Estació de Zona Universitària








Per a l'estació de tramvia del Trambaix vegeu Estació de Zona Universitària (Trambaix)



































































Infotaula estacióZona Universitària

Metro Zona Universitària Barcelona.jpg
L'estació, zona d'andanes.

Informació general
Zona tarifària
1
Adreça
Avinguda Diagonal
Municipi
Barcelona (Les Corts) (Espanya)
Serveis
Estacció accessibleAscensor
Data obertura
1975
Línies i serveis
Línies:
L3 barcelona.svg  L9 barcelona.svg
Metro
L3 barcelona.svgL9 Sud Barcelona.svgobresL10gris.svg
Enllaços
Tram
T1.svgT2.svgT3.svg
Bus TMB
H4 H6 7 33 54 60 67 75 113
Interurbans
EP1 JM L14 L51 L57 L61 L63 L64 L67 L68 L69 L77 L97
Nitbús
N12







41° 23′ 04″ N, 2° 06′ 43″ E / 41.384444444444°N,2.112°E / 41.384444444444; 2.112Coord.: 41° 23′ 04″ N, 2° 06′ 43″ E / 41.384444444444°N,2.112°E / 41.384444444444; 2.112


Dades (Edifici)
Data de creació o fundació
1975



Modifica les dades a Wikidata











Zona Universitària és una estació de la línia 3 i 9 del Metro de Barcelona. Està situada sota de l'Avinguda Diagonal, entre el carrer González Tablas i l'avinguda Doctor Marañón, al districte de les Corts de Barcelona.


L'estació de la línia 3 es va inaugurar el 1975 i era habitual en la premsa de l'época que aparegués amb el nom de Ciudad Universitaria tot i que el seu nom oficial era l'actual. Des de la seva obertura és la capçalera de la Línia 3, si bé al principi estava a la línia IIIB per diferències de tensió que no permetien l'explotació conjunta de tota la línia.


A l'estació de la L9/L10 del metro de Barcelona hi tenen parada trens de la L9 i en un futur de la L10. La previsió inicial era obrir-la l'any 2007,[1] posteriorment es donava com a data l'any 2011,[2] però donats els contratemps, només es va posar en servei com a terminal de la tram sud de la L9 fins a Aeroport T1 el 12 de febrer de 2016,[3][4] a l'espera de l'arribada de la L10 procedent de la Zona Franca i la connexió amb el tram nord de les línies.













































Barcelona Metro Logo.svgMetro de Barcelona
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
terminal L3 barcelona.svg Palau Reial
Trinitat Nova
Aeroport T1 Collblanc L9 Sud Barcelona.svg
terminal

Projectat
Sant Feliu Finestrelles | Sant Joan de Déu L3gris.svg Palau Reial
Trinitat Vella
Aeroport T1 Camp Nou L9gris.svg Campus Nord
Can Zam
Pratenc L10gris.svg
Gorg
Font recorregut: PDI 2009-2018.[5]


Accessos



  • Av. Diagonal - Facultat d'Economia i Empresa (2 accessos)

  • Av. Diagonal - Av. Doctor Marañón (2 accessos)

  • Av. Doctor Marañón - Campus Sud (1 accés adaptat)



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Zona Universitària Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ Borrell, Anna «Metro. Línia 9». Anuari territorial de Catalunya 2005. Institut d'Estudis Catalans, pàg. 230 [Consulta: 3 juny 2011].


  2. ↑ PDI 2009-2018, pàg. 158


  3. ↑ «Territori i Sostenibilitat presenta els pressupostos de 2011 amb l'objectiu de reactivar l'economia». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 3 juny del 2011. [Consulta: 3 juny 2011].


  4. ↑ «Aturat el tram central de l'L9 fins a garantir-ne el finançament». L'Avui, 4 juny del 2011. [Consulta: 6 juny 2011].


  5. ↑ «PDI de la regió metropolitana de Barcelona 2009-2018: Programa AX (ampliació de xarxa)» (PDF). Autoritat del Transport Metropolità, 2009. [Consulta: 21 setembre 2010].




Vegeu també



  • Llista d'estacions del metro de Barcelona

  • Xarxa ferroviària de Catalunya

  • Zona Universitària









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more