Cátulo Castillo
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 agost 1906 Buenos Aires |
| Mort | 19 octubre 1975 (69 anys) |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de la Chacarita |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, poeta i escriptor |
| Gènere artístic | Tango  |
| Obra | |
| Obres destacables | Organito de la tarde Q25415366 (1941)La última curda (1956) |
| Família | |
| Pare | José González Castillo |
  | |
 | |
Cátulo Castillo (Buenos Aires, República Argentina, 6 d'agost de 1906 - 19 d'octubre de 1975) fou un compositor i escriptor argentí.
Personalitat polifacètica vinculada a la música popular del seu país, als 18 anys guanyà un important premi amb el seu després celebradíssim tango Organito de la tarde. Professor del Conservatori Municipal de Música (1930), on dictà classes d'harmonia, Història de la Música i Acústica musical, havia viatjat el 1928 amb Carlos Gardel, en gira per Europa.
El 1948 dirigí el Conservatori Municipal amb caràcter interí, càrrec que ocuparia més tard com a titular. El 1953 fou designat president de la Societat d'Autors i Compositors de Música (SADAIC). També presidi, en dues ocasions, el Consell Panamericà de Societats Autorals. En qualitat d'actor havia romàs en la companyia de revistes Romero-Bayón Herrera.
Com a autor teatral, escriví quatre peces:
El patio de la moracha;
Cielo de barrilete;
Historia de un conventillo;
Tango en el Odeón.
Va pertànyer a l'anomenada Escola de Boedo, la rellevància de la qual en la història del tango va unida als noms del poeta Homero Manzi i l'heterodox Pedro Maffia, els quals cultivaren el porteñismo tan freqüent en les lletres de les seves composicions. També fou autor d'un assaig sobre Carlos Gardel.
Entre els 300 títols que componen el gruix de la seva producció hi figuren:
Corazón de papel;
La calesita;
Tinta roja;
Bendita de mi pueblo;
Caminito del taller, etc.Totes elles molt conegudes dintre de la tradició del tango bonairenc.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1975-76, pàg. 163 (ISBN 84-239-6952-5)
