Francisco León de la Barra

Multi tool use
Francisco León de la Barra Quijano (Querétaro, 16 de juny de 1863 - Biarritz, França, 23 de setembre de 1939) fou president interí de Mèxic del 26 de maig al 6 de novembre de 1911.
Francisco León va ser advocat i delegat al segon Congrés Panamericà de 1901 a 1902, també va ser diputat al Congrés de la Unión, ambaixador de Mèxic en diferents països d'Amèrica i Europa durant el govern de Porfirio Díaz, però després de les renúncies del president Porfirio Díaz i del vicepresident Ramón Corral, Francisco León va assumir la presidència de Mèxic amb l'encomana de convocar a noves eleccions, ja que el seu govern havia de garantir la transició entre la dictadura deposada de Porfirio Díaz i un nou règim, no obstant això, mitjançant intrigues i d'alguns revolucionaris prominents en el seu gabinet, va assolir la divisió interna dels seguidors de Francisco I. Madero, així mateix, en emprendre una feroç campanya contra les tropes d'Emiliano Zapata, Francisco León va poder separar les relacions entre les tropes d'Emiliano Zapata i Francisco I. Madero. Temps després, Francisco León va deixar la presidència i va emigrar a Itàlia. I entre les seves activitats destacades, ell també va ser president dels tribunals mixts d'arbitratge creats pels tractats de pau que van donar fi a la Primera Guerra Mundial.[1][2][3][4][5][6]
Referències
↑ Biblioteca Digital UANL, Nuevo León, México, 1933 (castellà)
↑ Instituto Nacional de Estudios Históricos de México, San Ángel, México, D.F (INEHRM) (castellà)
↑ Gobernates de México, Panorama Editorial, 1985 (castellà)
↑ Gobernates de México, Editorial Universo, México, 1988 (castellà)
↑ Diccionario Porrúa de Historia, Biografía y Geografía de México, Porrúa, México, 1971 (castellà)
↑ Resumen Histórico de los Gobernanes de México, Escorpio, S.A. de C.V., México, 1989 (castellà)
President dels Estats Units Mexicans
|
Guadalupe Victoria • Vicente Guerrero • José María Bocanegra • Pedro Vélez • Anastasio Bustamante • Melchor Múzquiz • Manuel Gómez Pedraza • Valentín Gómez • Antonio Santa Anna • Miguel Barragán • José Justo Corro • Nicolás Bravo • Francisco Javier Echeverría • Valentín Canalizo • José Joaquín de Herrera • Mariano Paredes • José Mariano de Salas • Pedro María Anaya • Manuel de la Peña • Mariano Arista • Juan Bautista Ceballos • Manuel Lombardini • Martín Carrera • Rómulo Díaz • Juan Álvarez • Ignacio Comonfort • Félix María Zuloaga • Manuel Robles • Miguel Miramón • José Ignacio Pavón • Benito Juárez • Sebastián Lerdo de Tejada • José María Iglesias • Juan Nepomuceno Méndez • Porfirio Díaz • Manuel del Refugio González Flores • Francisco León • Francisco Madero • Pedro Lascuráin • Victoriano Huerta • Francisco Carvajal • Venustiano Carranza • Eulalio Gutiérrez • Roque González • Francisco Lagos • Adolfo de la Huerta • Álvaro Obregón • Plutarco Elías • Emilio Portes • Pascual Ortiz • Abelardo Luján Rodríguez • Lázaro Cárdenas • Manuel Ávila • Miguel Alemán Valdés • Adolfo Ruiz • Adolfo López • Gustavo Díaz • Luis Echeverría • José López • Miguel de la Madrid • Carlos Salinas • Ernesto Zedillo • Vicente Fox • Felipe Calderón • Enrique Peña Nieto • Andrés Manuel López Obrador
|
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1536412
BNF: cb10725955r
GND: 122362314
LCCN: n85123150
VIAF: 27951812
ISNI: 0000 0000 2458 1090
SUDOC: 123280982
|
I0zduyA,7KyQ3xs0,Q5IXqbyN3OmLGNTbXvYyyuhDpO8Fb hZH8,BQFx,MtrXB,wcEPuke
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...