Juan Panero
Multi tool use
Juan Panero
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
(es) Juan Panero Torbado
2 abril 1908
Astorga
|
| Mort |
7 agost 1937 (29 anys) |
| Causa de mort |
Accident de trànsit
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Poeta
|
| Gènere artístic |
Poesia
|
| Rang militar |
alferes
|
 |
Juan Panero Torbado, més conegut com a Juan Panero, (Astorga, 1908 - Astorga, 7 d'agost de 1937) va ser un poeta astorgà.[1] Fou el germà gran del també poeta Leopoldo Panero. Els temes de la seva obra sovint són de temàtica mística i amorosa, el seu estil es caracteritza pel classicisme i l'ús de mètrica llarga. És autor de Cantos del ofrecimiento (1936) i Presentimiento de la ausencia (obra pòstuma, 1940).[2][3] Morí el 7 d'agost de 1937 a causa d'un accident de tràfic mentre viatjava de León a Astorga.[4][5]
Estil
La temàtica sobre les qual gira la poesia de Juan Panero segueix el binomi "amor-mort". El paisatge castellà pul·lula pels seus textos, però no en forma toponímica, sinó amb ple sentiment. L'emotivitat idealista amb que el poeta aborda el tema amorós va associada al recolliment i la solitud d'elevades mires; la realitat immediata se li queda petita.[4]
Referències
↑ «Las obras de Andreu Nin, Juan Panero o Emilio Mola pasan a dominio público» (en es). eldiario.es, 08-01-2018 [Consulta: 20 gener 2018].
↑ «Biografia de Juan Panero» (en es). [Consulta: 20 gener 2018].
↑ Matas Caballero, Juan; Martínez, José Enrique; Trabado Cabado, José Manuel. Nostalgia de una patria imposible (en es). Ediciones AKAL, 2005-03-10, p. 93. ISBN 9788446021599 [Consulta: 20 gener 2018].
↑ 4,04,1 Campal Fernández, José Luís «Juan Panero vuelve de la sombra». El Norte de Castilla, 02-04-2008 [Consulta: 20 gener 2018].
↑ Puerto, José Luis «Latir de Juan Panero» (en es). Astorga Redacción. Periódico digital de Astorga, Teleno, Tuerto y Órbigo, 14-06-2015 [Consulta: 20 gener 2018].
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a11053197
BNE: XX974475
LCCN: n90702649
VIAF: 31164018
ISNI: 0000 0000 7972 8301
|
zu7e3tLY4G,53cnbqZ2m1ILnYyI6,lqTnEqoKqZC7W3bDDNjyaPRjnDoJyVMz9eJx,w,Z5dY3Cu7q0IE mbMQis2eMisXeDcEHLAKwNw
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
