28 setembre 1981) Associació Internacional de Foment (28 setembre 1981) Corporació Financera Internacional (1r desembre 2003) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (21 octubre 2014) Banc Asiàtic de Desenvolupament (1982) Iniciativa per a la Cooperació Multi-sectorial, Tècnica i Econòmica del Golf de Bengala Interpol Organització per la Prohibició de les Armes Químiques UNESCO (13 abril 1982)
Economia
PIB nominal	2.511.852.941,1765 $ (2017)
PIB per càpita	2.656 $ (2015)
Reserves totals	1.245.086.704 $ (2014)
Índex de Desenvolupament Humà	0,573 (2010)
Ngultrum (BTN)
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+06:00
Domini de primer nivell	bt
Prefix telefònic	975
Número de telèfon d'emergències	112, 110 i 113
Codi país	BT
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

El Bhutan és un reialme i estat independent de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que afronta al nord amb el Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital n'és Thimbu (o Thimphu).

Segons es diu, el nom de Bhutan ve del sànscrit Bhotant, que vol dir 'la fi del Tibet', o de Bhu-uttan, amb el significat de 'terra alta'. Històricament els bhutanesos s'han referit al seu país com a Druk Yul, 'la terra del drac del tro'. Aquest drac és el símbol del país, i es troba tant a la bandera com a l'escut. Els bhutanesos es refereixen a ells mateixos com els drukpa.

Fotografia per satèl·lit a l'abril del 2002

Història

Article principal: Història del Bhutan

S'hi han trobat restes humanes que daten del 2000 aC, però la història primerenca és molt poc coneguda.

Des del segle xvii s'hi va establir una teocràcia budista fortament descentralitzada. Aprofitant l'anarquia que va seguir a la mort dels líders religiosos, el Tibet el va envair. Al segle xix va començar el domini (pactat) de Gran Bretanya. Des del 1947, l'Índia ha assumit una espècie de rol tutelar sobre el país.

La dinastia Wangchuck, de l'ètnia drukpa, governa Bhutan des del 1907. Jigme Dorji Wangchuck (1952-1972) va fer-hi algunes reformes com la creació d'una Assemblea Nacional, el Consell assessor i el Consell de Ministres. Del 1990 al 1993, el poble conegut per lotshampa es va revoltar al sud del país.

Política

Actualment Bhutan és una monarquia parlamentària. El monarca Jigme Dorji Wangchuck va ser triat rei després de la independència de l'Índia; se'l considera el pare de la nació, a causa dels seus plans de desenvolupament. El seu successor Jigme Singye Wangchuck es va preocupar durant el seu regnat per la cultura del regne i la cura de l'ambient. El 2004 va prohibir fumar en tot el regne.

Jigme Singye Wangchuck va ser coronat en juliol de 1972 i va regnar fins al 15 de desembre de 2006, data de la seva abdicació, en què lliurà el tron al seu fill Jigme Khesar Namgyel Wangchuck. La notícia es va conèixer per un decret escrit pel mateix monarca. El govern de Bhutan és una monarquia constitucional des de 1994.

Geografia

La regió del nord està formada per muntanyes glacials amb cims de més de 7.000 metres i un clima extremadament fred; el punt més alt és suposadament el Kula Kangri (7.553 metres), però podria estar al Tibet; el Gangkhar Puensum, mai escalat, tindria realment 7.570 metres. Altres cims rellevants en són el Tato La (més de 7.500 metres), el grup Rudu La, el grup Donga amb el Donga La (6.500 metres), el grup Kollong amb el pic Daud (6.378 metres) i a l'est els pics anomenats E, F i H (entre 6.500 i 7.100 metres). Aquest darrer grup és a l'extrem nord a la zona fronterera amb l'antic Regne de Towang (que fou vassall del Tibet).

Mapa (en anglès)

Les muntanyes Negres, al centre amb valls fèrtils amb nombrosos rius, formen una serralada entre dos rius, l'Amo Chu (o Mo Chhu o Torsa) i el Drangme Chu. Els cims oscil·len entre els 1.500 metres i els 2.700 metres; els rius principals són el Torsa, Raidak, Sankosh, i Manas, que són també els principals del país; en aquesta zona viu la major part de la població.

