Ordona
Ordona | |||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Itàlia | ||||
Regió | Pulla | ||||
Província | Província de Foggia | ||||
Capital | Ordona | ||||
Població | |||||
Total | 2.833 (2017) | ||||
• Densitat | 71,59 hab/km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 39,57 km² | ||||
Altitud | 120 m | ||||
Limita amb | Ascoli Satriano Foggia Orta Nova Cerignola Carapelle Stornara | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 71040 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 UTC+02:00 | ||||
Prefix telefònic | 0885 | ||||
Identificador ISTAT | 071063 | ||||
Codi del cadastre d'Itàlia | M266 | ||||
Altres | |||||
Lloc web | Pàgina de l'Ajuntament | ||||
Ordona és un municipi italià, situat a la regió de Pulla i a la província de Foggia. L'any 2009 tenia 2.656 habitants. Limita amb els municipis d'Ascoli Satriano, Carapelle, Foggia, Orta Nova i Cerignola.
Es troba 20 kilòmetres al sud de Foggia i dins la línia ferroviària Foggia-Potenza, situat als turons de Tavoliere, on hi ha els jaciments de l'antiga Herdònia.
Contingut
1 Història
1.1 Època Romana
1.2 Edat mitjana
1.3 L'actual Ordona
2 Evolució demogràfica
3 Administració
4 Referències
5 Enllaços externs
Història
Època Romana
Prop de la ciutat romana d'Herdònia es van lliurar dues grans batalles entre els romans i les tropes cartagineses d'Aníbal els anys 212 aC i 210 aC, durant la Segona Guerra Púnica.
Aníbal, que en aquells moments dominava el territori entre les actuals Pulla i Campània, després d'aconseguir vèncer als romans a Cannes (216 aC) i Herdonea (212 aC), el 211 aC va intentar sense èxit moure les seves tropes per a setjar Roma.[1]
Per la seva lleialtat a la República de Roma i oposició a Cartago,[2][3] Herdònia va ser cremada i destruïda per ordres d'Aníbal després de la Segona Batalla (210 aC).
Només després de 89 aC va ser refundada com a municipi de Roma.[4]
La ciutat conegué la seva màxima esplendor i prosperitat durant l'Imperi romà gràcies a la construcció de la via Trajana i de la successiva via Herdonitana (que la comunicava amb Venosa). Entre els segles I i IV dC Herdonia esdevé un gran centre de trànsit i de comerç del blat del Tavoliere.[4][5]
Com a testimoni d'això encara avui es troben les restes del nucli neuràlgic de la ciutat romana: les ruïnes del Fòrum, de la basílica, de l'amfiteatre, del mercat (macellum), de les termes, de les tavernes i de nombrosos magatzems de dipòsit del gran (les horrae) al llarg de la via Trajana.[6]
Després del terratrèmol que el 346 dC va sacsejar Irpinia i Sannio i que l'afectà en part, molts edificis ja no foren restaurats i i foren reconvertits en altres ússos: així, el centre de la ciutat es va traslladar del fòrum a les zones veïnes a la via Trajana.[4][5]
Dels segles V a VII la ciutat restà com a centre de menor importància, com ho mostren les troballes d'aquest període.
Edat mitjana
Amb l'arribada del cristianisme a Itàlia hi ha el testimoni a Herdònia de la presència de dos màrtirs d'Àfrica del Nord, els sants Donat i Fèlix.[7] Immediatament després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, les fonts l'acrediten com a seu episcopal. Així va romandre durant molt de temps sota la protecció d'un bisbe, una figura administrativa de referència per als nous governants de l'època i que compensà pel prestigi, aleshores perdut, de la civitas romana.[8]
Durant l'Edat Mitjana va rebre diferents noms (Aerdonia, Erdonia, Ardonia, Ardona, o Herdoniae), segons es desprèn dels nombrosos documents medievals i del segle XVIII.[9][10][11]
Sembla que va sobreviure als atacs dels ostrogots de Totila (segle VI) i a la invasió de l'emperador bizantí Constant II, i durant el segle VII s'enfrontaren als llombards de la Capitanata.[12][13][14]
La difícil situació política i econòmica medieval va transformar la vila, de manera que va tenir un caràcter més rural. Això va donar lloc a la dispersió parcial de la població[15] des del centre cap a la rodalia. Moltes de les estructures romanes, com tavernes i termes[15] van ser reconvertides entre els segles VI i VII amb finalitats residencials, mentre que l'amfiteatre va ser ocupat pel cementiri.[16]
Al final de l'alta edat mitjana la ciutat es va reduir encara més, i el seu territori fou invadit pels boscos i camps de conreu. Durant el període de Frederic II es va revisar una construcció religiosa normanda del XI (castellum[17]) i reconvertida en domus imperial. Això va permetre una repoblació parcial del territori. La vila medieval d'Herdònia fou abandonada definitivament entre els segles XIV-XV.
