Francesc I de França
 | |
| Nom original | (fr) François Ier |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 de setembre de 1494 Château de Cognac |
| Mort | 31 de març de 1547(1547-03-31) (als 52 anys) Castell de Rambouillet |
| Causa de mort | Malaltia |
| Lloc d'enterrament | basílica de Saint-Denis |
| Rei de França | |
1 de gener de 1515 – 31 de març de 1547(1547-03-31) (als 32 anys) | |
← Lluís XII Enric II → | |
| Coronació | 25 de gener de 1515 |
| Hereu | Carles d'Alençon (1515-1518) Francesc de França (1518-1536) Enric de França (1536-1547) |
| Duc de Milà | |
1515 – 1525 | |
← Maximilià Sforza Francesc II Sforza → | |
| Coronació | 25 de gener de 1515 |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Dinastia |  Dinastia Valois |
| Cònjuge | Clàudia, Duquessa de Bretanya Elionor d'Habsburg |
| Parella | Anne de Pisseleu d'Heilly  |
| Fills | Lluïsa de França Carlota de França Francesc III de Bretanya Enric II de França Magdalena, Reina d'Escòcia Carles II d'Orleans Margarida, Duquessa de Savoia |
| Pares | Carles, comte d'Angulema Lluïsa de Savoia |
| Germans | Margarida d'Angulema i Jeanne d'Angoulême |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
 | |
 | |
 | |
cavaller de l'orde del Toisó d'OrFrancesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Contingut
1 Família
2 Ascens al tron
3 Rei renaixentista
4 Referències
Família
Francesc I de França, pintura anònima, cap al 1515, Chantilly, Museu Condé.
Fill de Carles de Valois, comte d'Angulema i la seva esposa Lluïsa de Savoia. Era nét per línia paterna de Joan I d'Angulema i Margarida de Rohan, i per línia materna del duc Felip II de Savoia i Margarida de Borbó.
Es va casar el 8 de maig de 1515 a Saint-Germain-en-Laye amb la princesa i duquessa de Bretanya Clàudia de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:
- la princesa Lluïsa de França (1515-1517), compromesa breument amb el futur emperador Carles V
- la princesa Carlota de França (1516-1524)
- el príncep Francesc III de Bretanya (1518-1536), delfí i duc de Bretanya
- el príncep Enric II de França (1519-1559), delfí, duc de Bretanya i rei de França
- la princesa Magdalena de Valois (1520-1537), casada el 1537 amb el rei Jaume V d'Escòcia
- el príncep Carles II d'Orleans (1522-1554), duc d'Orleans
- la princesa Margarida de Valois (1523-1574), casada el 1559 amb el duc Manuel Filibert de Savoia
El 5 d'agost de 1530 es casà, en segones núpcies, a l'abadia de Veien amb Elionor d'Habsburg, filla primogènita dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. D'aquesta unió no tingueren fills.
Ascens al tron
En virtut de la Llei Sàlica vigent al Regne de França Francesc I fou promès a Clàudia de França com a descendent directe per línia masculina més proper al rei Lluís XII de França, convertint-se així en delfí. A la mort del rei francès el 1515 Francesc I fou escollit rei, iniciant així la Branca Valois-Angulema.
Desembarcament de Francesc I al port de València. Pintura realitzada al 1876 pel pintor valencià Ignasi Pinazo.
Al capdavant d'un exèrcit de 40.000 homes va marxar cap a Itàlia per continuar les anomenades Guerres d'Itàlia, obtenint una destacada victòria en la batalla de Marignano. Aquesta victòria segellava el seu poder i glòria, però no impedia estar a l'altura del seu gran rival de l'època, Carles I de Castella.
Francesc I va ser vençut i fet presoner a la Batalla de Pavia el 1525, veient-se obligat a firmar el Tractat de Madrid de 1526. El 1529 hagué de firmar una nova pau, la Pau de Cambrai, que acabà de ratificar la pau anterior.
Posteriorment el 1538 es va firmar la Treva de Niça, fins que el 1542 esclatà una nova guerra (Guerra d'Itàlia de 1542–46)[1] que amenaçà Perpinyà,[2] guerra que es va tancar el 1544 amb la Pau de Crepy després de posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que s'aliaren contra els otomans.[3]
Rei renaixentista
Aquest rei va implantar al Regne de França les bases de l'absolutisme monàrquic, sense convocar els Estats Generals.
Fou, així mateix, un gran protector de les ciències i les arts fundant el Col·legi de França i la Impremta Reial. Així mateix va iniciar la construcció del museu del Louvre. Francesc I va convèncer el mateix Leonardo Da Vinci perquè abandonara Itàlia i s'instal·lara a França.
Durant el seu regnat va iniciar-se les manifestacions d'intolerància vers els Hugonots francesos, que seria l'origen de les futures Guerres de religió.
Francesc I va morir el 1547 a Rambouillet, sent enterrat a la Catedral de Saint-Denis.
Referències
↑ Jedin, Hubert. A History of the Council of Trent (en anglès). vol.1. B. Herder Book Co., 1957, p. 456.
↑ Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895.
↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592.
| Precedit per: Carles I | Comte d'Angulema 1496–1515 | Succeït per: reversió a la Corona |
| Precedit per: Nova creació (Lluís II) | Duc de Valois 1498–1515 | Succeït per: reversió a la Corona |
| Precedit per: Maximilià Sforza | Duc de Milà 1515–1521 | Succeït per: Francesc II Sforza |
| Precedit per: Lluís XII el Pare del Poble | Rei de França 1515–1547 | Succeït per: Enric II |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal:Història - Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