Al sud, les muntanyes Shiwalik, cobertes de densa vegetació, són elevacions d'uns 1.500 metres i baixen cap a la plana subtropical dels Duars en gran part a l'Índia (a uns 15 km al Bhutan) i es troben boscos de clima temperat.

Climàticament se'n distingeixen cinc estacions, incloent-hi la del monsó.

Rius destacats, a més dels ja esmentats (Amu i Drangme), són: Di Chu, Chin Chu, Ma Chu, i Mati Chu. Chu (escrit també Chhu en la grafia antiga) és la paraula tibetana per a 'aigua' o 'riu'. El Di (nom bodo) forma la frontera entre Bhutan i el districte de Darjeeling. L'Amo neix darrere el pas de Tang, que connecta amb el Tibet, i després de passar la vall de Chumbi entra a Bhutan. El Chin neix a les muntanyes Chumalhari i corre al sud-est durant 300 km per Bhutan fins a entrar als Duars (on se'l coneix com riu Ninagaon). El Ma neix al Tibet i corre 300 km per Bhutan passant per Punakha i entra a l'Índia, on és conegut com a riu Sankosh. El Drangme neix a Arunachal Pradesh i corre al sud-oest per Bhutan; arriba a la plana on és conegut com a riu Manas entre els districtes de Kamrup i Goalpara, i en marca el límit entre els dos.

Divisió administrativa

És tradicionalment dividit en quatre dzongdey (zones administratives) que són Sud, Centre, Est i Oest i que segons la constitució no tenen existència jurídica. Cadascuna de les zones és dividida en districtes o dzongkhag, que de fet en són 20 en tot el país, dels quals els més grans estan subdividits en subdistrictes (dungkhag). La unitat inferior és el grup de pobles que formen un bloc (gewog) i tenen al front un gup elegit.

Els dzongkhags ('districtes') de Bhutan són:

Districtes

• 1. Bumthang
  


• 2. Chukha (abans Chhukha)


• 3. Dagana


• 4. Gasa
  


• 5. Haa


• 6. Lhuntse
  


• 7. Mongar


• 8. Paro


• 9. Pemagatshel (Pemagatsel)


• 10. Punakha
  


• 11. Samdrup Jongkhar


• 12. Samtse (Samchi)


• 13. Sarpang


• 14. Thimphu


• 15. Trashigang (Tashigang)


• 16. Trashiyangtse


• 17. Trongsa (Tongsa)


• 18. Tsirang (Chirang)


• 19. Wangdue Phodrang (Wangdi Phodrang)


• 20. Zhemgang (Shemgang)

Economia

Article principal: Economia del Bhutan

És una de les economies més febles del món, amb un fort deute extern. Es basa en el sector primari i la venda d'energia elèctrica a l'Índia. Als darrers anys hi ha hagut un augment del turisme, centrat en l'alpinisme i a seguir els passos del budisme. Cal remarcar que el govern limita la presència estrangera a unes poques zones del país.

La manca d'infraestructures, a causa de l'orografia, i la manca d'accés al mar han llastrat el desenvolupament del país. La divisa nacional, el nglultrum, depèn totalment de la rupia índia, gairebé cooficial.

La balança comercial és negativa. Importa sobretot combustible i productes industrials. Gairebé un 90% dels intercanvis es fan amb l'Índia. Els següents socis en importància són Bangladesh i Filipines. D'Europa, el país amb més relacions és Àustria.

Cultura

Un 75% de la població és budista (de la tendència lamaista), un 25% segueix l'hinduisme i un 5% es declara musulmana.

L'idioma oficial n'és el dzongkha, juntament amb l'anglès per a les relacions internacionals. La classe més culta acostuma a ser bilingüe en hindi. Una minoria parla nepalès. L'alfabetització no assoleix la meitat de la població adulta.

El govern preserva per llei moltes tradicions locals (des de 1989 impera un estricte "codi de conducta"). L'esport amb més èxit és el tir a l'arc, seguit del futbol. Els balls de màscares i les músiques antigues predominen en les celebracions nacionals.

Vegeu també

• 
  Felicitat Interna Bruta.


• 
  Unió d'Estudiants del Bhutan.


• 
  AHURA.


• 
  Punakha.


• 
  Dzong de Wangdue Phodrang.


• 
  A-Division.


• 
  Raidhak.


• 
  Pangolia.


• 
  Llista de peixos de Bhutan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari

• 
  The Bhutan Times private newspaper.