Cátulo Castillo

Multi tool use
Cátulo Castillo

|
Biografia |
Naixement |
6 agost 1906 Buenos Aires
|
Mort |
19 octubre 1975 (69 anys) |
Lloc d'enterrament |
Cementiri de la Chacarita
|
Activitat |
Ocupació |
Compositor, poeta i escriptor
|
Gènere artístic |
Tango 
|
Obra |
Obres destacables |
Organito de la tarde  Q25415366 (1941) La última curda (1956)
|
Família |
Pare |
José González Castillo
|
|
 
|
 |
Cátulo Castillo (Buenos Aires, República Argentina, 6 d'agost de 1906 - 19 d'octubre de 1975) fou un compositor i escriptor argentí.
Personalitat polifacètica vinculada a la música popular del seu país, als 18 anys guanyà un important premi amb el seu després celebradíssim tango Organito de la tarde. Professor del Conservatori Municipal de Música (1930), on dictà classes d'harmonia, Història de la Música i Acústica musical, havia viatjat el 1928 amb Carlos Gardel, en gira per Europa.
El 1948 dirigí el Conservatori Municipal amb caràcter interí, càrrec que ocuparia més tard com a titular. El 1953 fou designat president de la Societat d'Autors i Compositors de Música (SADAIC). També presidi, en dues ocasions, el Consell Panamericà de Societats Autorals. En qualitat d'actor havia romàs en la companyia de revistes Romero-Bayón Herrera.
Com a autor teatral, escriví quatre peces:
El patio de la moracha;
Cielo de barrilete;
Historia de un conventillo;
Tango en el Odeón.
Va pertànyer a l'anomenada Escola de Boedo, la rellevància de la qual en la història del tango va unida als noms del poeta Homero Manzi i l'heterodox Pedro Maffia, els quals cultivaren el porteñismo tan freqüent en les lletres de les seves composicions. També fou autor d'un assaig sobre Carlos Gardel.
Entre els 300 títols que componen el gruix de la seva producció hi figuren:
Corazón de papel;
La calesita;
Tinta roja;
Bendita de mi pueblo;
Caminito del taller, etc.Totes elles molt conegudes dintre de la tradició del tango bonairenc.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1975-76, pàg. 163 (ISBN 84-239-6952-5)
Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNE: XX1460660
BNF: cb14020013g
LCCN: n97858070
VIAF: 66664034
ISNI: 0000 0000 5939 1019
SUDOC: 158540239
MusicBrainz: 5dceb5c2-dfba-458d-9335-ae8619744c0c
|
nSHR,bz,HbylPiHLg5QCpuR,UXO,h79
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...