Denominació d'Origen Pla de Bages
 | |
| Tipus | Appellation d'origine contrôlée |
|---|---|
| Seu | Manresa |
| Superfície | 450 ha (2015) |
| Viticultors | 80 |
| Varietats blanques | macabeu, picapoll, parellada i chardonnay |
| Varietats negres | sumoll, garnatxa, ull de llebre, merlot i cabernet sauvignon |
| Producció | 5.911 hl (2015) |
| Cellers | 12 |
| Mapa localitzador | |
 | |
Font: INCAVI | |
 | |
La Denominació d'Origen Pla de Bages protegeix els vins produïts al Pla de Bages. L'àrea de producció consta de 26 municipis que formen bona part de la comarca del Bages.
Contingut
1 Geografia
2 Història
3 Vinificació
4 Referències
5 Enllaços externs
Geografia
Vinyes a Artés
Bóta del Bages al Museu del Vi del Convent del Carme de Peralada
El pla de Bages està situat a l'extrem oriental de la depressió central, de muntanya mitjana, i està protegit pel Prepirineu al nord i la serralada Prelitoral al sud-est.
El microclima és de tendència mediterrània, amb una oscil·lació tèrmica rigorosa i amb pluges escasses i sòls ondulats, cosa que dóna un raïm de rendiment curt però de gran qualitat.
Història
Aquesta àrea era tradicionalment productora de vins. Encara que l'àrea de la denominació és reduïda, és hereva de les grans extensions vinícoles de la Catalunya central. El topònim Bages s'ha relacionat amb el déu del vi Bacus.[1] Existeixen prop de 400 barraques fetes amb pedra seca que testimonien una llarga tradició vinícola a la zona.[2]
Els monjos del monestir de Sant Benet de Bages van impulsar, des del segle X, el conreu de la vinya i la producció de vi en tota la seva àrea d'influència. Va esdevenir una de les principals activitats econòmiques fins al segle XIX.
L'atac de la fil·loxera al final del segle XIX, i l'allunyament de les principals vies de comercialització, van comportar una forta crisi.[3]
Fins a finals del segle XX no es va recuperar l'activitat econòmica vinícola. L'impulsor va ser la cooperativa d'Artés que a més de preservar el picapoll, la varietat autòctona adaptada a la zona, va introduir noves varietats vitícoles i tècniques de producció més elaborades. El 1995 es va crear la denominació d'origen.
Vinificació
El vi distintiu de la zona és el picapoll, un vi blanc lleuger i d'un color groc característic. Altres vins blancs, de macabeu o chardonnay, resulten afruitats i lleugers.
Pel que fa als vins negres, són aromàtics. Les varietats de ceps més cultivades són, l'ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot i sumoll.
Referències
↑ Gran Geografia Comarcal de Catalunya
↑ «DO Pla de Bages». Ara els nostres vins. Ara llibres [Barcelona], 20-12-2011. ISSN: 2014-010X.
↑ Martín, Ricard «Dotze denominacions d'origen repartides en 65.504 hectàrees». Diari Ara [Barcelona], 04-12-2011, p.44-45. ISSN: 2014-010X.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Denominació d'Origen Pla de Bages |
- Consell Regulador de la Denominació d'Origen
Reglament de la DO, publicat al DOGC núm. 4585 del 3-3-2006.
Segells alimentaris catalans | |
|---|---|
| D'origen i de qualitat | Denominació d'origen protegida (DOP) · Indicació geogràfica protegida (IGP) · Denominació d'origen (DO) de vi · Indicació geogràfica de begudes espirituoses · Marca de Garantia |
| Sistema de producció i/o elaboració | Certificació ecològica · Producció integrada · Artesania alimentaria · Especialitat tradicional garantida (ETG) |
| Tipologia de Venda | Acreditació de Venda de proximitat |
Segells de vi, alcohols i begudes espirituoses | |
|---|---|
| Denominació d'origen de vins (DO) |
|
| Denominació d'Origen Qualificada | Denominació d'Origen Qualificada Priorat |
| Indicació Geogràfica de begudes espirituoses | Ratafia catalana |
Vegeu també: Gastronomia de Catalunya - Vi de Catalunya | |
Coord.: 41° 43′ 14″ N, 1° 50′ 23″ E / 41.72056°N,1.83972°E / 41.72056; 1.83972
