Tabloide
Multi tool use
 |
| Periodisme |
|---|
Tòpics principals
Article principal
Diaris i revistes
Història
|
Mitjans de comunicació
- Periòdic
- Diari digital
- Revista
- Ràdio
- Televisió
- Cinema
- Agència de notícies
- Sindicat
- Podcast
- Mitjans de massa
- Contrainformació alternativa
- Mitjans independents
|
Llenguatge
- Fotoperiodisme
- Periodisme radiofònic
- Noticiari televisiu
- Radialisme
- Periodisme digital
- Documentari (periodisme cinematogràfic)
|
Funcions i processos
- Pauta
- Reportatge
- Poliment
- Redacció
- Redacció
- Edició
- Diagramació
- Infografia
- Fotografia
- Càmera
- Videoreportatge
- Locució
- Noticiari televisiu
Corresponsal (de Guerra)
- Crítica
- Editorial
- Ombudsman
- Cabinet de premsa
- Freelance
- Columnista
- Anuncis
- Impressió
- Distribució
- Quiosquer
|
Especialització i estils
- Internacional
- Política
- Economia
- Local
- Ciència
- Cultura
- Esports
- Turisme
- Medi Ambient
- Educació
- Comportament
- Policíac
- Investigatiu
- Alternatiu
- Jurídic
- Legislatiu
- Institucional
- Empresarial
- Sindical
- Cívic
- De proximitat
- Comunitari
- De Barris
- De servei
- Nou periodisme
- Gonzo
- Premsa groga
- Llibre-reportatge
- Metajornalisme
|
Conceptes
- Notícia
- Premsa
- Mitjans de Comunicació
- Comunicació
- Matèria
- Article
- Capçalera
- Lead
- Cinc W
- Primícia
- Fonts
- Entrevista
- Conferència de premsa
- Ètica
- Frau
- Sensacionalisme
- Paparazzi
- Successos
- Valor-notícia
- Piràmide invertida
- Censura
- Llibertat de premsa
- Concentració dels Mèdia
- Convergència tecnològica
- Democratització de la comunicació
- Fluxos d'informació
- Imperialisme cultural
- Inclusió digital
- Societat de la Informació
- Postmodernitat
|
Formats
Berlinès • Gran format • Tabloide • Compacte
|
Altres temes
Escola de periodisme • Tècnica de redacció • Op-Ed •
Notícia d'última hora • Premi Pulitzer • RSF • Newsroom
|
|
Tabloides venuts a Munic.
El format tabloide correspon a la meitat de les dimensions d'un periòdic tradicional. El seu format doblegat és de 41 cm x 29 cm aproximadament.[1]
Particularitats
El format va néixer a la Gran Bretanya. Per conveniència i cost de fabricació, nombrosos diaris tradicionals tals com The Independent i The Times, impresos originalment en gran format, han passat recentment al format tabloide.[2] Per distingir-se dels diaris anomenats populars, aquests últims prefereixen parlar d'edició «compacte».[3]
A França, el format tabloide ha estat molt de temps reservat als títols de la premsa gratuïta tals com Métro i 20 minutes.[4] Però nombrosos diaris han adoptat a poc a poc aquest format pràctic. És el cas de Charente libre, Libération, Havre Libre, La Montagne, Le Télégramme, La Nouvelle République du Centre Ouest, Paris-Normandie, La Voix du Nord i Nice-Matin.
A Catalunya, es publica en format tabloide els diaris La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, i a Andorra, el Bondia (gratuït).
Al Quebec, Le Journal de Montréal utilitza el format tabloide,[5] així com els diaris gratuïts i periòdics regionals.
A Bèlgica el diari La Libre Belgique utilitza igualment aquest format.[6]
El terme «tabloide» designa també els primers diaris que han utilitzat aquest format d'impressió, és a dir els diaris sensacionalistes (premsa del cor).[7]
Referències
↑ «Format tabloide». Gráficas de Prensa Diaria. [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ «Tabloid Format Used to Counter Falling Circulation» (en anglès). Muller Martini, 16-07-2011. [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ «Newspaper Types and Formats» (en anglès). Newspapers.co.uk, 2009. [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ «About free dailies» (en anglès). Newspaper Innovation. [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ «Le Journal de Montreal» (en anglès). mondotimes.com. [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ «La Libre Belgique» (pdf) (en francès). Guide Presse. [Consulta: 16 juliol 2011].
↑ Kate Pickert. «A Brief History Of: Tabloids!!» (en anglès). Time Magazine, 14-08-2008. [Consulta: 16 juliol 2011].
Enllaços externs
La presse de qualité adopte le tabloïde 
PDF(francès)
JZ5,x AEIdyqID,gh62n4ZD i QT uo,aUWO2qGvtq76Uy0Is7jaggsDgiJdHeTr,noxwMI tqTBGpWoZiP
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
PDF
