L'Estadi de Son Moix,[1] conegut també per motius de patrocini com a Iberostar Estadi en l'actualitat i Ono Estadi en el passat, és un estadi de futbol situat a la ciutat de Palma.
El nom original de Son Moix es deu a la proximitat a aquesta possessió. Va ser construït per a la celebració de la universiada a Palma el 1999. És l'estadi on es disputen els partits del RCD Mallorca des de l'any 1999, ja que el club va aconseguir arribar a un acord amb l'ajuntament de la ciutat per a la seva explotació de caràcter esportiu. Abans, l'estadi del RCD Mallorca era l'Estadi Lluís Sitjar.
L'Estadi està situat al polígon industrial de Can Valero de Palma, a uns 3 quilòmetres del centre de la ciutat.
Té capacitat per a 23.142 i té unes dimensions de 107 x 69 metres. L'Estadi disposa de 2000 llums, zona de premsa de 1500 metres quadrats i capacitat per acollir uns 300 periodistes. Per les seves instal·lacions es pot equiparar a qualsevol dels millors camps de futbol d'Europa.
Des de la temporada 2006-2007 fins a la 2009-2010 se l'anomenava Ono Estadi per raons comercials. A partir de la temporada 2010-2011 l'empresa hotelera Iberostar arriba a un acord amb el Reial Mallorca per canviar el nom de l'estadi, passant-se a dir Iberostar Estadi. D'aquesta manera l'equip mallorquinista és pioner en aquesta fórmula comercial per aconseguir ingressos.
Contingut
1Projecte de nou estadi
2Galeria d'imatges
3Referències
4Vegeu també
5Enllaços externs
Projecte de nou estadi
Vista exterior de l'estadi
L'equip de futbol RCD Mallorca va presentar, durant l'etapa de president de Vicenç Grande, el seu projecte per a la construcció d'un nou estadi de 40.000 espectadors per al club.[2] Es tractava d'un projecte de l'Estudio Lamela que incloïa, a més del nou estadi, la construcció de 3 gratacels de 34, 22 i 16 plantes, arribant el major d'ells als 160 metres d'altura.
Les torres tindrien un espai total de 200.000 m2 i comptarien amb centre de convencions, centre comercial i un gran pàrquing.[3]
Galeria d'imatges
Graderia
Tribuna
Llotja
Referències
↑Son Moix, Gran Enciclopèdia Catalana.
↑Red Bull vol construir un nou estadi, a diariodemallorca.es (castellà)
↑Nou Estadi de Son Moix(castellà)
Vegeu també
RCD Mallorca
Estadi Lluís Sitjar
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi de Son Moix
L'estadi al web del RCD Mallorca
L'estadi a The stadium guide(anglès)
Llocs d'interès de Palma
Edificis singulars
Castell de Bellver · La Seu · La Llotja · Grand Hotel · Ajuntament de Palma · Consolat de Mar · Plaça de toros de Palma · Palau de l'Almudaina · Palau March · Poble Espanyol · Banys Àrabs · Monti-sion · Sant Francesc · Sant Miquel · Santa Clara · Santa Creu · Santa Eulària · Sant Bernat de la Real
Patis
