Disset Províncies

Multi tool use
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Localització | |||||
| |||||
Cercle Imperial | Cercle de Borgonya | ||||
Població | |||||
Idioma oficial | neerlandès i francès |
||||
Història | |||||
Creació | 1482 (Gregorià) |
||||
Dissolució | 1581 |
||||
Següent | Províncies Unides i Països Baixos espanyols |
||||
Organització política | |||||
Forma de govern | monarquia |
||||
![]() |
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del segle XIV al XVI també anomenats Països Baixos. A l'aconseguir ser Comte de Flandes, Duc de Brabant, etc., Carles V va crear una unió personal.
Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins avui al territori del Benelux | |||||
Imperi Carolingi ca.800 - 843 | |||||
Regne de Lotaríngia 843 - 855 | |||||
Uns vint feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855 - 1384 | |||||
![]() Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795 |
![]() Països Baixos Borgonyons |
![]() Ducat de Luxemburg integrat el 1441 |
|||
1384/1473–1482 | |||||
Disset Províncies 1482–1556 | |||||
Països Baixos espanyols 1581–1713 |
![]() República de les Set Províncies Unides 1581–1795 |
Luxemburg: 1684 - 1697 francès |
|||
Països Baixos austríacs 1713–1790 |
|||||
Estats Units Bèlgics 1790 |
1713 - 1795 austríac |
||||
Països Baixos austríacs 1790–1794 |
|||||
![]() Revolució Francesa 1795–1804 |
República batava 1795– |
||||
1806 | |||||
![]() Primer Imperi francès 1804–1815 |
Regne d'Holanda 1806–1810 |
||||
![]() Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830 |
![]() Luxemburg |
||||
![]() Regne de Bèlgica des 1830 |
Regne dels Països Baixos des 1830 |
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890) |
|||
vegeu / modifiqueu la plantilla |
Disset feus, comtats i ducats
- 1. El comtat d'Artois
- 2. El comtat de Flandes
- 3. Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies (també anomenat Flandes Lillenc)
- 4. La Vila de Tournai i el Tournaisis
- 5. La senyoria de Mechelen
- 6. El comtat de Namur
- 7. El comtat d'Hainaut
- 8. El comtat de Zelanda
- 9. El comtat d'Holanda
- 10. El ducat de Brabant i el Marquesat d'Antwerpen
- 11. El ducat de Limburg i els Països enllà del Mosa
- 12. El ducat de Luxemburg
- 13. La senyoria d'Utrecht
- 14. La senyoria de Frísia
- 15. El ducat de Gueldre i el comtat de Zutphen
- 16. La senyoria Groningen
- 17. La senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde)
Aquesta enumeració no és pas permanent, ni tampóc el nombre de disset. Flandes i Flandes Lillenc tenien un o dos representants, de vegades Limburg depenia del Ducat de Brabant o el Marquesat d'Antwerpen tenia el seu propi delegat… A l'ocasió dels Estats Generals de Brussel·les hi havia disset representants i des d'aleshores el nom s'ha quedat.
Set d'aquestes Disset Províncies (Holanda, Zelanda, Utrecht, Frísia, Groningen, Gueldre i Overijssel) van crear la República de les Set Províncies Unides.
Enllaç
- Mapa
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Disset Províncies ![]() |
hSaqfkoNNDr