Ngtjyty

Aquest article forma part de la sèrie Ciència

Disciplines científiques

Mètode científic

Recerca científica

Matèria

Física

Química

Natura

Astronomia

Ciències de la Terra

Agronomia

Ecologia

Vida

Biologia

Ciències de la salut

Humanitats

Ciències humanes

Ciències socials

Medi ambient

Ciències ambientals

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.^[1] Per tal de poder-se qualificar de científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en la recol·lecció d'evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic.^[2] El Termcat defineix el mètode científic com aquell «procediment de recerca que es basa en processos lògics del pensament i que s'organitza per relacionar dades i generalitzacions, amb l'objectiu de proposar i contrastar explicacions d'esdeveniments perceptibles».^[3] Aquestes tècniques permeten reunir un cos de dades fruit de l'observació i l'experimentació, a partir de les quals es poden formular teories.

La principal característica que distingeix el mètode científic d'altres mètodes d'adquisició de coneixement és que els científics tracten de deixar que la realitat parli per si mateixa, i que recolzi una teoria quan se'n confirmen les prediccions i la desafii quan les seves prediccions resultin ser falses.^[4] Encara que els procediments varien d'un camp d'investigació a un altre, hi ha un seguit de característiques identificables que distingeixen la investigació científica d'altres mètodes d'obtenció de coneixement. Els investigadors científics proposen hipòtesis com explicacions dels fenòmens i dissenyen estudis experimentals per posar a prova aquestes hipòtesis a través de les prediccions que es poden derivar d'ells. Aquests passos han de ser repetibles per protegir de l'error o la confusió de qualsevol experimentador concret. Les teories que abasten amplis dominis de la investigació poden unir moltes hipòtesis derivades independentment en una estructura coherent i solidària. Les teories, al seu torn, poden ajudar a formular noves hipòtesis o situar grups d'hipòtesis en un context determinat.

La investigació científica té la intenció de ser tan objectiva com sigui possible per tal de minimitzar el biaix. Una altra expectativa bàsica és la documentació, l'arxivament i l'intercanvi de totes les dades recollides o produïdes i de les metodologies utilitzades perquè puguin estar disponibles per a l'estudi curós i els intents que altres científics facin per reproduir-les i verificar-les. Aquesta pràctica, coneguda com la divulgació completa, també significa que es poden fer mesures estadístiques de la seva fiabilitat.

Hi ha dos pilars bàsics del mètode científic:

• El primer és la reproductibilitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera donades unes determinades circumstàncies tothom pot observar, amb els mateixos instruments científics uns determinats fenòmens. L'observació es distingeix de l'experimentació en què mentre aquesta darrera es pot reproduir a voler, la primera es produeix sobre fenòmens espontanis. Aquest pilar es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts.

• El segon pilar és la falsabilitat. És a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments -o que es poden fer unes determinades observacions, per mitjà dels instruments científics adients, sempre que es donin unes condicions determinades- que en el cas de donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesi posada a prova. La falsabilitat no és altra cosa que el modus tollendo tollens del mètode hipotètic deductiu experimental.

Elements del mètode científic

En general, totes les disciplines científiques empíriques segueixen aquests passos per arribar a coneixements vàlids:

1. 
   Observació: consisteix a observar els fenòmens que succeeixen a la natura. Aplicar atentament tots els sentits en un objecte o en un fenomen per tal d’estudiar-lo tal com es presenta a la realitat. Posteriorment caldrà quantificar aquests fets observables.A partir d'aquestes observacions podem detectar un fet que no es pot explicar amb les teories que coneixem, o algun succés que les contradiu.


2. 
   Formulació d'hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenòmens. Plantejament mitjançant l'observació seguint les normes establertes pel mètode científic. Una hipòtesi pot definir-se com una solució provisional a un problema donat.


3. 
   Experimentació: Mètode que consisteix en l'estudi d'un fenomen reproduït generalment en un laboratori. És la fase en què investiguem, recollim informació i pensem per veure si les hipòtesis són correctes. La hipòtesi es comprova o es rebutja observant les proves i totes les dades relacionades amb ella.


4. 
   Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no. Si és certa passem al pas següent; si no, hem de tornar a la formulació.


5. 
   Elaboració d'una teoria: Una teoria es defineix com un conjunt de conceptes, definicions i proposicions interconnectades, que en especificar les relacions de les variables, ofereixen una visió sistemàtica dels fenòmens amb el propòsit d'explicar-los.

Vegeu també

• Ciència


• Fet científic


• Història del mètode científic

Referències

Bibliografia

• 
  Newton, Isaac. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. 3a ed.. University of California Press, 1687, 1713, 1726. ISBN 0-520-08817-4. . A partir de la traducció de I. Bernard Cohen i Anne Whitman de 1999


• 
  Galilei, Galileo. Two New Sciences. Leiden: Lodewijk Elzevier, 1638. ISBN 0-486-60099-8.  Traduït de l'italià a l'anglès el 1914 per Henry Crew i Alfonso de Salvio. Introducció d'Antonio Favaro. xxv+300 pàgines, index. New York: Macmillan, amb reimpressions posteriors de Dover.


• Goldhaber, Alfred Scharff; Nieto, Michael Martin «Photon and graviton mass limits». Review of Modern Physics. American Physical Society, 82, gener-març 2010, p. 939-979. DOI: 10.1103/RevModPhys.82.939.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mètode científic