L'actual Ordona
Entre els segles XVII i XVIII començà el reassentament de l'actual ciutat a una zona contigua a l'antiga ciutat. Sobre el lloc que naixerà l'actual ciutat d'Ordona es va crear una hisenda agrícola dels jesuïtes i posteriorment una de les colònies conegudes com a Cinc indrets reials impulsades per Ferran IV de Borbó per a repoblar els turons meridionals.
Evolució demogràfica
Administració
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
2010- | Rocco Settimio Formoso | Llista Cívica |
Referències
↑ (italià) Storia di Roma d'Adam Ziólkowski (2006) La risposta di Roma e il cambio di strategia di Annibale, che dal 211 a.C. passò alla difensiva
↑ Antica topografia istorica del regno di Napoli (1818) de Domenico Romanelli, pag. 255. (italià) Annibale sdegnato dalla fedeltà di Herdonia a Roma
↑ Arpi: l'ipogeo della Medusa e la necropoli de Marina Mazzei i Fabio Colivicchi, pag. 65. I principi di Herdonia che tramarono contro Annibale
↑ 4,04,14,2 Estudis fets pels arqueòlegs Joseph Mertens i Giuliano Volpe, i de la universitat de Foggia i Bari.Herdonia. Breve profilo storico-archeologico
↑ 5,05,1 da Contadini, pastori e mercanti nell'Apulia tardoantica di G.Volpe, pagg. 127-132, 156, 259, 352 Le ragioni dell'importanza di Herdonia nel periodo imperiale e tardoantico romano
↑ da Contadini, pastori e mercanti nell'Apulia tardoantica de Giuliano Volpe, pag. 127 i següents, 156, 259, 352 Le ragioni dell'importanza di Herdonia nel periodo imperiale e tardoantico romano
↑ da La daunia alle origini cristiane di Di Ada Campione, Donatella Nuzzo, pag. 63 e seguenti I martiri Felice e Donato e l'attestazione della diocesi
↑ da Archeologia e società fra il tardo antico e l'alto medioevo de Giuliano Volpe, pàg. 87, 88. I vescovi e la società nell'alto medioevo
↑ Dizionario universale della lingua italiana de Carlo Antonio Vanzon (1844), pàg. 299, I vari nomi medievali attribuiti al luogo di Herdonia
↑ Atti della Società pontaniana di Napoli (1825), pàg. 286, 287 e 288, Gli scritti dello storico romano Tito Livio La confusione di alcuni geografi medievali con Lacedonia
↑ Antica topografia istorica del regno di Napoli Domenico Romanelli (1818), pàg. 256, 257 Il luogo storico di Herdonia, cui si attribuirono anche i nomi Herdonea, Ardonea e Cerdonia
↑ Codice diplomatico longobardo dal DLXVIII al DCCLXXIV di AA.VV., pàg. 56, Herdonia e la presunta distruzione longobarda
↑ Della storia di Bari de Giulio Petroni, pàg. 39, L'invasione di Costante II in Puglia,
↑ Cenni storici su la origine della città di Foggia... de Casimiro Perifano, pag. 42, L'invasione di Costante II e l'occupazione di Herdonia,
↑ 15,015,1 da Città apule fra destrutturazione e trasformazione: i casi di canusium e Herdonia de Giuliano Volpe, pag.568 i ss. Herdonia dopo il V Secolo
↑ da Puglia paleocristiana e altomedievale de Giuseppe Di Cagno, pàg.21 L'anfiteatro e le necropoli
↑ de Castelli medievali de Raffaele Licinio, pàg. 152 Il castello di Dordano, donato dal normanno Guiscardo ai benedettini di Venosa
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ordona |
(italià) Notícies dels jaciments de la vila a la Universitat de Foggia
(italià) Fotografies de la vila dels jaciments arqueològics
(italià) Fotografies d'Ordona
(italià) La qüestió no resolta de les excavacions arqueològiques
(italià) Per saber-ne més: el llibre Herdonia de Joseph Mertens i Giuliano Volpe
(italià) La mort de l'arqueòleg Joseph Mertens: el record del seu col·lega i amic Giuliano Volpe
(italià) Com arribar a les excavacions arqueològiques d'Ordona
(italià) Resum sobre la ciutat romana d'Herdonia, amb la cronologia de les construccions fetes entre els segles III aC i II dC