Ca la Gran Cristiana · Cal Comte de la Cova · Cal Comte d'Espanya · Cal Marquès de la Torre · Cal Marquès del Reguer (Casal Balaguer) · Ca n'Alemany · Ca n'Amorós · Ca'n Belloto (Les Carasses, Can Pavesi) · Ca'n Berga · Ca'n Bordils (Can Villalonga-Escalada) · Can Sureda-Zanglada · Ca'n Cabrer · Ca'n Campaner · Ca'n Catlar (Cal Marquès del Palmer) · C'an Catlar del Llorer · Ca'n Coll · Can Moragues des Racó · Ca'n Colom · Ca'n Crespí (Ca'n Ribera) · Ca'n Dameto de la Quartera · Ca'n Dusai · Ca n'Espanya Serra · Ca'n Ferragut (Can Caulelles) · Ca'n Ferrandell (Can Maroto, Hotel Born) · Ca'n Fontiroig · Ca'n Formiguera · Ca'n Forteza del Sitjar · Ca'n Granada · Ca'n Juny · Ca'n Lladó · Ca'n Lloeta (Can Malonda) · Ca'n Llorenç Villalonga · Ca'n Llull · Ca'n Magraner · Ca'n March · Ca'n Marquès · Ca'n Montaner (Can Morell de les Caputxines) · Ca'n Montenegro · Ca'n Muntanyans · Ca n'Olesa · Ca n'Oms · Ca n'Ordines d'Almadrà · Ca'n Palou de Coma-sema · Ca'n Ques · Ca'n Ribas de Pina · Ca'n Sales · Ca'n San Simón · Ca'n Solleric · Ca'n Tacón · Ca'n Truyols · Ca'n Verí (Can Sureda d'Artà) · Can Vivot · Ca'n Weyler · Casa Museu Torrens Lladó · Estudi General Lul·lià · Fundació Barceló (Pati) · Hospital San Pere i San Bernat · La Criança · La Puresa · Museu d'Art Espanyol Contemporani · Palau March · Posada de l'Estorell
Fortificacions
Fortalesa de Sant Carles · Baluard de Sant Pere · Palau de l'Almudaina · Castell de Bellver
Museus
Can Marqués · Capella de la Misericòrdia · Casal Solleric · Centre de Cultura Sa Nostra · Es Baluard · Fundació Barceló · Grand Hotel · Fundació Pilar i Joan Miró · Museu d'Art Espanyol Contemporani · Museu de la Seu · Museu de l'Esport · Museu de Mallorca · Museu de Nines Antigues · Museu d'Història de Palma · Museu Diocesà · Museu Històric - Militar Castell de Sant Carles · Museu J. Torrens Lladó · Museu Krecovic
Instal·lacions esportives
Estadi Lluís Sitjar · Estadi de Son Moix · Palma Arena · Estadi del Balears · Germans Escales · Prínceps d'Espanya · Poliesportiu de Son Moix · S'Estel · Son Hugo · Sant Ferran · Hipòdrom de Son Pardo
Teatres
Teatre Principal · Auditòrium · Teatre Municipal · Teatre Sans · Teatre Xesc Forteza · Teatre del Mar
Biblioteques i arxius
Can Sales · Lluís Alemany · Biblioteca de Cultura Artesana · Biblioteca de l'Arxiu del Consell de Mallorca · Biblioteques municipals · Biblioteca Balear
Mercats
L'Olivar · Santa Catalina · Pere Garau · Camp Rodó · Llevant
Possessions
Son Muntaner · Son Puigdorfila · Son Cigala · Son Peretó · Son Dameto · Son Moix Blanc · Son Cotoner · Son Pisà · Son Espanyol · Son Berga Nou · Son Cabrer · Ca l'Ardiaca · Son Bibiloni · Son Rossinyol · Son Pardo · Son Santjoan · Son Ferrer de Sant Jordi · Sarrià · Bunyolí · Xorrigo · Son Ripoll · Santa Eulàlia · Son Vida
Centres d'ensenyament
Centres públics de primària: CP Gabriel Alzamora · CP Son Ferriol Instituts públics de Secundària: · IES Joan Alcover · IES Juníper Serra · IES Madina Mayurqa · IES Politècnic · IES Ramon Llull Centres privats concertats: Col·legi Madre Alberta · Escola Mata de Jonc · · · Llista de centres educatius de Palma
Places i carrers
Plaça d'Espanya · Carrer de Manacor · Carrer d'Aragó · Carrer del General Riera · Carrer del 31 de desembre · Plaça Major · Plaça de Cort · Carrer del Sindicat · Carrer dels Oms · La Rambla · Passeig del Born · Passeig Marítim · Via de Cintura · Carrer de Jaume III · Passeig Mallorca
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...