Trifon Ivanov

Multi tool use
Trifon Ivanov
|
Biografia |
Naixement |
Trifon Marinov Ivanov 27 de maig de 1965 Gorna Lipnitsa, Bulgària
|
Mort |
13 de febrer de 2016(2016-02-13) (als 50 anys) Samovodene, Bulgària |
Causa de mort |
Infart miocardíac
|
Alçària |
1.81 m. |
Pes |
82 kg |
Activitat |
Ocupació |
Futbolista
|
Esport |
futbol
|
Posició a l'equip |
Defensa
|
Clubs professionals |
Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
1983–1988 |
Etar Veliko Tarnovo
|
62 |
(7) |
1988–1990 |
CSKA Sofia
|
64 |
(8) |
1990–1993 |
Real Betis
|
52 |
(9) |
1991 |
→ Etar Veliko Tarnovo (cedit) |
12 |
(1) |
1992 |
→ CSKA Sofia (cedit) |
5 |
(1) |
1993–1995 |
Neuchâtel Xamax
|
25 |
(3) |
1995 |
→ CSKA Sofia (cedit) |
7 |
(0) |
1995–1997 |
Rapid Wien
|
53 |
(7) |
1997–1998 |
Austria Wien
|
11 |
(0) |
1998 |
→ CSKA Sofia (cedit) |
10 |
(1) |
1998–2001 |
Floridsdorfer AC
|
52 |
(8) |
Selecció nacional |
Anys |
Equip
|
PJ
|
(g)
|
1988–1998 |
Bulgària
|
76 |
(6) |
|
|
Participà en |
|
1998 |
Mundial de Futbol 1998 |
1996 |
Eurocopa 1996 |
1994 |
Mundial de Futbol 1994 |
 |
Trifon Marinov Ivanov (en búlgar:Трифон Маринов Иванов) (Gorna Lipnitsa, 27 de juliol de 1965 - Samovodene, 13 de febrer de 2016) fou un futbolista búlgar, que ocupava la posició de defensa.
Va iniciar la seua carrera al PFC Etar Veliko Tarnovo. Després va militar al CSKA Sofia, combinat amb períodes a Espanya, Àustria i Suïssa.
Va ser internacional amb Bulgària en 77 ocasions, tot marcant sis gols. Hi va participar en el Mundial de 1994, on els búlgars van obtenir la quarta plaça, i al Mundial de 1998. També va ser present a l'Eurocopa de 1996.
Va morir el 13 de febrer de 2016, víctima d'un infart de miocardi.[1][2]
Títols
- Lliga de Bulgària: 88/89, 89/90
- Copa de Bulgària: 1989
- Lliga d'Àustria: 95/96
- Futbolista búlgar de l'Any: 1996
Referències
↑ «Fallece Trifon Ivanov, ex jugador del Real Betis». diari Marca. [Consulta: 13 febrer 2016].
↑ «Trifon Ivanov est décédé» (en fr). L'Equipe, 13-02-2016. [Consulta: 13 febrer 2016].
Enllaços externs
Selecció de futbol de Bulgària – Copa del Món de Futbol de 1994
|
1 Mihaylov •
2 Kremenliev •
3 Ivanov •
4 Tsvetanov •
5 Hubchev •
6 Yankov •
7 Kostadinov •
8 Stòitxkov •
9 Letchkov •
10 Sirakov •
11 Borimirov •
12 Nikolov •
13 Yordanov •
14 Genchev •
15 Iliev •
16 Kiryakov •
17 Mihtarski •
18 Aleksandrov •
19 Georgiev •
20 Balakov •
21 Yotov •
22 Andònov •
Seleccionador: Penev
|
Selecció de futbol de Bulgària – Copa del Món de Futbol de 1998
|
1 Zdravkov •
2 Kishishev •
3 T. Ivanov •
4 I. Petkov •
5 Yordanov •
6 Yankov •
7 Kostadinov •
8 Stòitxkov •
9 Penev •
10 Balakov •
11 Iliev •
12 Mihaylov •
13 Ginchev •
14 Hristov •
15 Zafirov •
16 Nankov •
17 Stoilov •
18 Borimirov •
19 Bachev •
20 G. Ivanov •
21 Kirilov •
22 M. Petkov •
Seleccionador: Bonev
|
dzMKkTHYPWAnR6EOjpcdSu,q1,lz8TnZj,EZHkAcFyX9ulgu4e Ls5 vx xBXNsqmy23,J,5Y6,GQr8NypIEpbFYPjzFmRR 6B
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...