28 de febrer de 2014(2014-02-28) (als 66 anys) Barcelona
Causa de mort
Càncer
Educació
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació
Escriptora
Gènere artístic
Poesia
Llengua
castellà
Participà en
30 abril 1997
Document sobre l'ús de les llengües oficials de Catalunya
Premis
(2006) Premi Creu de Sant Jordi
Anna Maria Moix i Meseguer (Barcelona, 12 d'abril de 1947 - Barcelona, 28 de febrer de 2014)[1] fou una escriptora catalana en castellà, germana del també escriptor Terenci Moix.
Contingut
1Biografia
2Obres
2.1Poesia
2.2Narració
2.3Assaig
3Referències
4Enllaços externs
Biografia
Conreà la poesia, de línia avantguardista, amb la utilització del collage. El 1970 va ser l'única veu de dona representada a l'antologia Nueve novísimos poetas españoles. Va mantenir bones relacions amb l'anomenada Gauche Divine i amb l'escriptor i editor Carlos Barral, Pere Gimferrer i Félix de Azúa, i entre les seves amigues es compten Ana María Matute i Cristina Peri Rossi. El 1985 i el 1995 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona.
Fou traductora al castellà d'obres d'autors com ara Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris, Françoise Sagan i Mercè Rodoreda.[2]
El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel.[1] Des del 2006 va ser directora de l'Editorial Bruguera.
El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3]
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.[4]
Morí el 28 de febrer de 2014 a la ciutat de Barcelona després de patir un càncer.[5]
Obres
Poesia
Baladas para el dulce Jim (1969)
Call me Stone (1969)
No Time for flowers (1971)
A imagen y semejanza (1983)
Narració
Julia (1969)
Walter, ¿por qué te fuiste? (1973)
La maravillosa colina de las edades primitivas (1973)
Ese chico pelirrojo a quien veo cada día (1973)
Los robots. Las penas (1982)
Las virtudes peligrosas (1985)
La niebla y otros relatos (1988)
Vals negro (1995)
De mi vida real nada sé (2002)
Assaig
Manifiesto personal (2011)
Referències
↑ 1,01,1 «Mor als 66 anys Anna Maria Moix, la poeta de la Gauche Divine». Ara, 01-03-2014 [Consulta: 1r març 2014].
↑«Anna Maria Moix i Meseguer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑Creus de Sant Jordi 2006, llista de persones, GenCat [consulta: 16-04-2015]
↑«Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència». Vilaweb.cat, 17-10-2012. [Consulta: 17 octubre 2012].
↑«Es mor als 66 anys l'escriptora Ana Maria Moix». Vilaweb.cat, 01-03-2014. [Consulta: 2 març 2014].
Enllaços externs
«Anna Maria Moix i Messeguer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Núvol, Més sols sense Ana María Moix
TV3, Singulars, Jaume Barberà entrevista a Ana María Moix (24-1-2012)
Creus de Sant Jordi 2006
Francesc Abel · Antònia Adroher · Santiago Alcolea · Tomàs Alcoverro · Josep Maria Andreu · Joan Argenté · Jaime Arias Zimerman · Enrique Badosa · Carmen Balcells · Anna Balletbò · Miguel Beato del Rosal · Roser Bofill · Maria Antònia Canals · Manuel Castellet · Manuel Castells · Jordi Cervelló · Jean-François Coche · Isabel Coixet · Joan Colom · Johan Cruyff · Franz-Paul Decker · Eulàlia Duran · Elisabeth Eidenbenz · Odón Elorza · Salvador Fà · Domènec Fita · Josep Fontana · Daniel Fortuny · Josep Fradera · Antonio Franco · Javier Godó · Barbara Hendricks · Robert Hughes · Josu Jon Imaz · Joaquim Marco · Lluís Martí · Andreu Mas-Colell · Oriol Maspons · Joan Massagué · Josep M. Mestres · Anna Maria Moix · José Monleón · Beatriz de Moura · Maria Lluïsa Oliveda · Raúl Padilla · Ricard Pérez · Antón Pont · Joana Raspall · Miquel Roca · Antonina Rodrigo · Ricardo Rodrigo · Vicente Rojo · Carmel Rosa · Ramon Saladrigues · Sebastià Salvadó · Andreas Schleef · Narcís Serra · Carme Solé · Toti Soler · Sebastià Sorribas · Marina Subirats · Jaume Tomàs · Josep Vicente ·
Agrupació Fotogràfica de Catalunya · Associació Catalana de la Premsa Comarcal · Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme · Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya · Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa · Centre Catòlic de Blanes · Circ Raluy · Club Gimnàstic de Tarragona · Club Patí Voltregà · Xiquets de Reus ·Col·legi d'Advocats de Sabadell · Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida · Institut de l'Empresa Familiar · Institut d'Estudis Vallencs · Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...