Ngtjyty

Aquest article tracta sobre la vila i capital de la comarca del Baix Cinca. Si cerqueu el polític conservador espanyol, vegeu «Manuel Fraga Iribarne».

Fraga
Vista general de la ciutat
Localització
41° 31′ 14″ N, 0° 21′ 06″ E / 41.5206796°N,0.3516343°E / 41.5206796; 0.3516343
Estat	Espanya
Autonomia	Aragó
Província	província d'Osca
Capital de	Baix Cinca
Capital	Fraga
Població
Total	14.979 (2018)
• Densitat	34,23 hab/km²
Gentilici	Fragatí, Fragatina
Geografia
Superfície	437,641724 km²
Altitud	118 m
Limita amb	Aitona Alcarràs Massalcoreig Seròs Soses Torres de Segre Vilella de Cinca Saidí Torrent de Cinca Mequinensa Penyalba Candasnos Vallobar Casp
Organització política
• Alcalde	Santiago Miguel Escandil Solanes
Identificador descriptiu
Codi postal	22520
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	22112
Altres
Agermanament amb	Tarascó Catarina
Lloc web	Lloc web oficial

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb lo municipi català de Massalcoreig. Lo seu municipi és un dels més extensos d'Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.

Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7º i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollits a la primavera i, especialment, a la tardor.

La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 13.341 lo 2008.^[1]

Història

Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr se va apoderar de Saragossa el 714 de la que sembla fou una dependència que va portar el nom d'Ifragha o Afragha, no sent pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca) junt amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle XII estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat lo 1134 però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV lo 1149.

Setge de Fraga

Article principal: Setge de Fraga (1133-1134)

A la primavera del 1134 Alfons I lo Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar, però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.

Guerra de successió espanyola

Article principal: Guerra de successió espanyola

Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.^[2]

Entitats de població

• 
  Almúnia dels Templers.^[3]
  


• 
  Los Arcs, despoblat.^[4]
  


• 
  Atxon.^[5]
  


• 
  Biars o venta del rei. Va ser una població islàmica.^[6]
  


• 
  Canals, prop de Vil·la Fortunatus^[7]
  


• 
  Drassanes de Fraga, barri al nord de la ciutat.^[8]
  


• 
  Lleitera, disseminat.^[9]
  


• 
  Miralsot, format per Miralsot de Baix i Miralsot de Dalt.^[10]
  


• 
  Torreblanca, despoblat.^[11]
  


• 
  Vincamet, despoblat.^[12]
  


• 
  Viriol, despoblat.^[13]
  


• 
  Buriat, situat als plans de Buriat (l'altiplà dels Monegres).^[14]
  

Demografia

Administració i política

Monuments

Església de Sant Pere

L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle XII), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb los seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta.

Palau Montcada

El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV se va allotjar aquí durant la seua estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en lo qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.

Castell

El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat lo 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.

Torre dels Frares

La Torre dels Frares^[3] és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Se troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Se creu que va ser construïda pels templers cap al segle XIII reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.

Altres llocs d'interès

En la rodalia:

• 
  Vil·la Fortunatus, vil·la romana
  


• 
  Presa de Mequinensa, embassament de l'Ebre, de vegades anomenat mar d'Aragó. Activitats de pesca i vela.


• 
  Ermita de Sant Salvador (Torrent de Cinca), amb unes espectaculars de la vall i del meandre del riu Cinca.


• Torre del Pilaret de Santa Quitèria

Galeria d'imatges

• 
  

  

  
  

  
  

  Lo riu Cinca en lo seu pas per Fraga
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Església de sant Pere.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Capitell romànic de la portada de l'església de sant Pere
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Un dels dos portals romànics de l'església de sant Pere. Entrada a la sacristía.
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Arqueria a la plaça de sant Pere
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Porta d'entrada del Palau dels Montcada. Antiga suda i palau reial
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Monument a la dona de faldetes amb l'ajuntament al fons. Representada amb cantàrs per recordar el costum d'anar a recollir aigua al riu Cinca
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Casa Cabrera. Un dels molts exemples de casa solellada del nucli antic
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Antiga porta d'entrada a les muralles de la ciutat (desaparegudes).
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Torre dels Frares
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Símbol templer situat damunt de l'arc de l'entrada a la Torre dels Frares
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Pilaret de Santa Quitèria
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Vil·la Fortunatus
  

  
  

  
  


• 
  

  

  
  

  
  

  Mosaic procedent de la vil·la Fortunatus
  

  
  

  
  

Referències

Bibliografia

• «Fraga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


• Gran Enciclopèdia Aragonesa, Fraga

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fraga

• Ajuntament de Fraga


• 
  Ruta del rei d'Espanya des de Fraga a Barcelona al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
  


• El català a la Franja, Any 2003, Natxo Sorolla Vidal


• Estudi descriptiu de la llengua de Fraga


• 
  El parlar de Fraga l'any 1918, Maria Pilar Perea


• Modismes i Frases Fetes de la Parla de Fraga, Josep Galan Castan