Domènec Prat i Marsal

























Infotaula de personaDomènec Prat i Marsal
Biografia
Naixement
17 març 1886
Barcelona
Mort
22 novembre 1944 (58 anys)
Buenos Aires
Activitat
Ocupació
Pedagog de música, empresari, compositor i guitarrista clàssic
Modifica les dades a Wikidata

Domènec Prat i Marsal (Barcelona, 17 de març del 1886 – Haedo, Província de Buenos Aires, Argentina, 22 de novembre del 1944) va ser guitarrista i professor de música.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Obres


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços


  • 5 Referències





Biografia


El seu pare, el guitarrista Tomàs Prat (1859-1923), l'inicià en la música, i en Domènec continuà la seva formació a l'Escola Municipal de Música de Barcelona el 1895 amb la professora Neus Margarit (solfeig, harmonia i composició). També estudià amb els músics Manuel Burgès i Joaquim Cassadó, i entre els anys 1898 i 1904, estudià guitarra amb Miquel Llobet.


El 1907, i potser per raons polítiques en contra de la guerra del Marroc, es traslladà a Buenos Aires. Va fer alguns concerts, on mostrà l'escola moderna de la guitarra, i posteriorment es dedicà a l'ensenyament. En l'any 1919 es casà amb la també guitarrista Carme Farré i Ors. S'establiren definitivament a Buenos Aires en l'any 1923, i fundaren l'"Academia de Guitarra Prat", que arribaria a ser centre d'ensenyament de l'instrument més prestigiós del país en aquella època, amb un grapat de filials a la capital argentina. En el centre es difonien els conceptes pedagògics del manual Escuela Moderna de la Guitarra de Francesc Tàrrega, i es creu que Prat-Farré i Josefina Robledo van ser els més actis introductors de l'"Escola Tàrrega" a l'Amèrica Llatina. Prat, juntament amb Julio Sagreras, va ser considerat[1] el guitarrista més importants de la capital argentina en la primera meitat del segle XX. En l'any 1928 va ser designat pel Ministeri de Justícia i Instrucció Pública professor de música del Col·legi Nicolás Avellaneda. Ensenyà futurs guitarristes prestigiosos, com Rosa Lloret Ortiz, María Luisa Anido, María Angélica Funes, Justo Morales, Consuelo Mallo López, Celia Rodriguez Boqué, Nelly Ezcaray, Irma Haydee Perazzo, María Esperanza Pascual Navas, Haydée Fiorini; i per la seva acadèmia també passaren Atahualpa Yupanqui, Abel Fleury, Carlos Vega, Severo Rodriguez Falcón, Adolfo Victoriano Luna i altres.


Publicà diverses obres tècniques: Escalas y Arpegios para Mecanismo Técnico (1910, amb moltes reimpressions), Nueva técnica de la guitarra (1929), Estudios y composiciones de autores diversos i altres, però l'obra que li donà més anomenada, i que confegí al llarg de molts anys, va ser el Diccionario biograficobibliograficohistoricocritico de guitarras (instrumentos afines), guitarristas (profesores, concertistas, lahudistas, amateurs), guitarreros (luthiers), danzas y cantos, terminología, i que modernament s'ha editat traduïda com a Dictionary of guitarists. També va fer de compositor. A banda de composicions pròpies, també va transcriure o harmonitzà obres de compositors clàssics, comprenent-hi guitarristes d'anomenada, i peces de la música popular argentina (danzas, milongues, Tristes, vidalitas...).



Obres



  • Andante


  • Bajo el sauce, milonga


  • Danza española 1 i 3

  • Estudio

  • Güeya

  • Jota

  • Mazurka


  • Pasionarias, vidalita

  • Recuerdo de Santiago del Estero


  • Recuerdos de Saldungaray, estilo

  • Variaciones sobre la Huella



Bibliografia




  • Diccionario biograficobibliograficohistoricocritico de guitarras (instrumentos afines), guitarristas (profesores, concertistas, lahudistas, amateurs), guitarreros (luthiers), danzas y cantos, terminología Buenos Aires: Romero y Fernández, 1934 (Segona edició: Buenos Aires: Ricordi, 1956)


  • Dictionary of guitarists. A biographical, bibliographical, historical, critical dictionary of guitars (related instruments), guitarists (teachers, composers, performers, lutenists, amateurs), guitar-makers (luthiers), dances and songs, terminology Columbus, Ohio: Editions Orphée, 1986 (Reprint)


  • Album de danzas y cantos argentinos para guitarra (Buenos Aires: Romero y Fernández)


  • Escalas y arpegios para mecanismo técnico (Buenos Aires: Romero y Fernández, 1910, amb moltes reimpressions)


  • Nueva técnica de la guitarra (1929)

  • Estudios y composiciones de autores diversos



Enllaços




  • Biografia (castellà)


  • Biografia (portuguès)


  • Presentació i crítica del Diccionario de guitarristas i fotografia de Prat (anglès)


  • Làpida sepulcral (castellà)



Referències





  1. ↑ «Domingo Prat (1886 - 1944) - Find A Grave Memorial».










-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more