Club Deportivo Leganés








Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.


























































Infotaula club esportiuCD Leganés
Nom complet
Club Deportivo Leganés
Àlies
Legionaris, Pepineros
Fundació
1928
Colors
          blau, blanc
País
Espanya
Àrea social
Estadi
Estadi Municipal de Butarque
Leganés, Comunitat de Madrid
(8.138[1])
Localització
Leganés
Junta tècnica
Esport/disciplina
futbol
Entrenador
Mauricio Pellegrino
Lliga
La Liga
(17è la temporada 2017-18)
Equipament




















Primer













Segon













Tercer



Web
Lloc web oficial


Modifica les dades a Wikidata

El Club Deportivo Leganés, S.A.D. és un club de futbol de la ciutat de Leganés (Comunitat de Madrid) que juga actualment a la primera divisió espanyola de futbol.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Uniforme


  • 3 Estadis


  • 4 Plantilla actual


  • 5 Dades del club


  • 6 Palmarès


  • 7 Jugadors destacats


  • 8 Entrenadors


  • 9 Referències


  • 10 Enllaços externs





Història


El Club Deportivo Leganés va néixer el 26 de juny de 1928, fundat per Félix López de la Serna. El seu primer president fou Ramón del Hierro.


Debutà a Tercera Divisió la temporada 1956-57. Debutà a Segona B la temporada 1987-88. La temporada 1992-93 assolí l'ascens a Segona A. La temporada 2016-17 debutà a Primera.



Uniforme




Jugadors del Leganés celebrant un gol


L'equip vesteix samarreta blanca i blava a franges verticals i pantaló blanc. El fabricant és l'empresa Joma.[2] El seu primer uniforme fou, però, blau i grana, i més tard vestí un uniforme tricolor, verd, blanc i vermell.



Estadis


L'actual Estadi Municipal de Butarque va ser fundat el 14 de febrer de 1998, amb una capacitat per a 8.138 persones i unes dimensions de 105x70 metres. Anteriorment va jugar a un total de tres seus. El primer camp, on jugà des de 1928, fou el Campo del Tiro, un terreny cedit pels militars. Més tard jugà a la Plaça Roma i el 1966 inaugurà l'estadi Luis Rodríguez de Miguel, amb capacitat per a 5.000 espectadors.





Plantilla actual



A data 31 agost 2018[3]


































































































N.
Pos.
Nac.
 Jugador
1
POR
Espanya
Iván Cuéllar
2
DEF
Espanya
Juanfran (cedit pel Deportivo de La Coruña)
3
DEF
Espanya
Unai Bustinza (3r capità)
4
DAV
Uruguai
Diego Rolán (cedit pel Deportivo de La Coruña)
5
DEF
Argentina
Jonathan Silva (cedit pel Sporting CP)
6
MIG
Catalunya
Gerard Gumbau
7
DAV
Espanya
Dani Ojeda
8
MIG
Espanya
Recio
9
DAV
Argentina
Guido Carrillo (cedit pel Southampton FC)
10
MIG
Marroc
Nabil El Zhar
11
MIG
Argentina
Alexander Szymanowski (Capità)
12
DEF
Camerun
Allan Nyom (cedit pel West Bromwich Albion FC)
13
POR
Espanya
Jon Ander Serantes
14
DEF
Espanya
Raúl García






























































































Núm.
 Posició
Jugador
15
DEF
Argentina
Mauro dos Santos
16
MIG
Espanya
José Arnaiz
17
MIG
Espanya
Javier Eraso (4t capità)
18
DAV
Espanya
Sabin Merino (cedit pel Athletic Club)
19
DEF
Argentina
Ezequiel Muñoz
20
DAV
Uruguai
Michael Santos (cedit pel Màlaga CF)
21
MIG
Espanya
Rubén Pérez (2n capità)
22
DEF
Grècia
Dimitris Siovas
23
MIG
Espanya
Mikel Vesga (cedit pel Athletic Club)
24
DEF
Nigèria
Kenneth Omeruo (cedit pel Chelsea FC)
26
DAV
Marroc
Youssef En-Nesyri
27
MIG
Espanya
Óscar (cedit pel Real Madrid CF)
28
DEF
País Valencià
Rodrigo Tarín
29
POR
Ucraïna
Andriy Lunin (cedit pel Real Madrid CF)



Dades del club




  • Temporades a Primera divisió: 1


  • Temporades a Segona divisió: 13


  • Millor classificació a la lliga: 2è (2a divisió, temporades: 2015-16)


  • Pitjor classificació a la lliga: 19è (2a divisió, temporada 03-04)



Palmarès



  • Segona B (1): 1991-92.


Jugadors destacats








  • Flag of Argentina.svg José Chamot


  • Flag of Argentina.svg Federico Domínguez


  • Flag of Argentina.svg Martín Mantovani


  • Flag of Cameroon.svg Samuel Eto'o


  • Flag of Cameroon.svg Pierre Webó


  • Flag of Equatorial Guinea.svg Chupe


  • Flag of Equatorial Guinea.svg Iván Zarandona


  • Flag of Nigeria.svg Christopher Ohen


  • Flag of Portugal.svg Ariza Makukula


  • Flag of Portugal.svg Paulo Torres


  • Flag of Russia.svg Andrei Mokh


  • Flag of Spain.svg Alfredo


  • Flag of Spain.svg Catanha


  • Flag of Spain.svg Rubén Falcón


  • Flag of Spain.svg Jordi Lardín


  • Flag of Spain.svg Pedro Largo


  • Flag of Spain.svg Carlos Martínez


  • Flag of Spain.svg Raúl Moreno


  • Flag of Spain.svg Quini


Entrenadors








  • Flag of Spain.svg Luis Ángel Duque (1989–95)


  • Flag of Spain.svg Luis Sánchez Duque (1995–97)


  • Flag of Spain.svg Pedro Braojos (1997–98)


  • Flag of Spain.svg Luis Sánchez Duque (1998–99)


  • Flag of Spain.svg Enrique Martín (1999–01)


  • Flag of Spain.svg Ciriaco Cano (2001)


  • Flag of Spain.svg Carlos Sánchez Aguiar (2001–02)


  • Flag of Spain.svg Enrique Martín (2002–03)


  • Flag of Argentina.svg Carlos Aimar (2003–04)


  • Flag of Argentina.svg Víctor Hugo Marchesini (2004)


  • Flag of Spain.svg Martín Delgado (2004)


  • Flag of Spain.svg Quique Estebaranz (2005)


  • Flag of Spain.svg Luis Ángel Duque (2005–06), (2009–10)


  • Flag of Spain.svg Miguel Rivera (2010–11)


  • Flag of Spain.svg Rafa Muñoz (2011)


  • Flag of Spain.svg Miguel Álvarez (2011)


  • Flag of Spain.svg Carlos Orúe (2011–12)


  • Flag of Spain.svg Víctor (2012)


  • Flag of Spain.svg Pablo Alfaro (2012–13)


  • Flag of Spain.svg Asier Garitano (2013–)


Referències





  1. ↑ «CD Leganés - Instalaciones». Web oficial del CD Leganés. [Consulta: 27 agost 2016].


  2. ↑ CD Leganés. «El Leganés y Joma seguirán unidos dos temporadas más» (en castellà). CD Leganés, 30-04-2015.


  3. ↑ https://www.cdleganes.com/primer-equipo/plantilla/leganes




Enllaços externs


  • Club Deportivo Leganés - Lloc web oficial







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu
Read more